Esta tesis analiza la relación entre el trabajo corporal y la calidad de la voz cantada, combinando una revisión sistemática y un metaanálisis de la literatura científica con estudios experimentales en contextos de educación musical superior y de canto coral. En primer lugar, la revisión de intervenciones psicocorporales publicadas durante la última década muestra una tendencia general hacia resultados positivos en la mejora de la voz, tanto a nivel técnico como expresivo. Sin embargo, la falta de medidas objetivas, de muestras amplias y de significación estadística limita la solidez de las conclusiones y pone de manifiesto la necesidad de una investigación más rigurosa, con diseños estandarizados y la combinación de datos acústicos y perceptivos. En la segunda parte del trabajo se presenta una intervención de trabajo corporal aplicada a estudiantes de grado superior de canto del Conservatorio del Liceu y a miembros del coro de la Universidad Autónoma de Barcelona. Las sesiones se centraron en áreas corporales clave para la producción vocal como la pelvis, las estructuras respiratorias, la cintura escapular y la región cuello-mandíbula-paladar y fueron evaluadas mediante cuestionarios de autopercepción y análisis acústicos. Los resultados indican que el trabajo corporal puede constituir un recurso pedagógico valioso para la formación vocal. En el canto individual se observa una correlación entre la percepción de mejora y ciertos cambios acústicos relacionados con la claridad y la nitidez de la voz, aunque no siempre con significación estadística. En el canto coral, la coincidencia entre la evaluación perceptiva y los datos acústicos sugiere una reducción de la tensión vocal, una mejora de la cohesión sonora y una mayor estabilidad de afinación. En conjunto, la investigación refuerza la hipótesis de que las prácticas psicocorporales centradas en determinados segmentos corporales pueden contribuir de manera significativa a la salud y eficiencia vocal. Asimismo, señala la importancia de seguir investigando la relación entre segmentos corporales específicos y parámetros vocales, así como el potencial de este enfoque en contextos educativos, artísticos y terapéuticos.
This thesis examines the relationship between bodywork and the quality of the singing voice, combining a systematic review and meta-analysis of the scientific literature with experimental studies conducted in higher education and choral singing contexts. The review of mind-body interventions published over the past decade reveals a general trend toward positive outcomes in voice improvement, both technically and expressively. However, the lack of objective measures, large samples, and statistical significance limits the strength of existing conclusions and highlights the need for more rigorous research designs combining acoustic and perceptual data. The second part of the study presents a bodywork intervention carried out with undergraduate singing students from the Liceu Conservatory and members of the choir of the Autonomous University of Barcelona. The sessions focused on key body areas involved in vocal production such as the pelvis, respiratory structures, shoulder girdle, and neck–jaw–palate region and were evaluated through self-perception questionnaires and acoustic analyses. Results indicate that bodywork can serve as a valuable pedagogical tool in vocal training. In individual singing, there is a correlation between perceived improvement and certain acoustic changes related to voice clarity and brightness, although not always with statistical significance. In choral singing, the convergence between perceptual evaluations and acoustic data suggests reduced vocal tension, improved sound cohesion, and greater pitch stability. Overall, this research supports the hypothesis that mind-body practices focused on specific body segments can significantly contribute to vocal health and efficiency. It also underscores the importance of further exploring the relationship between bodily segments and vocal parameters, as well as the potential of such approaches in educational, artistic, and therapeutic contexts.
Aquesta tesi analitza la relació entre el treball corporal i la qualitat de la veu cantada, combinant una revisió sistemàtica i meta-anàlisi de la literatura científica amb estudis experimentals en contextos d’educació musical superior i del cant coral. En primer lloc, la revisió d’intervencions psicocorporals publicades durant la darrera dècada mostra una tendència general cap a resultats positius en la millora de la veu, tant a nivell tècnic com expressiu. Tot i això, la manca de mesures objectives, de mostres àmplies i de significació estadística limita la solidesa de les conclusions i posa de manifest la necessitat d’una recerca més rigorosa, amb dissenys estandarditzats i combinació de dades acústiques i perceptives. En la segona part del treball, es presenta una intervenció de treball corporal aplicada a estudiants de grau superior de cant del Conservatori del Liceu i a membres del cor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les sessions es van focalitzar en àrees corporals clau per a la producció vocal com la pelvis, les estructures respiratòries, la cintura escapular i la regió coll-mandíbula-paladar i van ser avaluades mitjançant qüestionaris d’autopercepció i anàlisis acústiques. Els resultats indiquen que el treball corporal pot constituir un recurs pedagògic valuós per a la formació vocal. En el cant individual, s’observa una correlació entre la percepció de millora i certs canvis acústics relacionats amb la claredat i la nitidesa de la veu, tot i que no sempre amb significació estadística. En el cant coral, la coincidència entre l’avaluació perceptiva i les dades acústiques suggereix una reducció de la tensió vocal, una millora de la cohesió sonora i una major estabilitat d’afinació. En conjunt, la recerca reforça la hipòtesi que les pràctiques psicocorporals centrades en certs fragments corporals poden contribuir de manera significativa a la salut i l’eficiència vocal. A més, assenyala la importància de continuar investigant la relació entre segments corporals específics i paràmetres vocals, així com el potencial d’aquest enfocament en contextos educatius, artístics i terapèutics.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados