La narrativa catalana de postcrisi: Llengua, gènere i país en el tríptic de Marta Rojals

• Autores: Júlia Ojeda Caba
• Directores de la Tesis: Teresa Iribarren i Donadeu (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Oberta de Catalunya ( España ) en 2023
• Idioma: catalán
• Número de páginas: 259
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: O2 Repositori UOC
• Resumen
  • español

    El objeto de estudio de la presente investigación son las representaciones literarias de la narrativa catalana que han literaturizado el período que se inaugura tras el estallido de la crisis económica de 2008, con especial atención al caso de Marta Rojals. La poscrisis es la etapa que incluye el marco temporal desde 2010 hasta 2020, y que está marcada por la confluencia de un conjunto de acontecimientos de orden social y político: el movimiento 15M y el movimiento feminista, y la imbricación de ambos con el Procés Independentista catalán. Con el ánimo de contribuir al debate teórico y conceptual alrededor de los estudios sobre literatura de la crisis y de las narrativas precarias, extensamente desarrollado en el ámbito hispánico, la primera parte de la investigación está dedicada a la conceptualización de la noción de poscrisis y al diálogo con la bibliografía tanto académica como literaria de ámbito estatal, especialmente con el hispanismo. El objetivo de esta correspondencia ha sido, por un lado, explorar los aspectos compartidos, y por el otro, evidenciar las singularidades de la literatura catalana de poscrisis, las cuales están directamente relacionadas con el estatus político y cultural del país y sus propios malestares. Con tal de llevarlo a cabo, en la segunda parte de la investigación, se ha construido un corpus, alrededor de setenta y cinco obras, que se ha presentado por medio de una panorámica de ocho ejes, a través del cual se ha identificado las narrativas de poscrisis como una tendencia importante dentro de la literatura catalana actual. Como estudio paradigmático se han seleccionado las tres novelas de Rojals, Primavera, estiu, etcétera (2011), L’altra (2014) y El cel no és per a tothom (2018). El análisis exhaustivo del tríptico de Rojals, se ha realizado, en tercera instancia, desde una perspectiva sociopolítica, que ha requerido la elaboración de un marco analítico específico, articulado a partir de conceptos teóricos propios de la sociolingüística crítica y de la intersección entre los estudios de género y nación, cuestión que ha posibilitado poner en valor la singularidad de la narrativa de Marta Rojals.

  • català

    L’objecte de la investigació són les representacions literàries de la narrativa catalana que han literaturitzat el període que s’inicia just després de l’esclat de la crisi econòmica de l’any 2008, amb especial atenció al cas de Marta Rojals. La postcrisi és l’etapa que abraça des de l’any 2010 fins al 2020, i que està marcada per la confluència d’un conjunt d’esdeveniments d’ordre social i polític: el moviment dels indignats i el moviment feminista, i la imbricació d’aquestes amb el Procés Independentista català. Amb ànim de contribuir al debat teòric i conceptual al voltant dels estudis sobre literatura de la crisi i de les narratives precàries, extensament desenvolupat en l’àmbit hispànic, la primera part de la investigació està dedicada a la conceptualització del terme postcrisi i al diàleg amb bibliografia tant acadèmica com literària d’àmbit estatal, especialment amb l’hispanisme. L’objectiu d’aquesta correspondència ha estat, per una banda, explorar-ne els aspectes compartits, i per l’altra, assenyalar les singularitats de la literatura catalana de postcrisis, les quals estan directament relacionades amb l’estatus polític i cultural del país i els seus propis malestars. Per fer-ho, en la segona part de la investigació, s’ha construït un corpus, d’unes setanta-cinc obres, presentat a partir d’una panoràmica de vuit eixos, a través del qual s’ha identificat les narratives de postcrisi com un corrent literari important dins de la literatura catalana actual. Com estudi paradigmàtic s’han seleccionat les tres novel·les de Rojals, Primavera, estiu, etcètera (2011), L’altra (2014) i El cel no és per a tothom (2018). L’anàlisi exhaustiva del tríptic rojalià, realitzat, en tercera instància, des d’una perspectiva sociopolítica, ha requerit l’elaboració d’un marc analític específic, articulat a partir de conceptes provinents de la sociolingüística crítica i de la intersecció entre els estudis de gènere i nació, que ha permès posar en relleu la singularitat de la narrativa de Marta Rojals.

  • English

    This research focuses on the literary representations from Catalan fiction that have literatized the period beginning just after the outbreak of the 2008 financial crisis, placing special emphasis on the case of Marta Rojals. The post-crisis is the period spanning from 2010 to 2020, marked by the confluence of a series of social and political events: the anti-austerity movimiento de los indignados [literally, movement of the outraged], the feminist movement, and the intertwining of both with the Catalan pro-independence process or Procés. With the aim of contributing to the theoretical and conceptual debate surrounding studies on the literature of the crisis and stories of precariousness —a debate that has been extensively developed in the field of Hispanic studies— the first part of the research is dedicated to the conceptualization of the term ‘post-crisis’ and to the dialogue with both the scholarly and literary literature in Spain, in particular, in the field of Hispanic studies. This dialogue is intended, first, to explore the shared aspects and, second, to highlight the particularities of postcrisis Catalan literature, which are directly related to the country’s political and cultural status and its own malaise. To this end, for the second part of the research, a corpus of around 75 works was created, which is presented based on a panoramic survey organized around eight key themes, enabling the identification of post-crisis fiction as an important literary current in contemporary Catalan literature. Rojals’s three novels —i.e. Primavera, estiu, etcetera [Spring, Summer, etc.] (2011), L’altra [The Other One] (2014) and El cel no és per a tothom [The Sky Is Not for Everyone] (2018)— are selected as a paradigmatic case study. The thorough analysis of the Rojalsian triptych, undertaken, in the third part, from a sociopolitical perspective, required the development of a specific analytical framework, organized around concepts from critical sociolinguistics and the intersection between gender and nation studies, which made it possible to highlight the singularity of Rojals’s fiction.