Efectes de la pràctica dels exercicis hipopressius: revisió de la literatura i anàlisi en diferents contextos
- Autores: Esther Hernández Rovira
- Directores de la Tesis: Carlota Torrents Martín (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2024
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Pere Palou Sampol (presid.), Silvia Solé (secret.), Carmen Padilla Moledo (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Actividad Física y Deporte por la Universidad de Lleida
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Els exercicis hipopressius (EH) van sorgir com a exercicis de rehabilitació basats en la respiració i la postura corporal, amb l objectiu d entrenar la musculatura del sòl pelvià i la musculatura estabilitzadora del tronc. Diversos autors afirmen que aquest exercicis poden oferir possibles beneficis terapèutics i per a la salut, però existeixen mancances a la literatura, especialment relacionades amb els protocols d aplicació o amb la diversitat en la qualitat dels estudis realitzats fins ara. Per aquest motiu, la memòria d aquesta tesi doctoral te com a objectiu examinar de manera exhaustiva què s ha investigat en relació amb els EH en l àmbit de la teràpia física i l exercici físic, a través de la revisió crítica de la literatura disponible, i avaluar l eficàcia i els efectes d aquests exercicis en algunes àrees on es trobi que encara no existeixen evidències concloents. La tesi es presenta en format de compendi de quatre articles, dos d ells amb una metodologia de revisió (una d abast i una sistemàtica) per resumir la literatura actual que informa sobre els EH, identificar els buits de coneixement i avaluar la integritat dels assajos clínics aleatoris (ECA) que utilitzen protocols d EH. Els altres dos articles s han dut a terme amb metodologies experimentals, concretament un estudi pilot no controlat amb mesures prèvies i posteriors a la intervenció i un estudi transversal amb mesures repetides. El primer es va realitzar amb vint joves de competició en patinatge sobre rodes (amb una mitjana d edat de 17,5 anys), on es van mesurar variables com l equilibri dinàmic, la flexibilitat de la cadena muscular posterior i paràmetres respiratoris després d un programa d EH d una sessió de trenta minuts durant sis setmanes. El segon estudi va consistir en l anàlisi d una sola sessió d EH, amb vint-i-cinc adults sans (quatre homes i vint-i-una dones amb una mitjana d edat de 42,9 anys) per descriure i comparar l activitat muscular del serrat anterior (SA) i el dorsal ample (DA) entre sis parells d EH amb cadena cinètica tancada (recolzament a una paret) i oberta. Dels resultats dels estudis de revisió presentats es pot concloure que la literatura existent que informa sobre els EH se centra principalment en: l aplicació terapèutica de programes d EH a curt i llarg termini, la resposta fisiològica i física, la resposta psicològica i conductual, i les respostes fisiològiques agudes o immediates. Les mancances de la literatura inclouen dissenys metodològics amb informació incompleta sobre la intervenció i un possible risc de biaix. També s ha detectat una manca d estudis que incloguin la participació masculina i joves atletes ens els programes d EH, així com estudis sobre possibles aplicacions dels EH per al rendiment físic o la prevenció de lesions i també estudis que explorin el nivell d activitat de grups musculars diferents al sòl pelvià i l abdominal. Els resultats dels estudis experimentals mostren que l aplicació d un programa d EH en joves esportistes de patinatge sobre rodes va millorar l equilibri dinàmic, la flexibilitat de la cadena posterior i el flux expiratori màxim. A més s ha trobat que la pràctica dels EH en població adulta sana provoca una major activitat del SA i DA quan aquests s executen amb cadena cinètica tancada (recolzament a una paret), sent la posició corporal d execució (drets, de genolls o assegut) un factor que pot influir en l activitat d aquests dos músculs.
