La internacionalización del currículo/en casa en Argentina. Análisis centrado en la movilidad de estudiantes, las estrategias virtuales e impacto de la pandemia de COVID-19
- Autores: Diego Carámbula Luna
- Directores de la Tesis: Jean-Baptiste Meyer (dir. tes.), Fernando Osvaldo Esteban Apreda (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2024
- Idioma: español
- Número de páginas: 602
- Tribunal Calificador de la Tesis: Ana Margheritis (presid.), Anna Giulia Ingellis (secret.), Hans de Wit (voc.), Noelia Morales Romo (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Ciencias Sociales por la Universitat de València (Estudi General)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: webges.uv.es (pdf)
- Resumen
- español
La movilidad física internacional de estudiantes saliente ha sido la estrategia más utilizada en la Argentina con el objetivo de que los estudiantes tengan una experiencia internacional y así prepararlos mejor no solo como futuros profesionales sino también como ciudadanos del mundo, capaces de trabajar en ambientes multiculturales, etc. Sin embargo, luego de más de 20 años de una acción que en general es llevada adelante por las Oficinas de Relaciones Internacionales (ORI), los resultados indican que, en lo cuantitativo, la movilidad saliente representa un número extremadamente bajo de estudiantes, 0,3% de la matrícula universitaria (Institute for Statistics - UNESCO, s.f.). Esta tesis indaga en otros conceptos como la Internacionalización del Currículo (IdC) y la Internacionalización en Casa (IaH) que van más allá de la mera movilidad física para lograr resultados de internacionalización de los estudiantes, siendo ambos conceptos similares, aunque con ciertas diferencias (como se analizó en las entrevistas a expertos). Asimismo, al englobar cada uno de ellos muchos tipos de acciones, esta tesis se focalizó en las estrategias virtuales de internacionalización y en la utilización del estudiante internacional en el aula y campus como canal de internacionalización de los estudiantes locales. Además, la tesis indagó en la movilidad saliente, dado que la misma es la actividad más longeva, sobre la cual no se encontraron estudios que midieran aspectos más cualitativos desde la visión de los responsables de llevarla adelante en las universidades, las ORI. Este estudio, al mismo tiempo, se desarrolló durante la pandemia de COVID-19, por lo que se investigó si esta tuvo algún efecto en los temas planteados. Para cumplir con lo estipulado, la investigación siguió una metodología cualitativa sobre 3 grupos: responsables de ORI en 47 universidades argentinas, expertos en internacionalización y estudiantes franceses y norteamericanos de intercambio en el país (para medir su impacto en los locales). El análisis mostró que en general los conceptos de IdC e IaH están en una etapa más declarativa que práctica, aunque la pandemia permitió que estos se refuercen desde lo narrativo y al mismo tiempo hayan cobrado más protagonismo otros actores claves en la IdC/IaH como son las áreas académicas, teniendo en cuenta que lo internacional se ha centrado casi exclusivamente en las ORI.
- català
La mobilitat física internacional d'estudiants sortint ha estat l'estratègia més utilitzada a l'Argentina amb l'objectiu que els estudiants tinguin una experiència internacional i així preparar-los millor no només com a futurs professionals sinó també com a ciutadans del món, capaços de treballar en ambients multiculturals, etcètera. No obstant això, després de més de 20 anys d'una acció que, en general, porten a terme les Oficines de Relacions Internacionals (ORI), els resultats indiquen que, en l’aspecte quantitatiu, la mobilitat sortint representa un nombre extremadament baix d'estudiants, 0,3% de la matrícula universitària (Institute for Statistics – UNESCO, s.f.). Aquesta tesi indaga en altres conceptes, com ara la Internacionalització del Currículum (IdC) i la Internacionalització a Casa (IaH) que van més enllà de la mera mobilitat física per a aconseguir resultats d'internacionalització dels estudiants, essent tots dos conceptes similars, encara que amb unes certes diferències (com es va analitzar en les entrevistes a experts). Així mateix, en englobar cadascun d'ells molts tipus d'accions, aquesta tesi es va focalitzar en les estratègies virtuals d'internacionalització i en la utilització de l'estudiant internacional a l'aula i al campus com a canal d'internacionalització dels estudiants locals. A més, la tesi va indagar en la mobilitat sortint, atès que la mateixa és l'activitat més longeva, sobre la qual no es van trobar estudis que mesuressin aspectes més qualitatius des de la visió dels responsables de portar-la a terme en les universitats, les ORI. Aquest estudi, al mateix temps, es va desenvolupar durant la pandèmia de la COVID-19, per la qual cosa es va investigar si aquesta va tenir algun efecte en els temes plantejats. Per a complir amb allò estipulat, la recerca va seguir una metodologia qualitativa sobre 3 grups: responsables d’ORI en 47 universitats argentines, experts en internacionalització i estudiants francesos i nordamericans d'intercanvi al país (per a mesurar el seu impacte en els locals). L'anàlisi va mostrar que, en general, els conceptes d’IdC i IaH es troben en una etapa més declarativa que pràctica, encara que la pandèmia va permetre que aquests es reforcin des de la vessant narrativa i al mateix temps hagin cobrat més protagonisme altres actors claus en l’IdC/IaH, com són les àrees acadèmiques, tenint en compte que l'àmbit internacional s'ha centrat de forma gairebé exclusiva en les ORI.
- English
Outgoing international physical mobility of students has been the most used strategy in Argentina. The goal being that students have an international experience and thus, better prepare them not only as future professionals, but also as citizens of the world, capable of working in multicultural environments, etcetera. However, these actions have been generally carried out by the International Relations Offices (IROs) for over 20 years, and results show that, quantitatively, outgoing mobility represents an extremely low number of students; 0.3% of university enrolment (Institute for Statistics – UNESCO, s.f.). This thesis enquires into other concepts such as Internationalization of the Curriculum (IoC), and Internationalization at Home (IaH). These go beyond mere physical mobility so as to achieve results in the internationalization of students. Both are similar concepts, although there are some differences (as analysed in the interviews with experts). Likewise, as each of them encompasses many different actions, this thesis focused on internationalization’s virtual strategies and on using the international student in the classroom and campus as a channel of internationalization of local students. Furthermore, the thesis enquired into outgoing mobility, since it is the most longstanding activity. There were no studies found that measured more qualitative aspects from the perspective of those responsible for its development in universities; the IROs. At the same time, this study was developed during the COVID-19 pandemic, so it was investigated whether it had any effect on the approached subjects. In order to comply with the stipulations, the research followed a qualitative methodology over 3 groups: IROs’ officers in 47 Argentine universities, internationalization experts, and French and North American exchange students in the country (so as to measure the impact on the local students). The analysis showed that, in general, IoC and IaH are at a stage that is more declarative than practical, even though the pandemic allowed for their reinforcement from the narrative point of view. Simultaneously, other IoC/IaH key stakeholders gained prominence, such as the academic areas, taking into account that the international subject has been almost exclusively focused on the IROs.
- español
