El present treball se centra en lactivitat dels ferrers en el marc de la construcció arquitectònica i només nanalitza les produccions de serralleria aplicada -bàsicament ferros daplicació a portes i reixeria.
Laplicació duna metodologia basada en la interdisciplinarietat i complementarietat de les fonts ens ha permès aproximar-nos a un tema que a priori podia semblar poc fèrtil. Les fonts escrites ens han proporcionat el fil conductor que articula el discurs científic i dóna sentit a les fonts iconogràfiques i als testimonis materials que, a priori, es presenten dispersos. Les fonts documentals més rendibles quant a dades dinterès són les vinculades a la construcció arquitectònica. Els llibres dobra o de fàbrica recullen tots els comptes generats per lactivitat constructiva dun edifici durant un període determinat i, consegüentment, resulten especialment útils per a lestudi dels oficis de la construcció. Del conjunt dedificis susceptibles destudiar, hem triat la Seu de Barcelona pel fet que conserva una seqüència pràcticament completa de llibres dobra. Aquesta documentació es complementa amb els riquíssims fons notarials i gremials conservats a lArxiu Històric de Protocols Notarials i a lArxiu Històric de la Ciutat, respectivament. Així mateix, la Seu barcelonina disposa del millor conjunt de reixes gòtiques que es conserven a Catalunya, totes elles de notable qualitat artística respecte de la producció catalana i peninsular. Tanmateix, en la mesura que ens movem en un tema destudi encara per explorar, hem cregut necessari oferir una panoràmica general de les produccions corresponents als segles del romànic, de les quals conservem algunes reixes i ferramentes de portes. Així mateix, calia posar al dia el catàleg publicat a la Catalunya Romànica i intentar establir unes primeres pautes que facilitin el debat posterior. Aquest fet ens ha obligat a ampliar el marc cronològic de lestudi a tot el període medieval.
El punt de partida de la nostra recerca és lactivitat dels ferrers en la construcció arquitectònica, entenent com a tal qualsevol de les activitats productives documentades en els llibres dobra o de fàbrica, sense discriminació per raons dartisticitat o estètica: des de feines de suport a la construcció fins a la realització de grans obres de forja monumental. Com a conseqüència de lestudi de lactivitat productiva, es documenten una gran varietat de tipologies produïdes, algunes de les quals han arribat fins als nostres dies. Daltres només són conegudes a través de les fonts iconogràfiques. Les fonts documentals ofereixen també molts recursos per a lestudi de lofici.
El nostre estudi es divideix en sis parts:
La primera és una aproximació a qüestions metodològiques i historiogràfiques i en ella se centren les principals línies dactuació que regiran la recerca, basades en el diàleg entre les diverses fons per a lestudi de la indústria derivada del ferro aplicada a larquitectura.
La segona contempla lanàlisi dels factors que intervenen en la cadena productiva; especialment la producció del ferro a la farga i la seva transformació en lobrador del ferrer. També pretén contextuar la realitat professional de la gent de lofici a la ciutat de Barcelona i donar una visió general tant de lactivitat dels ferrers en lobra arquitectònica com de la varietat de les seves realitzacions.
La tercera part és dedicada a lestudi de les produccions de serralleria, dividides en ferramentes daplicació i reixeria.
La quarta part aplega el catàleg dobra conservada a Catalunya, ordenat per tipologies.
La cinquena part aplega el material auxiliar elaborat a partir de la recerca documental. Es tracta dun complet glossari terminològic on es recullen els termes relacionats amb lofici i les produccions dels ferrers, ordenats alfabèticament, i un catàleg dels ferrers documentats a Catalunya.
La sisena part reuneix els apèndixs documental i gràfic i la bibliografia general.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados