El cas valencià: estàndard i actituds lingüístiques en una varietat no dominant d’una llengua pluricèntrica en conflicte

• Autores: Miguel Vázquez Sanchis
• Directores de la Tesis: Joan Costa Carreras (dir. tes.), Josep Àngel Mas Castells (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Pompeu Fabra ( España ) en 2026
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    El catalán-valenciano es una lengua pluricéntrica en conflicto: su comunidad lingüística está condicionada tanto por el conflicto lingüístico (minorización) como por la pluricentricidad (existencia de distintas variedades formales, vinculadas a territorios diferentes). La superposición de estas circunstancias sociolingüísticas supone un doble reto para delimitar el estándar, particularmente entre los hablantes de variedades no dominantes. Además, las relaciones indexicales entre formas lingüísticas y categorías sociales pueden organizar la variación en una tercera capa de contraposiciones entre modelos de lengua (propuestas diferentes de normativización, asociadas a perfiles socioideológicos determinados). En la catalanofonía, este fenómeno ha sido particularmente intenso en el País Valenciano: primero, como correlato lingüístico de la fractura identitaria de los años 1970. Más tarde, por la coexistencia del modelo particularista, codificado desde 2001 por la Acadèmia Valenciana de la Llengua, con el modelo convergente, fijado por el Institut d’Estudis Catalans y difundido por el Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. La conveniencia sociolingüística de cada modelo se ha tratado en un debate académico en el que se suele presuponer un paralelismo entre el plano interlingüístico (lengua catalana versus castellano), el interdialectal (variedad valenciana versus catalán central) y el de los modelos de lengua valencianos (particularista versus convergente). Sin embargo, las argumentaciones teóricas raramente han ido acompañadas de análisis empíricos sobre la aceptación de los modelos de lengua entre los usuarios del estándar en el País Valenciano y los factores sociolingüísticos que la condicionan. A partir de una revisión detallada de los marcos teóricos de las actitudes lingüísticas y de la estandarización, esta tesis ofrece la primera evaluación simultánea de las actitudes de la población valenciana respecto al conflicto lingüístico, la pluricentricidad y los modelos de lengua, como tres capas diferenciadas. Cada participante de una muestra ponderada (1.090 residentes de las 33 comarcas valencianas de entre 18 y 70 años) completó un cuestionario con preguntas sociodemográficas y un centenar de ítems actitudinales, algunos de los cuales conformaban un test de aceptabilidad basado en 25 variantes lingüísticas para las que la AVL y el IIFV-IEC priorizan soluciones diferentes. Hemos tratado las respuestas al cuestionario con análisis factoriales exploratorios (AFE), para determinar la estructura subyacente de cada capa actitudinal, y con regresiones logísticas ordinales, para comprobar la relación de cada factor detectado con variables generacionales, geográficas, sociolingüísticas y sociopolíticas. En la capa interlingüística, la AFE ha validado nuestra intención de agrupar las variables a partir de la estructura tripartita de las actitudes (opiniones, sentimientos o intenciones de comportamiento); en cambio, cada una de las otras dos capas ha quedado subdividida en dos dimensiones. En la interdialectal, distinguimos un eje cohesivo (variables que reconocen la existencia de la catalanofonía y aceptan la interacción entre las diferentes variedades) y un eje asimilativo (variables que presuponen una adaptación jerárquica de los hablantes de variedades no dominantes a la dominante). En la de los modelos de lengua, la multidimensionalidad refuta la imagen de dos bloques de variantes contrapuestos: los usuarios combinan los modelos y, además, tienden a la indiferencia (con una ligera preferencia global por el modelo de la AVL). Asimismo, las variables independientes afectan a cada factor de manera diferente, demuestran que la tensión actitudinal teorizada por el pluricentrismo es plenamente explicable (y no una paradoja) y reflejan cómo la preferencia entre modelos se basa en al menos dos sistemas indexicales diferenciados. Por lo tanto, los discursos que reducen la variación actitudinal a dicotomías identitarias quedan desmentidos en las tres capas. En definitiva, esta tesis contribuye tanto a evaluar empíricamente la aceptación de los modelos de lengua entre los usuarios como a teorizar sobre las características definitorias de las lenguas pluricéntricas en conflicto, todavía poco concretadas en la bibliografía internacional.

