Escoles i alfabetització al món rural: una aproximació al cas valencià (segles XIV-XV)

• Autores: Francisco Prieto Chorro
• Directores de la Tesis: Antoni Furió (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2025
• Idioma: catalán
• Número de páginas: 392
• Tribunal Calificador de la Tesis: María Barceló Crespí (presid.), Josepa Cortés (secret.), Salvatore Marino (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Geografía e Historia del Mediterráneo desde la Prehistoria a la Edad Moderna por la Universitat de València (Estudi General)
• Calificación: Sobresaliente Cum Laude
• Materias:
  • Historia
    • Historia por épocas
      • Historia medieval
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  webges.uv.es (pdf)  RODERIC 
• Resumen
  • español

    Esta investigación, como sugiere su título, busca explorar los niveles de alfabetización en el mundo rural del Reino de Valencia bajomedieval mediante el estudio de su sistema educativo. También analiza las principales características del sistema escolar bajomedieval en sus áreas rurales. Para ello, se realiza un análisis de las diferentes tipologías de instituciones educativas dentro de la red de villas que, de norte a sur, estructuraban el territorio de este nuevo reino, nacido de la conquista militar y la repoblación colonial iniciadas durante el siglo XIII. Situado en la periferia de Europa Occidental, el reino fue gradualmente y por fases integrado en la Corona de Aragón. A pesar de formar parte de esta entidad política, desde muy temprano se le otorgó un sistema político y legal propio, regido por leyes únicas, los "Furs", que incluían el principio de libertad de enseñanza como base de su legislación educativa, permitiendo la existencia de escuelas privadas. Estas escuelas pronto entraron en conflicto con las escuelas catedralicias, gestionadas por las autoridades eclesiásticas y dependientes del capítulo de la catedral. La presencia de escuelas en asentamientos rurales pequeños y medianos no era excepcional, sino una realidad bien documentada en muchas regiones de la Europa medieval, de las cuales València formaba parte. Esta investigación doctoral busca abordar un tema poco explorado en la historiografía valenciana, donde solo existen algunos estudios dispersos que han intentado analizar la alfabetización en los entornos rurales. La hipótesis que sustenta este trabajo es que los niveles de alfabetización entre las poblaciones de las villas fuera de la ciudad de València fueron más altos de lo que tradicionalmente se ha considerado para el periodo bajomedieval. No obstante, este estudio no pretende realizar un análisis cuantitativo de las tasas de alfabetización entre hombres y mujeres en las áreas rurales objeto de investigación. Tal esfuerzo enfrentaría limitaciones insuperables debido a la escasez de documentación primaria, lo que haría que cualquier estimación fuera, en el mejor de los casos, aproximada. En su lugar, la investigación adopta un enfoque indirecto y cualitativo, examinando de manera tangencial el fenómeno multifacético de la cultura escrita y su creciente importancia durante el periodo medieval entre grupos no tradicionalmente asociados con la alfabetización. Otro aspecto crucial de esta investigación es la evolución del propio concepto de alfabetización. En los últimos años, los especialistas han revisado significativamente este término. El desarrollo de lo que se conoce como "alfabetización pragmática" ha marcado una fecunda línea de investigación en el marco teórico de esta tesis. Este enfoque destaca las motivaciones para la alfabetización, los mecanismos implicados en su adquisición y sus aplicaciones prácticas. Estos estudios subrayan el uso de habilidades básicas de lectura y escritura en contextos específicos para abordar desafíos cotidianos que requerían registros escritos. La alfabetización ya no se considera un fenómeno estático y uniforme. En su lugar, los académicos hablan ahora de "alfabetizaciones" en plural, reconociendo el espectro de competencias de lectura y escritura. Por ejemplo, una persona podía leer un tipo de letra, pero no otro, o la alfabetización podía implicar únicamente reconocer letras del alfabeto, leer textos complejos o dominar únicamente la lectura o la escritura. Por ejemplo, un campesino podía estar alfabetizado en un nivel que le permitiera escribir y reconocer sus iniciales en documentos específicos. Por tanto, es crucial evitar el presentismo al hablar de las habilidades de lectura y escritura, ya que las visiones anacrónicas y excesivamente simplistas sobre la alfabetización deben ser reemplazadas por un marco integrador, a menudo referido como "cultura gráfica". Esta tesis está estructurada en siete capítulos y un epílogo. La introducción expone los objetivos de la investigación y justifica la relevancia del tema. El primer capítulo presenta las fuentes primarias utilizadas, que incluyen registros municipales (Manuals de Consells), libros de contabilidad (Llibres de Clavaria), protocolos notariales, contratos y registros judiciales. El segundo capítulo revisa la historiografía sobre la alfabetización medieval, centrándose en la alfabetización pragmática en las áreas rurales y cuestionando la percepción de los campesinos como predominantemente analfabetos. El tercer capítulo examina las vías para adquirir habilidades de lectura y escritura, las motivaciones socioeconómicas para la alfabetización y las características de las escuelas medievales, incluidas las parroquiales, de gramática, catedralicias y monásticas. También se proporciona una visión comparativa de los sistemas educativos en los distintos reinos hispánicos. El cuarto capítulo detalla las escuelas de gramática en las zonas rurales de València, sus diversas tipologías, los salarios de los maestros y los espacios donde se impartían clases. El quinto capítulo explora rutas alternativas hacia la alfabetización, como los aprendizajes bajo maestros artesanos que a veces acordaban enseñar a leer y escribir a sus aprendices. En el capítulo sexto se aborda la presencia de libros y bibliotecas privadas, registrada en documentos notariales, como síntoma de la difusión de la cultura escrita, mientras que los procesos inquisitoriales arrojan luz sobre minorías alfabetizadas como los conversos. A pesar de la escasez de evidencias sobre la alfabetización femenina, el capítulo siete aborda cómo las mujeres aprendían a leer y escribir, apoyándose en fuentes iconográficas. Finalmente, en el epílogo se hace balance sobre los niveles de alfabetización en la València de los siglos XIV y XV, e incluso se plantea el uso de procedimientos cualitativos al respecto, ofreciendo una visión revisada que desafía los prejuicios tradicionales y destaca la mayor difusión de la educación en el mundo rural de la València bajomedieval.

  • English

    This research, as its title suggests, seeks to examine levels of literacy in the rural areas of late medieval València by studying the educational system of the period. Additionally, it investigates the primary characteristics of the late medieval school system in the rural spaces of the Kingdom of València . This is achieved through an analysis of the various types of educational centers that existed within the network of villages that, spanning north to south, structured the territory of this newly established kingdom, a product of military conquest and colonial repopulation initiated during the 13th century. Located on the periphery of Western Europe, the region was gradually integrated into the Crown of Aragon in successive phases. Despite belonging to this broader political structure, the Kingdom of València was granted a distinctive legal and political framework from its inception, governed by its own laws—the Furs. These laws, in the sections regulating schooling, established freedom of teaching as the foundation of educational legislation, permitting the existence of private schools. These institutions soon came into conflict with those run by ecclesiastical authorities, particularly cathedral schools under the control of the cathedral chapter. Moreover, the presence of schools in small- and medium-sized rural settlements was not an exceptional phenomenon but rather a well-documented reality in many parts of medieval Europe, including the Valencian territory. This doctoral thesis specifically aims to address an underexplored aspect in Valencian historiography, for which only scattered studies exist concerning literacy in rural spaces. The hypothesis posited here is that literacy levels among the populations of these villages, located outside the immediate sphere of the city of València , were higher than traditionally assumed for the late medieval period. However, this study does not seek to quantitatively measure literacy rates among men and women in the rural areas that serve as the focus of this research. Such an endeavor would be constrained by insurmountable limitations in the available primary documentation, which would only allow for approximate values. Instead, this investigation adopts a qualitative approach, aiming to examine literacy indirectly and tangentially as part of the broader, multifaceted phenomenon of written culture and its growing significance during the medieval period. This includes examining the impact of literacy on social groups not traditionally associated with written culture. A further significant factor in this study concerns the definition of literacy itself. Over recent years, this concept has undergone substantial revision by specialists in the field. Indeed, in the theoretical framework underpinning this doctoral thesis, the development of "pragmatic literacy," as it is referred to in the international academic study of medievalism, has provided a fertile line of inquiry. This framework prioritizes the study of the motivations for literacy, the mechanisms for its acquisition, and its practical applications. These studies emphasize the practical use of basic reading and writing skills in addressing everyday problems that required written records for resolution. Furthermore, literacy is no longer considered a monolithic