Efectos del ácido tranexámico vía oral tras artroplastia primaria total de rodilla
- Autores: Alejandro Urgel Granados
- Directores de la Tesis: Antonio Torres Campos (dir. tes.), Antonio Silvestre Muñoz (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2025
- Idioma: español
- Número de páginas: 158
- Tribunal Calificador de la Tesis: Fernando Santonja Medina (presid.), María Fe Mínguez Rey (secret.), Jesús Gómez Vallejo (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universitat de València (Estudi General)
- Calificación: Sobresaliente Cum Laude
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
- español
Introducción: La artroplastia total de rodilla (ATR) es un procedimiento frecuente con un alto riesgo de sangrado. Es fundamental disminuir este riesgo y para optimizar los resultados de la ATR. Diversos trabajos han demostrado que el ácido tranexámico (ATR) reduce significativamente las necesidades transfusionales después de la ATR. También sugieren que confiere beneficios funcionales postoperatorios y es coste-efectivo. En los últimos años han aparecido estudios sobre su administración vía oral, reportando resultados similares a otras vías de administración. Objetivos: Determinar la efectividad del ATX administrado por vía oral en pacientes intervenidos de ATR en cuanto a la pérdida de volumen sanguíneo postoperatorio, establecer su influencia en los resultados funcionales a corto plazo, estudiar su perfil de seguridad y valorar su costo-efectividad. Materiales y métodos: Estudio observacional retrospectivo transversal analítico de dos cohortes históricas de pacientes intervenidos de ATR. La cohorte de control no recibió ATX (año 2015). La cohorte de tratamiento recibió 2 g de ATX oral 2 horas antes de la cirugía (año 2018). Incluimos 150 pacientes, 91 mujeres (60,67%). La edad media fue de 71,74 años. Las cohortes fueron homogéneas en los datos generales de salud y en los antecedentes de la coagulación. Respecto a los parámetros analíticos preoperatorios, la hemoglobina media en el grupo control fue de 15,02 g/dl y en el grupo de tratamiento fue de 14,47 g/dl (p = 0,013). El hematocrito medio en el grupo control fue de 44,33% y en el grupo de tratamiento fue de 42,48% de media (p = 0,002). En cuanto a los datos de la cirugía, sólo hubo diferencias entre las cohortes en la duración media de la intervención (78,15 min en el grupo control y 83,67 min en el grupo de tratamiento, p = 0,029). Resultados: Encontramos diferencias significativas en todas las variables de ahorro de sangre a favor del grupo de tratamiento, salvo en el débito del drenaje. La incidencia de transfusión fue del 17,33% en el grupo control y del 6,67% en el grupo de tratamiento (p = 0,044). La administración de ATX vía oral supuso una reducción del riesgo relativo de transfusión del 61,58% y una reducción del riesgo absoluto de transfusión del 10,66%. El número necesario de pacientes a tratar para evitar una transfusión fue de 9 pacientes. La administración de ATX vía oral mejoró de manera significativa todos los resultados funcionales precoces. La utilización de ATX resultó ser un factor protector de complicaciones con una odds ratio de 3,00. Por último, el ATX vía oral redujo la estancia con una mediana de 1 día (p = 0,008) y supuso un ahorro de 296,69 € por paciente. Conclusiones: La administración de ATX vía oral en pacientes intervenidos de ATR es una medida eficaz en cuanto a la disminución del sangrado y a la mejoría de los resultados funcionales en el postoperatorio. Además, presenta un perfil de seguridad satisfactorio y es una medida costo-efectiva.
