Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Complicaciones de la herida quirúrgica en pacientes pediátricos: factores de riesgo, coste asociado y evaluación de una medida preventiva

  • Autores: Gemma Pérez Acevedo
  • Directores de la Tesis: Joan Enric Torra Bou (dir. tes.), Joan Blanco Blanco (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2026
  • Idioma: español
  • Número de páginas: 170
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en: TDX
  • Resumen
    • español

      Las complicaciones de la herida quirúrgica (CHQs) están consideradas eventos adversos de seguridad del paciente con importantes repercusiones para la salud y el sistema sanitario. La literatura pediátrica en relación a las CHQs es limitada, centralizada principalmente en la infección del sitio quirúrgico (ISQ), y los factores de riesgo suelen extrapolarse de adultos. En esta población son pocos los estudios sobre sus posibles medidas de prevención. Con el propósito de determinar la incidencia, factores asociados y coste de las CHQs en cirugía pediátrica [cirugía general (CIR), cardiovascular (CCV) y ortopédica y traumatológica (COT)], se realizó una investigación en dos fases, la primera corresponde a un estudio observacional, descriptivo y prospectivo en el Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Los resultados de este primer estudio mostraron una incidencia global de CHQ del 18,81 %(n=98), el 16,15% en CCV, el 22,28% en CIR y el 17,39% en COT. Entre los factores de riesgo destacaron las comorbilidades, el tiempo quirúrgico, número de transfusiones sanguíneas, fiebre postintervención, administración de corticoterapia, días hasta la retirada de las grapas/suturas y número de curas de la herida. Como CHQs se identificaron dehiscencia de herida quirúrgica (DHQ) 34,69%, granulomas 12,24%, ISQ 37,76%, complicaciones cutáneas como eritemas y fibrina 12,24%, así como seromas 3,06%. El coste adicional estimado de las CHQs ascendió a 497.429,45 €, con un promedio de 5.076,83 € por paciente. A partir de los resultados obtenidos en esta primera fase, que evidenciaron una incidencia relevante de CHQs, se diseñó una segunda fase experimental para evaluar la coste-efectividad de la terapia de presión negativa incisional (TPN-I) como posible medida de prevención, en una población pediátrica de riesgo como el paciente pediátrico intervenido de escoliosis no idiopática. Para ello se llevó a cabo un ensayo clínico aleatorizado en el mismo hospital. A los pacientes asignados al grupo intervención (GI) se les aplicó TPN-I tras el cierre quirúrgico y a los del grupo control (GC) el apósito posoperatorio habitual del centro. Las heridas quirúrgicas (HQs) se evaluaron tras retirar los apósitos a los 7, 30, 90 y 180 días después de la cirugía. La incidencia total de CHQs fue del 7,7 % en el GI frente al 38,5 % en el GC. Las complicaciones más frecuentes fueron DHQ, ISQ, seroma y presencia de fibrina, asociándose a un mayor riesgo de CHQs al tipo, la duración de la cirugía y la edad del paciente. El GC, con mayor número de CHQ, necesitó mayor tiempo para la cicatrización. Aunque el coste inicial de los apósitos en el GI fue superior (+3.340,3 €) al GC, los costes postoperatorios totales resultaron más elevados en el GC (+39.848,01 €). Por cada euro adicional invertido en prevención con TPN-I se obtuvo un ahorro de 11,93 € en complicaciones evitadas. Los resultados de ambas fases evidencian que las CHQs en población pediátrica representan un problema relevante de seguridad del paciente y que la TPN-I constituye una medida potencialmente coste-efectiva para su prevención.