and static phenomenon. Contemporary scholarship refers to "literacies" in the plural, recognizing that the ability to read and write encompasses a spectrum of competencies and applications. For instance, an individual might be able to read one script but not another, or literacy might involve the ability to recognize letters of the alphabet in some cases and the ability to read complex texts in others. Similarly, literacy can manifest as proficiency in reading or writing, or in some cases, both. For example, a peasant might be literate to the extent of being able to write and recognize their initials in a specific document. Avoiding presentist assumptions is crucial when discussing medieval literacy, and overly simplistic or anachronistic perspectives must be eschewed. Instead, the study of literacy must be framed within a broader, integrative concept of "graphic culture," encompassing all manifestations of writing in its various forms and purposes. This doctoral thesis is structured into seven chapters and an epilogue. Following an introduction to the research topic—where the significance of the study is justified, and the initial objectives are outlined—the first chapter presents the primary sources utilized in this investigation. These sources, reviewed during the process of archival research, include documentation generated by the municipal councils of Valencian medieval villages, such as council records (Manuals de Consells) and financial ledgers (Llibres de Clavaria). These documents provide insights into the existence of municipal schools, the teachers employed, and the subsidies allocated for their teaching activities. Notarial sources, including notarial protocols, apprenticeship contracts, and post-mortem inventories, have also been analyzed. Finally, judicial sources, such as trial records and inquisitorial depositions, are examined. The second chapter offers a review of the historiography surrounding medieval literacy, highlighting key trends and representative works in European scholarship on the acquisition of reading and writing in the Middle Ages. The discussion is organized around the central theme of pragmatic literacy in rural spaces, focusing on traditionally marginalized groups, such as peasants, often regarded as predominantly illiterate. Chapter three explores the various pathways available for acquiring literacy and the socio-economic motivations that drove individuals to develop basic reading and writing skills. It also examines the types and characteristics of medieval schools, including parish schools, grammar schools, cathedral schools, and monastic schools. The chapter concludes with a comparative analysis of the school systems in the Iberian kingdoms, with particular attention to the Crown of Aragon and the cases of Catalonia, the Kingdom of Aragon, and Mallorca. Chapter four focuses on grammar schools in the rural areas of the Kingdom of València , analyzing the diversity of educational institutions and the conflicts that often arose within a fragmented and unstable teaching profession. Teacher salaries, characterized by their precariousness, and the spaces where classes were conducted are also discussed. Chapter five investigates an alternative pathway to literacy, complementing formal schooling: the learning agreements specified in apprenticeship contracts. These contracts often stipulated that apprentices were to be taught literacy skills. The presence of books and private libraries in notarial records is also examined in chapter six, to shed light on the role of written culture in late medieval Valencian society. Additionally, inquisitorial records are analyzed to understand literacy among minority groups, such as the conversos. The last chapter addresses female literacy, offering insights into how women acquired reading and writing skills, supplemented by evidence from iconographic sources. Finally, the epilogue reflects on literacy levels in 14th- and 15th-century València , drawing on recent historiographical contributions to estimate the extent of literacy in late medieval Valencian society. These findings challenge traditional assumptions, demonstrating that literacy and education were more widespread in rural areas than previously acknowledged.

  • català

    La present investigació, com el seu títol suggereix, planteja aproximar-se als nivells d’alfabetització en el món rural baixmedieval valencià a partir de l’estudi del seu sistema educatiu. A banda, estudia les principals característiques del sistema escolar baixmedieval als espais rurals del regne de València. I ho fa a partir de l’anàlisi de les diferents tipologies de centres d’ensenyament que existien aleshores en la xarxa o sistema de viles que, distribuïdes de nord a sud, estructuraven el territori d’aquest nou regne fruit de la conquesta militar i la repoblació colonial encetada durant el segle XIII. Situat a la perifèria de l’Europa occidental, s’incorporava d’aquesta manera, en diferents fases i de manera gradual, a la Corona d’Aragó. Malgrat pertànyer a aquesta darrera estructura política, des de ben antuvi va poder gaudir d’un sistema polític i legal privatiu, regit amb unes lleis pròpies —els Furs—, en els quals, en l’apartat que regulava la vida escolar s’instituïa la llibertat d’ensenyament com a base de la legislació en matèria educativa, permetent l’existència d’escoles privades. Ben prompte, aquestes entrarien en conflicte amb les escoles regides per les autoritats eclesiàstiques, les conegudes com a escoles catedralícies, dependents del capítol de la Seu. D’altra banda, l’existència d’escoles als nuclis rurals de petita i mitjana grandària no era un fet excepcional, sinó, més aviat, una realitat ben documentada a molts territoris de l’Europa medieval, de la que el territori valencià en formava part. En concret, amb aquesta tesi doctoral es planteja reflexionar sobre un aspecte poc treballat per la historiografia valenciana i de la que disposem d’alguns treballs esparsos amb què hom ha volgut aproximar-se a l’estudi de l’alfabetització en els espais rurals. Partim de la hipòtesi que propugna que els nivells d’alfabetització de la població d’aquestes viles situades fora de l’àmbit de la pròpia ciutat de València serien més elevats dels que han vingut considerant-se per al període baixmedieval. No obstant això, no hem pretès realitzar un estudi quantitatiu sobre l’alfabetització dels homes i les dones de l’espai rural que ha estat el nostre observatori de recerca, el qual, per altra banda hauria d’haver partit d’una sèrie de limitacions insuperables per a establir els seus valors, els quals serien sempre aproximatius, degudes a les mancances de base en la documentació primària. Per contra, hem maldat per aproximar-nos, de manera indirecta, amb un enfocament qualitatiu i de forma tangencial a un fenomen —per altra banda, més polièdric i amb més matisos—, com el que representa el món de la cultura escrita i la seua progressiva rellevància durant els temps medievals en la vida de les persones pertanyents a grups no associats tradicionalment amb un cert grau d’alfabetisme. D’altra banda, un altre condicionant rellevant en la present investigació té a veure amb la pròpia definició del concepte d’alfabetització. Aquest ha estat objecte de revisió en els darrers anys per part dels especialistes que se n’han ocupat. En efecte, en el camp teòric de recerca al voltant del qual pivota la present tesi doctoral, el desenvolupament de l’anomenada alfabetització pragmàtica o "pragmatic literacy", com és coneguda en l’àmbit acadèmic del medievalisme a nivell internacional, ha marcat una fecunda línia de recerca. Aquesta prioritza fonamentalment l’estudi de les motivacions associades als processos d’alfabetització, dels mecanismes implicats per al seu assoliment i de les conseqüències del seu ús. En definitiva, aquestes recerques al voltant dels factors que expliquen la necessitat d’una mínima formació de lletra durant la baixa edat mitjana s’han basat en una utilització de les habilitats de la lectura i l’escriptura aplicades en contextos concrets. Aquestes destreses elementals servien per a afrontar problemes quotidians que requerien de l’ús del registre escrit per a tractar de solucionar-los. A més, l’alfabetització no es pot considerar un fenomen unívoc i estàtic, sinó que actualment hom parla d’alfabetitzacions, en plural. De fet, existeix un consens pel qual cal reconèixer-li a la capacitat de llegir i d’escriure el caràcter d’un coneixement que abasta un espectre de gradacions, un ventall de possibilitats d’aplicacions en la pràctica. Per exemple, un individu pot ésser capaç de llegir un tipus específic de lletra i no un altre. En altres casos, l’alfabetització es pot referir a la capacitat de reconèixer les lletres de l’abecedari i, en d’altres, pot equivaldre a llegir textos complexos. Fins i tot, podem estar parlant d’una variant del fenomen que se centra en un dels dos aspectes que s’associen al terme alfabetització: la lectura o l’escriptura. A tall d’exemple, un camperol podia estar alfabetitzat a un nivell que el capacitava per a poder escriure les seues inicials i reconèixer-les en una documentació concreta. En definitiva, cal evitar el presentisme quan parlem de la capacitat de la lectura i l’escriptura. Per tant, s’han de desestimar les visions anacròniques i massa simplistes del fenomen de l’alfabetització i plantejar el seu estudi mitjançant un marc més integrador que s’ha designat com a “cultura gràfica” i que inclou totes les manifestacions de l’escriptura en diferents formats i finalitats. Consegüentment, doncs, també ha calgut esmenar algunes aproximacions massa mecanicistes i simplificadores a l’hora d’intentar quantificar els nivells d’alfabetització d’una població determinada, un col·lectiu o, fins i tot, un individu. Pel que fa al desenvolupament temàtic de la present tesi doctoral, aquesta s’estructura en set capítols. Després d’una introducció a l’objecte de la nostra recerca —en la qual es justifica la rellevància del tema a investigar i els objectius que ens proposàvem a l’inici de la tasca investigadora, en el capítol primer es presenten les diferents fonts primàries que s’han emprat en aquesta investigació i que han estat revisades durant el procés de buidatge de la documentació arxivística consultada. Aquestes fonts documentals es poden agrupar, al seu torn, en documentació generada pels consell municipals de les viles medievals valencianes com els anomenats Manuals de Consells i els llibres corresponents a la comptabilitat o Llibres de Clavaria, tot cercant notícies que ens permetessen conèixer l’existència d’escoles municipals, els diferents mestres que foren contractats i el salari que rebien en concepte de subvenció a la seua activitat docent. També s’han analitzat fonts de natura notarial, com ara els protocols notarials, els contractes d’afermament o els inventaris de béns o post-mortem. Finalment, s’han treballat tipologies documentals de natura judicial, com són els llibres de processos judicials o les deposicions dels sospitosos d’heretgia davant dels tribunals inquisitorials. En el capítol dos es procedeix a una revisió de l’estat de la qüestió al voltant del fenomen de l’alfabetització medieval mitjançant un repàs en el qual s’emmarquen els principals corrents i les obres més representatives en la historiografia europea sobre l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en l’edat mitjana. Els continguts presentats s’han estructurat partint d’un eix central que situa la importància de l’alfabetització pragmàtica en els espais rurals en el centre del nostre plantejament, per tal d’aproximar-nos a col·lectius que tradicionalment havien estat considerat eminentment analfabets, com ara els camperols. A continuació, al capítol tres es reflexiona sobre les diferents vies que existien llavors per a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura i les motivacions de caire econòmic i social que impulsaven l’assoliment d’unes mínimes destreses lectoescripturàries. A més, es desenvolupen les principals tipologies i les característiques més destacades de les diferents escoles existents a la Europa medieval, des de les escoles parroquials, a les escoles de gramàtica, passant per les que se localitzaven a les seus catedralícies o les que existien en els monestirs. Finalment, partint d’un plantejament d’història comparada, es fa un breu repàs als sistemes escolars que existien en els diversos regnes ibèrics, amb un repàs a les principals aportacions historiogràfiques en cadascun d’aquests territoris, amb la finalitat de poder apreciar les diferències existents entre ells, amb una especial atenció al sistema escolar de la Corona d’Aragó, revisant els casos de Catalunya, del regne d’Aragó i de Mallorca. El capítol quatre se centra en la descripció de les escoles de Gramàtica als espais rurals del regne de València, presentant les diferents tipologies de centres educatius i la seua diversitat, fins als conflictes que sovint es generaven al si d’un col·lectiu docent fragmentat i inestable. També s’analitzen els salaris docents, caracteritzats per la seua migradesa i inseguretat i, àdhuc, els espais docents en els quals s’impartien les classes. En el capítol cinc s’aborda una via alternativa per a l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura que complementava l’ensenyament escolar descrit en l’apartat anterior. A partir de la documentació de caire notarial, concretament en els anomenats com a contractes d’afermament, s’estipulaven les condicions sota les quals els joves macips o aprenents eren contractats al servei d’un mestre artesà, que, de vegades, podien incloure entre les seues clàusules l’obligatorietat per part d’aquest d’ensenyar de lletra el seu deixeble. A més, es descriuen les evidències existents de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura a partir de les fonts notarials i municipals valencianes. La presència de llibres i l’existència de biblioteques particulars consignada a la documentació notarial ens permet aproximar-nos, ja en el capítol sis al fenomen de la cultura escrita i la seua rellevància a la València tardomedieval. D’altra banda, l’anàlisi dels processos inquisitorials ens ajuden a conèixer una minoria alfabetitzada al regne de València, com era el col·lectiu convers. En el darrer capítol, encara que les informacions sobre l’alfabetització femenina són escadusseres, s’han tractat alguns exemples sobre com assolien les dones l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, fent esment a l’aproximació al coneixement d’aquest procés d’ensenyament mitjançant les fonts iconogràfiques. Finalment, en l’epíleg reflexionem sobre l’estimació dels nivells d’alfabetització a la València dels segles XIV i XV a partir de diverses contribucions historiogràfiques que recentment han maldat per establir uns valors aproximatius de la seua extensió en la societat baixmedieval valenciana. Uns valors, al capdavall, que ens ajuden a valorar el grau d’extensió de l’ensenyament en la baixa edat mitjana i la seua difusió en el món rural valencià, la qual cosa ens remet a uns valors més elevats dels que els prejudicis i simplificacions tradicionalment han atribuït per al període.