- English
Introduction: Total knee arthroplasty (TKA) is an increasingly common procedure. It is considered a major surgery with a high risk of bleeding. It can result in a high demand on blood resources, in addition to increasing patient morbidity and mortality, economic costs, and worsening patient functional outcomes. Therefore, it is essential to develop strategies to reduce the risk of bleeding and optimize TKA results. Among the strategies to minimize bleeding during the perioperative period, tranexamic acid (TXA) stands out. Numerous studies have demonstrated that TXA significantly reduces postoperative blood loss and transfusion requirements after TKA. They also suggest that TXA provides early postoperative functional benefits by decreasing postoperative complication rates. Finally, published studies report that TXA is cost-effective when administered perioperatively in TKA by reducing the number of transfusions, hospital length of stay and pharmacy expenses. In recent years, different studies have examined the use of oral TXA administration in TKA. Similar results have been reported compared to other administration routes in terms of average hemoglobin decline, total blood loss and the need for transfusion, without increasing the risk of complications. Furthermore, oral TXA is easy to administer and offers better cost- effectiveness. Goals: To determine the effectiveness of orally administered TXA in patients undergoing primary total knee arthroplasty in terms of postoperative blood volume loss and hemoglobin decrease, establish its influence on short-term functional outcomes, analyse its safety profile and assess its cost-effectiveness. Materials and methods: To address the proposed hypothesis, we conducted a retrospective cross- sectional analytical observational cohort study. For this purpose, we selected two historical cohorts of patients who underwent TKA at the Knee Unit of the Hospital Obispo Polanco in Teruel. The control cohort consisted of a sample of patients who underwent surgery without the administration of TXA (year 2015). The treatment cohort included a sample of patients who underwent surgery with oral TXA administration (year 2018). The intervention consisted of administering 2 g of oral TXA 2 hours before the intervention. Regarding the variables included, demographic and health status data were collected, along with a history of coagulation-related factors, pre- and postoperative laboratory parameters, surgical data, postoperative functional outcomes, and a cost analysis. The level of statistical significance was set at p ≤ 0.05 for all study results. After applying the inclusion and exclusion criteria, and according to the calculated sample size, we included 150 patients in the study, of whom 91 were women (60.67%). The mean age of the entire sample was 71.74 years (SD = 7.69). The cohorts were homogeneous in terms of general health status data and coagulation-related history. Regarding preoperative analytical parameters, the mean hemoglobin level in the control group was 15.02 g/dL (SD = 0.12), compared to 14.47 g/dL (SD = 0.14) in the treatment group (p = 0.013). The mean hematocrit in the control group was 44.33% (SD = 3.42), compared to 42.48% (SD = 3.9) in the treatment group (p = 0.002). As for surgery data, the only difference between cohorts was in the mean duration of the intervention, which was 78.15 min (SD = 15.95) in the control group and 83.67 min (SD = 16. 14) in the treatment group (p = 0.029). Results: We found significant differences in all blood-saving variables in favor of the treatment group, except for drainage debit. The transfusion incidence was 17.33% in the control group and 6.67% in the treatment group (p = 0.044). In our study, the oral TXA administration resulted in a relative risk reduction for transfusion of 61.58% and an absolute risk reduction of 10.66%. The number needed to treat to prevent one transfusion was 9 patients. Determinants of transfusion were total hemoglobin loss, estimated total blood loss, preoperative hemoglobin, preoperative hematocrit, patient weight and previous antiplatelet therapy. Oral ATX administration significantly improved all early functional outcomes, including a reduction in sitting time and walking, with a median of 1 day in both cases, and an improvement in both flexion and extension. No complications or side effects related to oral TXA administration were recorded, with particular emphasis on the absence of thromboembolic events secondary to it. The use of TXA in our study proved to be a protective factor against complications in general, with an odds ratio of 3.00 and a 95% confidence interval of 1.357-6.632. Finally, oral TXA reduced hospital length of stay by a median of 1 day (p = 0.008) and resulted in savings of €296.69 per patient and total savings of €22,251.75 for the 75 patients included in the treatment group. Conclusions: The administration of oral TXA is an effective measure in terms of reducing postoperative bleeding and improving short-term functional outcomes. It presents a satisfactory safety profile and is a cost-effective measure in patients undergoing TKA.
