Les polítiques públiques de protecció ambiental utilitzen les mesures conservacionistes com a font de legitimació social de poder i per presentar-se com una realitat inqüestionable. Però lo natural també és polític i en sintonia amb el funcionament de les societats actuals, la conservació de la natura s’ha conformat mitjançant processos de dominació i estructures de poder heretades on una part dels col·lectius implicats són exclosos de l’ús, la participació i el reconeixement, creant tota una sèrie de relacions no-igualitàries. Malgrat els grans canvis socials que hem viscut, les estructures patriarcals es mantenen en la governança i la protecció de la natura. L’objecte d’aquesta tesi doctoral se centra en l’estudi del cas pràctic del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, des d’on analitzarem els espais que ocupen les dones en aquest territori, els rols establerts i les formes de relació i participació amb dita Àrea Protegida. Alhora, donat que estem davant un Àrea Protegida que compta amb un Pla d’Igualtat, analitzarem i aportarem resultats al voltant què ha implicat la inclusió de polítiques d’igualtat a un espai natural protegit, si ha estat una eina eficaç i com ha esdevingut aquest mirada de gènere al Montseny. Des de l’etnografia que hem desenvolupat s’han observat les realitats, expectatives, conflictes, esbiaixos, oportunitats i necessitats entre els diferents grups, així com les possibles millores.Paraules clauÀrees Protegides, Parcs Naturals, Montseny, Antropologia Feminista, Ecologia Política, Governança, Participació
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados