Alteracions neurofisiològiques en el processament complex auditiu subjacents a patologies del llenguatge: disfèmia verbal i dislèxia del desenvolupament
- Autores: Sílvia Corbera López
- Directores de la Tesis: Carles E. Escera Micó (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2006
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Carmen Junque Plaja (presid.), Josep Maria Serra Grabulosa (secret.), Núria Sebastián Gallés (voc.), Francisco Barceló Galindo (voc.), Fernando Diaz Fernandez (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La present tesi doctoral consta de tres estudis sobre les alteracions neurofisiològiques en el processament auditiu subjacents a dues patologies del llenguatge del desenvolupament: la disfèmia verbal i la dislèxia. Aquests estudis shan portat a terme mitjançant el registre de potencials evocats cerebrals (PECs).
El primer estudi investigà les possibles alteracions auditives en la disfèmia del desenvolupament persistent, utilitzant el potencial evocat de disparitat ("Mismatch Negativity", MMN). Els resultats mostraren lexistència dun dèficit de processament auditiu específic dels estímuls de la parla manifestat per diferències entre el grup de disfèmics i els controls en lamplitud del generador supratemporal esquerre del PEC auditiu MMN. A més, es trobà una correlació negativa entre el grau de fluïdesa de la parla i lamplitud del generador supratemporal esquerre de MMN. Amb tot, aquest estudi mostrà que els disfèmics del desenvolupament persistent presenten alteracions específiques en el processament auditiu dels estímuls de la parla.
El segon estudi investigà les possibles alteracions auditives en la dislèxia del desenvolupament, utilitzant el potencial MMN. Els resultats daquest estudi mostraren una demora en la latència del potencial MMN davant de contrastos auditius simples i també davant destímuls de la parla, és a dir, fonemes. A més, els resultats van revelar en els dislèctics lexistència dalteracions en la discriminació temporal dels estímuls, manifestat per les diferències damplitud en el component MMN i del subseqüent component P3a trobades entre grups davant contrastos auditius de durada. Així doncs, els resultats daquest estudi revelaren que els subjectes amb dislèxia del desenvolupament presenten un dèficit específic de processament de la informació temporal auditiva.
El tercer estudi investigà les possibles alteracions atencionals auditives en la dislèxia del desenvolupament, utilitzant el potencial evocat P3a o novelty-P3. Aquest estudi es va dur a terme mitjançant la realització duna tasca de distracció en la que els subjectes havien de discriminar estímuls visuals i ignorar sons distractors novedosos irrellevants. Els resultats mostraren lexistència dun dèficit de processament auditiu primari en els subjectes dislèctics manifestat per un augment de lamplitud i una demora dels components N1/MMN davant de tots els estímuls auditius, i alteracions en els processos atencionals dels dislèctics, mostrat per un pitjor rendiment i un augment del temps de reacció en la tasca conductual, i duna disminució de lamplitud i una demora del potencial P3a davant dels estímuls novedosos, especialment davant els estímuls novedosos familiars pel subjecte. Amb tot, aquest estudi demostrà alteracions atencionals auditives en els subjectes amb dislèxia del desenvolupament.