- català
Introducció: L'artroplàstia total de genoll (ATG) és un procediment cada cop més freqüent. Es considera una cirurgia més gran amb un alt risc de sagnat. Pot suposar una gran demanda de recursos sanguinis, a més d’augmentar la morbimortalitat dels pacients, els costos econòmics i empitjorar els resultats funcionals del pacient. És per això que és fonamental elaborar estratègies que disminuïsquen aquest risc de sagnat i ens ajuden a optimitzar els resultats de l'ATG. Dins de les estratègies per minimitzar el sagnat durant el període perioperatori destaca l'àcid tranexàmic (ATX). Diversos treballs han demostrat que l'ATX redueix significativament la pèrdua de sang postoperatòria i les necessitats transfusionals després de l'ATG. També suggereixen que l'ATX confereix beneficis funcionals postoperatoris primerencs en disminuir les taxes de complicacions postoperatòries. Finalment, els estudis publicats refereixen que l'ATX és cost efectiu quan s'administra perioperatòriament a l'ATG en reduir el nombre de transfusions, l'estada hospitalària i la despesa en farmàcia. En els darrers anys han aparegut diferents estudis sobre l'administració d'ATX via oral a l'ATG. S'han reportat resultats similars a altres vies d'administració en termes de descens mitjà de l'hemoglobina, pèrdua total de sang i necessitat de transfusió sense augmentar el risc de complicacions. A més, l'ús d'ATX via oral és fàcil d'administrar i ofereix un cost-efectivitat millor. Objectius: Determinar l'efectivitat de l'ATX administrat per via oral en pacients intervinguts d'artroplàstia primària total de genoll quant a la pèrdua de volum sanguini i al descens d'hemoglobina postoperatoris, establir-ne la influència en els resultats funcionals a curt termini, estudiar-ne el perfil de seguretat i valorar-ne el cost- efectivitat. Materials i mètodes: Per donar resposta a la hipòtesi plantejada, realitzem un estudi observacional retrospectiu transversal analític de cohorts. Per això seleccionem dues cohorts històriques dels pacients intervinguts d'ATG per la Unitat de Genoll de l'Hospital Bisbe Polanco de Terol. La cohort de control va estar formada per una mostra dels pacients intervinguts sense l'administració d'ATX (any 2015). La cohort de tractament va estar formada per una mostra dels pacients intervinguts amb l'administració d'ATX via oral (any 2018). La intervenció va consistir a administrar 2 g d'ATX oral 2 hores abans de la intervenció. Pel que fa a les variables incloses, es van recollir dades demogràfiques i de l'estat de salut, antecedents relacionats amb la coagulació, paràmetres analítics pre i postoperatoris, dades de la intervenció, resultats funcionals postoperatoris i es va fer una anàlisi de costos. El nivell de significació estadística va ser p ≤ 0,05 per a tots els resultats de l’estudi. Després d'aplicar els criteris d'inclusió i exclusió, i d'acord amb la mida mostral calculada, incloem a l'estudi 150 pacients, dels quals 91 van ser dones (60,67%). L'edat mitjana de tota la mostra va ser de 71,74. anys (DE = 7,69) Les cohorts van ser homogènies respecte a les dades generals de l'estat de salut i als antecedents relacionats amb la coagulació. als paràmetres analítics preoperatoris, la hemoglobina mitjana al grup control va ser de 15,02 g/dl (DE = 0,12) i en el grup de tractament va ser de 14,47 g/dl (DE = 0,14) ( p = 0,013) L'hematòcrit mitjà al grup control va ser de 44,33% (DE = 3,42) i al grup de tractament va ser de 42,48% (DE = 3,9) de mitjana (p = 0,002) Pel que fa a les dades de la cirurgia, només va haver-hi diferències entre les cohorts en la durada mitjana de la intervenció, sent de 78,15 min (DE = 15,95) al grup control i 83,67 min (DE = 16,14) al grup de tractament (p = 0,029). Resultats: Trobem diferències significatives en totes les variables relacionades amb l'estalvi de sang a favor del grup de tractament, tret del dèbit del drenatge. La incidència de transfusió va ser del 17,33% al grup control i del 6,67% al grup de tractament (p = 0,044). L'administració d'ATX via oral suposa a la nostra feina una reducció del risc relatiu de transfusió del 61,58% i una reducció del risc absolut de transfusió del 10,66%. El nombre necessari de pacients a tractar per evitar una transfusió va ser de 9 pacients. Van resultar determinants de transfusió la pèrdua total d'hemoglobina, la pèrdua estimada de sang total, l'hemoglobina preoperatòria, l'hematòcrit preoperatori, el pes i l'antiagregació prèvia. L'administració d'ATX via oral va millorar de manera significativa tots els resultats funcionals precoços, incloent-hi una disminució de la sedentació i de la deambulació amb una mitjana d'1 dia en tots dos casos, i una millora tant de la flexió com de l'extensió. No es van registrar complicacions ni efectes secundaris relacionats amb l'administració de l'ATX via oral, fent especial èmfasi en l'absència d'esdeveniments tromboembòlics secundaris. La utilització d'ATX al nostre estudi va resultar ser un factor protector de complicacions en general, amb una odds ratio de 3,00 i un interval de confiança al 95% d’1,357-6,632. Finalment, l'ATX via oral va reduir l'estada hospitalària amb una mitjana d'1 dia (p = 0,008) i va suposar un estalvi de 296,69 € per pacient i un estalvi total de 22251,75 € dels 75 pacients inclosos al grup de tractament. Conclusions: L'administració d'ATX via oral és una mesura eficaç quant a la disminució del sagnat postoperatori i la millora sobre els resultats funcionals a curt termini. Presenta un perfil de seguretat satisfactori i és una mesura cost-efectiva en pacients intervinguts de ATG.
- español
