Pràctiques feministes per una digitalització democràtica de l'Economia Social i Solidària

• Autores: Nuria Vega Rodríguez
• Directores de la Tesis: Ricard Espelt (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Oberta de Catalunya ( España ) en 2025
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Rachel Palmén (presid.), León Freude (secret.), Alexandra Haché (voc.)
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: O2 Repositori UOC
• Resumen
  • español

    Tesis doctoral que analiza cómo promover modelos y políticas públicas que apoyen las prácticas feministas y una digitalización democrática en la economía social y solidaria (ESS). El marco teórico combina perspectivas sobre tecnologías digitales y justicia social en la economía de plataforma con el análisis de las desigualdades estructurales que dificultan una digitalización centrada en la vida. Empíricamente, el estudio examina los modelos de digitalización de 180 organizaciones de la ESS mediante encuestas, entrevistas semiestructuradas, observación web y observación participante. También analiza el papel de las políticas públicas mediante 15 entrevistas y una sesión de cocreación con 17 entidades en el marco de la Estrategia ESS Barcelona 2030, dentro del programa de investigación-acción MatchImpulsa (2021-2024). Los resultados muestran una transformación digital diversa, pero limitada, caracterizada por la baja adopción de plataformas propias, una escasa medición del impacto y una fuerte dependencia de la financiación pública. Persisten las dificultades para atraer talento digital y las divisiones de género en las competencias digitales. Las iniciativas que se identifican explícitamente como feministas tienden a lograr mejores resultados, y las políticas públicas y la cocreación siguen siendo factores facilitadores esenciales.

  • English

    This doctoral thesis examines how to promote models and public policies that support feminist practices and democratic digitalization within the Social and Solidarity Economy (SSE). The theoretical framework combines perspectives on digital technologies and social justice in the platform economy with analyses of structural inequalities that hinder life-centered digitalization. Empirically, the study analyzes digitalization models in 180 SSE organizations using surveys, semi-structured interviews, web observation, and participant observation. It also examines public policy support through 15 interviews and a co-creation session with 17 entities within the Barcelona 2030 SSE Strategy, conducted in the MatchImpulsa action-research program (2021–2024). Results show a diverse but limited digital transformation, with low adoption of proprietary platforms, scarce impact measurement, and strong dependence on public funding. Difficulties in attracting digital talent and gendered divisions in digital skills persist. Initiatives explicitly identified as feminist tend to achieve better outcomes, and public policies and co-creation remain important enabling factors.

  • català

    Tesi doctoral que analitza com promoure models i polítiques públiques que donin suport a pràctiques feministes i a una digitalització democràtica en l’àmbit de l’economia social i solidària (ESS). El marc teòric combina perspectives sobre tecnologies digitals i justícia social en l’economia de plataforma amb l’anàlisi de les desigualtats estructurals que dificulten una digitalització centrada en la vida. Empíricament, l’estudi analitza els models de digitalització de 180 organitzacions de l’ESS mitjançant enquestes, entrevistes semiestructurades, observació web i observació participant. També examina el suport de les polítiques públiques a través de 15 entrevistes i una sessió de cocreació amb 17 entitats en el marc de l’Estratègia ESS Barcelona 2030, duta a terme dins del programa de recerca-acció MatchImpulsa (2021-2024). Els resultats mostren una transformació digital diversa, però limitada, amb una baixa adopció de plataformes pròpies, un mesurament escàs de l’impacte i una forta dependència del finançament públic. Persisteixen les dificultats per atraure talent digital i les divisions de gènere en les competències digitals. Les iniciatives que s’identifiquen explícitament com a feministes tendeixen a assolir millors resultats, i les polítiques públiques i la cocreació continuen sent factors facilitadors essencials.