  • català

    El català-valencià és una llengua pluricèntrica en conflicte: la seua comunitat lingüística està condicionada tant pel conflicte lingüístic (la minorització) com per la pluricentricitat (l’existència de diverses varietats formals, vinculades a territoris diferents). La superposició d’estes circumstàncies sociolingüístiques suposa un repte doble per a delimitar l’estàndard, particularment entre els parlants de varietats no dominants. A més, les relacions indexicals entre formes lingüístiques i categories socials poden organitzar la variació en una tercera capa de contraposicions entre models de llengua, és a dir, entre propostes diferents de normativització, associades a perfils socioideològics determinats. Dins de la catalanofonia, este fenomen ha sigut particularment intens al País Valencià: primer, com a correlat lingüístic de la fractura identitària dels anys 1970. Més tard, per la coexistència del model particularista, codificat des del 2001 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb el model convergent, fixat per l’Institut d’Estudis Catalans i difós per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. La conveniència sociolingüística de cada model s’ha tractat en un debat acadèmic en què sovint s’han reproduït els esquemes ideològics del passat, que pressuposen un paral·lelisme entre el pla interlingüístic (llengua catalana versus castellà), l’interdialectal (varietat valenciana versus català central) i el dels models de llengua valencians (particularista versus convergent). Tanmateix, les argumentacions teòriques rarament han anat acompanyades d’anàlisis empíriques sobre l’acceptació dels models de llengua entre els usuaris de l’estàndard al País Valencià i els factors sociolingüístics que la condicionen. A partir d’una revisió detallada dels marcs teòrics de les actituds lingüístiques i de l’estandardització, esta tesi oferix la primera avaluació simultània de les actituds de la població valenciana respecte al conflicte lingüístic, la pluricentricitat i els models de llengua, com a tres capes diferenciades. Cada participant d’una mostra ponderada (1.090 residents de les 33 comarques valencianes d’entre 18 i 70 anys) va completar un qüestionari amb preguntes sociodemogràfiques i un centenar d’ítems actitudinals, alguns dels quals conformaven un test d’acceptabilitat basat en 25 variants lingüístiques per a les quals l’AVL i l’IIFV-IEC prioritzen solucions diferents. Hem tractat les respostes al qüestionari amb anàlisis factorials exploratòries (AFE), per a determinar l’estructura subjacent de cada capa actitudinal, i amb regressions logístiques ordinals, per a comprovar la relació de cada factor detectat amb variables generacionals, geogràfiques, sociolingüístiques i sociopolítiques. En la capa interlingüística, l’AFE ha validat la nostra intenció d’agrupar les variables a partir de l’estructura tripartida de les actituds (opinions, sentiments o intencions de comportament); en canvi, cadascuna de les altres dos capes ha quedat subdividida en dos dimensions. En la interdialectal, distingim un eix cohesiu (variables que reconeixen l’existència de la catalanofonia i accepten la interacció entre les diferents varietats) i un eix assimilatiu (variables que pressuposen una adaptació jeràrquica dels parlants de varietats no dominants a la dominant). En la dels models de llengua, la multidimensionalitat refuta la imatge de dos blocs de variants contraposats: els usuaris combinen els models i, a més, tendixen a la indiferència (amb una lleugera preferència global pel model de l’AVL). Així mateix, les variables independents afecten cada factor actitudinal de manera diferent, demostren que la tensió actitudinal teoritzada pel pluricentrisme és plenament explicable (i no cap paradoxa) i reflectixen com les tries entre models es basen —almenys— en dos sistemes indexicals diferenciats. Per tant, els discursos que reduïxen la variació actitudinal a dicotomies identitàries queden desmentits en les tres capes. En definitiva, esta tesi contribuïx tant a l’avaluació empírica de l’acceptació dels models de llengua entre els usuaris —necessària per a validar o corregir les decisions de les entitats normatives—, com a la reflexió teòrica sobre les característiques definitòries de les llengües pluricèntriques en conflicte, encara poc concretades en la bibliografia internacional.

  • English

    Catalan-Valencian is a pluricentric language in conflict: its linguistic community is affected both by language conflict (minoritisation) and by pluricentricity (the existence of multiple formal varieties linked to different territories). The overlap of these sociolinguistic circumstances poses a double challenge for the delimitation of the standard, particularly among speakers of non-dominant varieties. Furthermore, indexical relations between linguistic forms and social categories may organise variation in a third layer, based on language models — that is, on different proposals for standardization associated with specific socio-ideological profiles. Within the Catalan-speaking community, this phenomenon has been particularly intense in the Valencian Country: initially, as a linguistic correlate of the identity cleavage of the 1970s. Later, through the coexistence of two language models: the particularist model, codified since 2001 by the Acadèmia Valenciana de la Llengua, and the convergent model, dictated by the Institut d’Estudis Catalans and promoted by the Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. The sociolinguistic suitability of each model has been discussed in an academic debate in which ideological patterns from the past have often been reproduced and have led to the assumption that the interlinguistic axis (Catalan language vs. Spanish), the interdialectal axis (Valencian variety vs. Central Catalan) and that of Valencian language models (particularist vs. convergent) mirror each other. However, theoretical arguments on this topic have rarely been based on any kind of empirical analysis of how each of these language models is accepted by Valencian users of the standard and how sociolinguistic factors influence this acceptance. Based on a detailed review of the theoretical frameworks of language attitudes and standardisation, this thesis offers the first simultaneous assessment of the attitudes of Valencians regarding language conflict, pluricentricity, and language models, as three distinct layers. Each participant in our weighted sample (1,090 residents from the 33 regional subdivisions of the Valencian Country, aged 18–70) completed a questionnaire including sociodemographic questions and more than one hundred attitudinal items, some of which constituted an acceptability test based on 25 linguistic variants for which the AVL and the IIFV-IEC prioritise different solutions. Questionnaire responses were analysed using exploratory factor analyses (to determine the underlying structure of each attitudinal layer) as well as ordinal logistic regressions (to test the relationship between each detected factor and generational, geographical, sociolinguistic, and sociopolitical variables). In the interlinguistic layer, the exploratory factor analysis validated our intention to group variables according to the tripartite structure of attitudes (opinions, feelings, and behavioural intentions); by contrast, each of the other two layers was subdivided into two dimensions. In the interdialectal layer, we distinguish a cohesive axis (variables that recognise the existence of the Catalan-speaking community and accept interaction among its different varieties) and an assimilative axis (variables that assume a hierarchical adaptation of speakers of non-dominant varieties to the dominant one). In the language model layer, multidimensionality refuted the image of two opposing blocks of variants: users combine models and, moreover, they tend towards indifference (with a slight overall preference for the AVL model). Likewise, independent variables affect each attitudinal factor differently, they demonstrate that the attitudinal tension theorised by pluricentrism is fully explicable (and not paradoxical) and they reflect how choices between models are based on at least two different indexical systems. Therefore, discourses that reduce attitudinal variation to identity-based dichotomies are disproven across all three layers. Ultimately, this thesis contributes both to the empirical assessment of the acceptance of language models among users — which is essential for validating or correcting the decisions made by normative authorities — and to theoretical reflection on the defining features of pluricentric languages in conflict, which remain underexplored in international literature.

    Palabras clave