Des de dalt i des de baix. La participació de les bases franquistes en la repressió a l'Horta Nord (1939-1943)

• Autores: Pau Pérez Duato
• Directores de la Tesis: Anaclet Pons (dir. tes.), Antoni Segura i Mas (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2024
• Idioma: español
• Número de páginas: 713
• Tribunal Calificador de la Tesis: José Miguel Santacreu Soler (presid.), Queralt Solé i Barjau (secret.), Dominic Keown (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Historia Contemporánea por la Universidad Autónoma de Madrid; la Universidad Complutense de Madrid; la Universidad de Cantabria; la Universidad de Santiago de Compostela; la Universidad de Zaragoza; la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea y la Universitat de València (Estudi General)
• Materias:
  • Historia
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: webges.uv.es (pdf)
• Resumen

  • En les següents pàgines tracte de dilucidar el grau de col·laboració de les bases franquistes de l'Horta Nord amb la repressió, a través de l'anàlisi de quatre factors tractats des de la Microhistòria. En primer lloc, arran de la «Crisi de la Restauració» de 1898, s'analitza la confrontació entre els partidaris dels canvis moderns i democràtics i la reacció conservadora, que finalitzà amb la implantació de la dictadura franquista l'1 d'abril de 1939. En segon lloc, s'estudien els perfils dels nous ajuntaments de postguerra, per esbrinar si es va produir una renovació o una restauració del poder. I, alhora, per valorar les actuacions dels dirigents en el procés repressiu. Així, es parteix de la hipòtesi que l'Estat franquista va planificar la violència política i va crear instruments jurídics i legislatius per aplicar-la, els quals estaven dissenyats per comptar amb el suport de les bases.

    Dels victimaris a les víctimes, el tercer element radica en l'estudi de l'impacte de la «violència explícita». D'una banda, es descriu com es produïren les detencions dels republicans, en quins centres i com varen romandre reclosos. D'altra, s'aporta una revisió de les xifres de les víctimes mortals. I, en darrer lloc, s'aborda la col·laboració amb la «violència implícita», aquells modes tàcits que derivaren en la «mort civil» del col·lectiu que s'havia oposat al cop d'estat de 1936, és a dir, en l'exili, les depuracions, la marginació social i laboral, les humiliacions públiques o els desterraments interns; l'actitud dels franquistes també va ser fonamental per continuar castigant als republicans.

    Però totes les bases socials del franquisme van estar disposades a col·laborar? Amb la mateixa intensitat? Què va passar si no col·laboraven? Quins factors poden influir per què alguns pobles tinguen quaranta-cinc afusellats i altres cap? És un fet que la col·laboració no va ser homogènia, i n'he pogut identificar de tres tipus: «col·laboració intensiva», «col·laboració selectiva» i «col·laboració de baixa intensitat», les causes i conseqüències de les quals s'intentaran detallar.