    • English

      Surgical wound complications (SWCs) are considered adverse events affecting patient safety with significant repercussions for health and the healthcare system. The pediatric literature on SWCs is limited, focusing mainly on surgical site infection (SSI), and risk factors are often extrapolated from adults. Few studies have been conducted on possible preventive measures in this population. In order to determine the incidence, associated factors, and cost of SSI in pediatric surgery [(general surgery, cardiovascular surgery, and orthopedic and trauma surgery], a two-phase study was conducted, the first of which was an observational, descriptive, and prospective study at the Sant Joan de Déu Hospital in Barcelona. The results of this first study showed an overall incidence of SWCs of 18,81% (n=98), 16,15% in cardiovascular surgery, 22,28% in general surgery, and 17,39% in orthopedic and trauma surgery. The most notable risk factors were comorbidities, surgical time, number of blood transfusions, post-operative fever, administration of corticosteroids, days until removal of staples/sutures, and number of wound dressings. Surgical wound dehiscence (SWD) 34,69%, granulomas 12,24%, ISQ 37,76%, skin complications such as erythema and fibrin 12,24%, and seromas 3,06% were identified as CHQs. The estimated additional cost of SWCs amounted to €497,429.45, with an average of €5,076.83 per patient. Based on the results obtained in this first phase, which revealed a significant incidence of CHQs, a second experimental phase was designed to evaluate the cost-effectiveness of incisional negative pressure therapy as a possible preventive measure in a high-risk pediatric population, such as pediatric patients undergoing surgery for non-idiopathic scoliosis. To this end, a randomized clinical trial was conducted at the same hospital. Patients assigned to the intervention group received incisional negative pressure therapy after surgical closure, and those in the control group received the center's usual postoperative dressing. Surgical wounds were evaluated after removing the dressings at 7, 30, 90, and 180 days after surgery. The total incidence of SWCs was 7,7% in the intervention group compared to 38,5% in the control group. The most frequent complications were SWD, SSI, seroma, and presence of fibrin, associated with a higher risk of SWCs due to the type, duration of surgery, and age of the patient. The control group, with a higher number of SWCs, required more time for healing. Although the initial cost of dressings in the intervention group was higher (+€3,340.3) than in the control group, the total postoperative costs were higher in the control group (+€39,848.01). Thus, for each additional euro invested in the prevention using incisional negative pressure therapy, a saving of €11,93 was obtained to the costs of the complications avoided. The results of both phases demonstrate that SWCs in the pediatric population represent a significant patient safety issue and that incisional negative pressure therapy is a potentially cost-effective measure for their prevention.

    • català

      Les complicacions de la ferida quirúrgica (CFQs) són considerades esdeveniments adversos de seguretat del pacient amb importants repercussions per a la salut i el sistema sanitari. La literatura pediàtrica en relació a les CFQs és limitada, centralitzada principalment en la infecció del lloc quirúrgic (ILLQ), i els factors de risc solen extrapolar-se d'adults. En aquesta població són pocs els estudis sobre les seves possibles mesures de prevenció. Amb el propòsit de determinar la incidència, factors associats i cost de les CFQs en cirurgia pediàtrica [cirurgia general (CIR), cardiovascular (CCV) i ortopèdica i traumatologia (COT)], es va realitzar una recerca en dues fases, la primera correspon a un estudi observacional, descriptiu i prospectiu a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Els resultats d'aquest primer estudi van mostrar una incidència global de CFQ del 18,81%(n=98), el 16,15% en CCV, el 22,28% en CIR i el 17,39% en COT. Entre els factors de risc van destacar les comorbiditats, el temps quirúrgic, nombre de transfusions sanguínies, febre postintervenció, administració de corticoteràpia, dies fins a la retirada de les grapes/sutures i nombre de cures de la ferida. Com CFQs es van identificar dehiscència de ferida quirúrgica (DFQ) 34,69%, granulomes 12,24%, la ILLQ 37,76%, complicacions cutànies com a eritemes i fibrina 12,24%, així com seromes 3.06%. El cost addicional estimat de les CFQs va ascendir a 497.429,45 €, amb una mitjana de 5.076,83 € per pacient. A partir dels resultats obtinguts en aquesta primera fase, que van evidenciar una incidència rellevant de CFQs, es va dissenyar una segona fase experimental per a avaluar la cost-efectivitat de la teràpia de pressió negativa incisional (TPN-I) com a possible mesura de prevenció, en una població pediàtrica de risc com el pacient pediàtric intervingut d'escoliosi no idiopàtica. Per a això es va dur a terme un assaig clínic aleatoritzat en el mateix hospital. Als pacients assignats al grup intervenció (GI) se'ls va aplicar TPN-I després del tancament quirúrgic i als del grup control (GC) l'apòsit postoperatori habitual del centre. Les ferides quirúrgiques es van avaluar després de retirar els apòsits als 7, 30, 90 i 180 dies després de la cirurgia. La incidència total de CFQs va ser del 7,7% en el GI enfront del 38,5% en el GC. Les complicacions més freqüents van ser DFQ, ILLQ, seroma i presència de fibrina, associant-se a un major risc de CFQs al tipus, la durada de la cirurgia i l'edat del pacient. El GC, amb major número de CFQ, va necessitar major temps per a la cicatrització. Encara que el cost inicial dels apòsits en el GI va ser superior (+3.340,3 €) al GC, els costos postoperatoris totals van resultar més elevats en el GC (+39.848,01 €). Per cada euro addicional invertit en la prevenció mitjançant TPN-I es va obtenir un estalvi de 11,93 € en complicacions evitades. Els resultats de totes dues fases evidencien que les CFQs en població pediàtrica representen un problema rellevant de seguretat del pacient i que la TPN-I constitueix una mesura potencialment cost-efectiva per a la seva prevenció.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno