Vicent M. Branchat: edició crítica de la seua obra
- Autores: Robert March Tortajada
- Directores de la Tesis: Vicent Josep Escartí Soriano (dir. tes.), Rafael Roca Ricart (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2024
- Idioma: español
- Número de páginas: 358
- Tribunal Calificador de la Tesis: Antoni Ferrando Francés (presid.), M. Isabel Guardiola i Savall (secret.), Ramon Pinyol i Torrents (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Lenguas, Literaturas y Culturas, y sus Aplicaciones por la Universitat de València (Estudi General) y la Universitat Politècnica de València
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
-
Dialnet Métricas: 1 Cita
- Resumen
En la nostra Tesi doctoral hem estudiat i editat l'obra literària (1813-1819) de Vicent Manuel Branchat Alonso, beneficiat de l'Església de sant Martí. Hem dividit la nostra investigació en dues parts, sent la segona l'espai de l'aparat crític.
En tot cas, la primera part l'hem dividida en nou epígrafs, açò és, huit juntament amb les conclusions. En el primer apartat, «La imatge dialèctica com a rerefons per a estudiar el passat», hem defensat la nostra aproximació a l'objecte d'estudi, concretament, per tal de reflexionar sobre el teatre breu i insistir en com la literatura de mossén Branchat pot entendres al bell mig de la tradició i la simptomàtica modernitat dramàtica que vindrà.
En el segon apartat, «L'herència de la literatura popularista», hem prestat atenció als estudis dedicats al barroc valencià, sobretot, en relació amb els col·loquiers com a hereus i transmissors de la parateatralitat. Al seu torn, hem dividit aquest punt en tres subapartats més: «De la Decadència a l'Edat moderna i l'operació castellanitzadora del barroc», «Els sermons en la llengua del país, alguns exemples» i «De la poesia barroca a d'altres produccions artístiques». En aquest sentit, hem reflexionat al voltant del concepte decadència, alhora que hem esmentat algunes peces teatrals per tal de demanar-nos per la nostra gènesi sociolingüística. Així mateix, hem estat atents a la intensitat de la castellanització i hem remés a com alguns membres de l'església haurien prestat servei al poder per a defensar-se contra Napoleó, tot just, afavorit la monarquia espanyola. A més, hem dut a terme una recapitulació que ens ha permés pensar la importància de l'opinió pública, en la qual inverteixen els sainets.
A «Col·loquis, entremesos i sainets, una qüestió de noms», el tercer apartat, ens hem fixat en com el castellà va interferir en la producció literària dels sainets.
En el quart punt, «Sobre Vicent Manuel Branchat i la seua obra», també hem desplegat un parell de subapartats: «Descripció del manuscrit 661 (BUV)», en què detallem les característiques del document, i «Síntesi de l'obra branchatiana», on resumim l'argument de cadascuna de les obres que integren el manuscrit, a més d'afegir diferents exemples.
Al cinqué apartat, «Literatura contra el Francés, alguns personatges en l'obra de Branchat», ens hem endinsat en el pensament polític de l'autor i, a més, hem establert algunes semblances i diferències poètiques amb l'obra de Manuel Civera. En aquesta línia, hem indagat en els personatges branchatians, cosa que ens ha permés establir una distinció entre els personatges rurals i els poderosos, alhora que hem insistit en l'acte de llegir, recurrent en l'obra del capellà.
El següent apartat, el sisé, l'hem dedicat a lestudi de la Pesa chiqueta. En canvi, en el seté, hem investigat el model de llengua emprada per l'autor. Així, en «Un apunt sobre la llengua a la València de principis del XIX», hem obert dos subapartats més: «Trets lingüístics característics en l'obra de Branchat» i «Alguns exemples de fraseologia i d'altres enunciats». En el primer, hem estudiat diferents característiques lingüístiques.
La segona part de la Tesi doctoral l'hem dedicada a l'edició de l'obra coneguda de Branchat (1813-1819), tot esmentant els aspectes més remarcables de la seua literatura.
Amb nostra Tesi doctoral concloem que la producció literària de l'autor és popularista i se situa a mitjan camí entre les acaballes de l'Edat Moderna i les reivindicacions lingüístiques dutes a terme pels renaixencistes. En aquest sentit, els textos de Branchat adquireixen un valor sociolingüístic, que va més enllà de la seua paraula dramàtica. Els seus mots s'acompanyen d'una mirada ideològica particular, amb què es defensa la monarquia borbònica versus l'herència de la Revolució, però també dels costums populars davant l'amenaça del francés, o la misogínia i els valors conservadors vinculats a la religió enfront de qualsevol altra opció de caire més progressista o liberal.
