La tesis aborda la relación entre el ejercicio físico y la salud mental en personas mayores, en un contexto de envejecimiento poblacional creciente. Se parte de la premisa de que el ejercicio puede actuar como factor protector frente a problemáticas como la depresión, la desesperanza, la soledad y la baja satisfacción vital. Método y materiales El objetivo general fue diseñar y aplicar una intervención basada en ejercicio físico para promover la salud mental en adultos mayores. Participaron 178 personas de entre 68 y 93 años, divididas en grupo control y grupo intervención. Se aplicó un programa de 12 sesiones de 90 minutos que incluía psicoeducación, calentamiento, ejercicios multimodales y vuelta a la calma. Las variables dependientes se evaluaron mediante escalas validadas como CES-D, BHS, SWLS, y UCLA. Resultados El grupo intervención mostró reducciones significativas en sintomatología depresiva, desesperanza y soledad, así como mejoras sostenidas en satisfacción vital y bienestar psicológico, en comparación con el grupo control. Estas diferencias se mantuvieron en las mediciones de seguimiento, evidenciando un fuerte efecto positivo de la intervención. Discusión Los hallazgos respaldan la hipótesis de que el ejercicio físico regular tiene un impacto beneficioso en la salud mental de personas mayores, alineándose con teorías como la del envejecimiento activo. Se destaca la necesidad de incluir este tipo de intervenciones en políticas de salud pública, subrayando su valor preventivo y terapéutico Introduction This thesis addresses the relationship between physical exercise and mental health in the elderly, in a context of a growing aging population. It is based on the premise that exercise can act as a protective factor against problems such as depression, hopelessness, loneliness and low life satisfaction. Method and materials The general objective was to design and apply an intervention based on physical exercise to promote mental health in older adults. A total of 178 people between 68 and 93 years of age participated, divided into a control group and an intervention group. A program of 12 sessions of 90 minutes was applied, including psychoeducation, warm-up, multimodal exercises and return to calm. The dependent variables were assessed using validated scales such as CES-D, BHS, SWLS, and UCLA. Results The intervention group showed significant reductions in depressive symptomatology, hopelessness and loneliness, as well as sustained improvements in life satisfaction and psychological well-being, compared to the control group. These differences were maintained at follow-up measurements, evidencing a strong positive effect of the intervention. Discussion The findings support the hypothesis that regular physical exercise has a beneficial impact on the mental health of older people, in line with theories such as active aging. The need to include this type of intervention in public health policies is highlighted, underlining the need for a more effective approach. Introducció La tesi aborda la relació entre l'exercici físic i la salut mental en persones majors, en un context d'envelliment poblacional creixent. Es partix de la premissa que l'exercici pot actuar com a factor protector enfront de problemàtiques com la depressió, la desesperança, la soledat i la baixa satisfacció vital. Mètode i materials L'objectiu general va ser dissenyar i aplicar una intervenció basada en exercici físic per a promoure la salut mental en adults majors. Van participar 178 persones d'entre 68 i 93 anys, dividides en grup control i grup intervenció. Es va aplicar un programa de 12 sessions de 90 minuts que incloïa psicoeducació, calfament, exercicis multimodals i volta a la calma. Les variables dependents es van avaluar mitjançant escales validades com a CES-D, BHS, SWLS, i UCLA. Resultats El grup intervenció va mostrar reduccions significatives en simptomatologia depressiva, desesperança i soledat, així com millores sostingudes en satisfacció vital i benestar psicològic, en comparació amb el grup control. Estes diferències es van mantindre en els mesuraments de seguiment, evidenciant un fort efecte positiu de la intervenció. Discussió Les troballes recolzen la hipòtesi que l'exercici físic regular té un impacte beneficiós en la salut mental de persones majors, alineant-se amb teories com la de l'envelliment actiu. Es destaca la necessitat d'incloure este tipus d'intervencions en polítiques de salut pública, subratllant el seu valor preventiu i terapèutic.
This thesis addresses the relationship between physical exercise and mental health in the elderly, in a context of a growing aging population. It is based on the premise that exercise can act as a protective factor against problems such as depression, hopelessness, loneliness and low life satisfaction. Method and materials The general objective was to design and apply an intervention based on physical exercise to promote mental health in older adults. A total of 178 people between 68 and 93 years of age participated, divided into a control group and an intervention group. A program of 12 sessions of 90 minutes was applied, including psychoeducation, warm-up, multimodal exercises and return to calm. The dependent variables were assessed using validated scales such as CES-D, BHS, SWLS, EBR and UCLA. Results The intervention group showed significant reductions in depressive symptomatology, hopelessness and loneliness, as well as sustained improvements in life satisfaction and psychological well-being, compared to the control group. These differences were maintained at follow-up measurements, evidencing a strong positive effect of the intervention. Discussion The findings support the hypothesis that regular physical exercise has a beneficial impact on the mental health of older people, in line with theories such as active aging. The need to include this type of intervention in public health policies is highlighted, underlining the need for a more effective approach.
La tesi aborda la relació entre l'exercici físic i la salut mental en persones majors, en un context d'envelliment poblacional creixent. Es partix de la premissa que l'exercici pot actuar com a factor protector enfront de problemàtiques com la depressió, la desesperança, la soledat i la baixa satisfacció vital. Mètode i materials L'objectiu general va ser dissenyar i aplicar una intervenció basada en exercici físic per a promoure la salut mental en adults majors. Van participar 178 persones d'entre 68 i 93 anys, dividides en grup control i grup intervenció. Es va aplicar un programa de 12 sessions de 90 minuts que incloïa psicoeducació, calfament, exercicis multimodals i volta a la calma. Les variables dependents es van avaluar mitjançant escales validades com a CES-D, BHS, SWLS, EBR i UCLA. Resultats El grup intervenció va mostrar reduccions significatives en simptomatologia depressiva, desesperança i soledat, així com millores sostingudes en satisfacció vital i benestar psicològic, en comparació amb el grup control. Estes diferències es van mantindre en els mesuraments de seguiment, evidenciant un fort efecte positiu de la intervenció. Discussió Les troballes recolzen la hipòtesi que l'exercici físic regular té un impacte beneficiós en la salut mental de persones majors, alineant-se amb teories com la de l'envelliment actiu. Es destaca la necessitat d'incloure este tipus d'intervencions en polítiques de salut pública, subratllant el seu valor preventiu i terapèutic.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados