Los retos y estrategias de la educación inclusiva en la universidad para Personas con Discapacidad Intelectual. Diseño, aplicación y evaluación de una experiencia piloto
- Autores: Paulina Mejía Cajamarca
- Directores de la Tesis: María Pallisera i Díaz (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2023
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Edurne García Iriarte (presid.), Montserrat Vilar Sunyer (secret.), María Odet Moliner García (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Educación por la Universidad de Girona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
- español
La universitat és un dels reptes acadèmics que es pot arribar a convertir en un lloc inabastable, o en cas contrari, com una oportunitat en la formació acadèmica per a persones amb discapacitat intel·lectual (DI). Lamentablement, l'accés a la universitat per a les persones amb DI s'ha vist limitat, cosa que es reflecteix en el baix percentatge de matriculats en aquest nivell educatiu (Chennat, 2020; Fundació Universia, 2021).
Aquestes dificultats poden estar provocades per factors associats al desconeixement dels formadors respecte a les necessitats educatives, per les complexes proves de selectivitat, però també per la manca de preparació cultural dels sistemes universitaris per incloure estudiants amb DI (Devine, 2022; Mejía i Pallisera, 2020).
El principal objectiu d'aquesta tesi és dissenyar, aplicar i avaluar un programa educatiu per a persones amb discapacitat intel·lectual a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. A més, cerca identificar les barreres que dificulten la participació de persones amb discapacitat intel·lectual a l'educació superior, així com les estratègies que promouen l'educació inclusiva.
Amb un estudi exploratori no exhaustiu es van identificat programes de formació per a persones amb discapacitat en educació superior a nivell nacional i internacional, així com també es van revisar els plans d'estudi que tenen els programes. Es pretén oferir una mirada global de les opcions formatives disponibles per als joves amb DI i les competències recurrents en els seus plans d’estudi. Aquesta revisió va permetre indagar les diferents modalitats de cursos formatius que van ser de base per a aquest treball.
Per a aquesta investigació s'ha emprat una metodologia des d'un paradigma interpretatiu amb un enfocament qualitatiu (Erickson, 1989; Flick, 2004), a partir de les percepcions dels participants: professors i estudiants universitaris i persones amb DI.
Es pretén conèixer les percepcions des de criteris de l'avaluació comprensiva (Stake, 2004) en tres moments del programa: la planificació, l'aplicació i la culminació. Es van fer servir eines com a entrevistes semiestructurades (inicials i finals), fitxes d'observació (durant les sessions) i qüestionari d'avaluació (en finalitzar les sessions).
En total, es van realitzar 14 entrevistes individuals a joves amb discapacitat intel·lectual d'edats que comprenen entre els 19 i els 27 anys participants al projecte pilot dissenyat, 16 entrevistes a professorat universitari d’entre 30 i 52 anys i amb una mitjana d'anys d'experiència en la docència de 19 anys, i 20 entrevistes individuals a estudiants universitaris. D'altra banda, es van recopilar 25 fitxes d'observació realitzades per dues observadores que van completar les fitxes per separat i, finalment, es van aplicar 25 qüestionaris per a l'avaluació de les sessions completades pels joves amb DI. L'anàlisi de la informació obtinguda en les entrevistes es va fer mitjançant una anàlisi de contingut temàtic. El tractament de les dades obtingudes als qüestionaris ha estat de gran utilitat com a suport addicional a les dades i resultats obtinguts mitjançant altres instruments aplicats en aquesta tesi doctoral. Aquests dades van ser analitzats utilitzant l'estadística descriptiva, seguint les pautes d'autors com ara Creswell (2018), Fisher i Marshall (2009), i Liu, Parelius i Singh (1999).
Aquest treball contribueix amb una nova proposta de formació per a persones amb discapacitat intel·lectual a l'àmbit universitari. Aquesta proposta s'ha inspirat en algunes iniciatives a nivell nacional i internacional, a més de basar-se en investigacions que enfoquen l'atenció a l'educació inclusiva en educació superior.
Els resultats obtinguts d`aquest estudi indiquen que el projecte pilot proposat ha aconseguit facilitar la participació a la universitat, generant una satisfacció positiva tant en professorat i estudiants universitaris com en joves amb discapacitat intel·lectual (DI).
Les percepcions dels estudiants amb DI sobre l'avaluació i en concret sobre la satisfacció que aquests estudiants sostenen és molt elevada, perquè han tingut l'oportunitat de participar i desenvolupar aprenentatges en el context universitari els ha permès interactuar amb altres estudiants sense discapacitat com amb el professorat.
Els resultats suggereixen que, tot i que sigui una iniciativa que permet la participació, encara falta camí per recórrer respecte a la sensibilització, formació de professorat (Cortés-Vega, Moriña-Díez, et al., 2016) i noves opcions de formació per a joves amb DI. Les percepcions dels estudiants universitaris respecte a l'educació inclusiva posen en relleu la necessitat de la participació de tothom, així com l'accessibilitat i la igualtat d'oportunitats i drets de les persones amb DI o sense.
Entre els suggeriments que es presenten, basats en els resultats d'aquest estudi, per a millores futures s'inclouen els següents: estendre la durada del programa formatiu, mantenir la continuïtat des d'un enfocament inclusiu, proporcionar formació als professors universitaris i fer ajustaments a les polítiques educatives. El programa educatiu per fomentar l'educació inclusiva ha estat molt ben rebut i té potencial per ser replicat en futures versions (Diaz, Pallisera, Mejía i Rey, 2021) amb millores basades en l'avaluació del projecte pilot.
- español
La universidad es uno de los retos académicos que puede llegar a convertirse en un lugar inalcanzable, o de lo contrario, como una oportunidad en la formación académica para personas con discapacidad intelectual (DI). Lamentablemente, el acceso a la universidad para las personas con DI se ha visto limitado, lo cual se refleja en el bajo porcentaje de matriculados en este nivel educativo (Chennat, 2020; Fundación Universia, 2021). Estas dificultades pueden ser por factores asociados al desconocimiento de formadores respecto a las necesidades educativas, las complejas pruebas de selectividad y a la falta de preparación cultural de los sitemas universitarios paara incluir a estudaintes con DI (Devine, 2022; Mejía y Pallisera, 2020).
El principal objetivo de esta tesis es diseñar, aplicar y evaluar un programa educativo para personas con discapacidad intelectual en la Facultad de Educación y Psicología de la Universidad de Girona, Además, busca identificar las barreras que dificultan la participación de personas con discapacidad intelectual en la educación superior, así como las estrategias que promueven la educación inclusiva.
Para esta investigación, se ha empleado una la metodología desde un paradigma interpretativo con un enfoque cualitativo (Erickson, 1989; Flick, 2004), a partir de las percepciones de los participantes: profesores y estudiantes universitarios y personas con DI. Se pretende conocer las percepciones desde criterios de la evaluación comprensiva (Stake, 2004) en tres momentos del programa: la planificación, la aplicación y la culminación. Se utilizaron herramientas como entrevistas semiestructuradas (iniciales y finales), fichas de observación (durante las sesiones) y cuestionario de evaluación (al finalizar las sesiones).
El tratamiento de los datos captados en los cuestionarios ha sido de gran utilidad como soporte adicional a los datos y resultados obtenidos mediante otros instrumentos aplicados en esta tesis doctoral. Estos datos fueron analizados utilizando la estadística descriptiva, siguiendo las pautas de autores como Creswell (2018), Fisher y Marshall (2009), y Liu, Parelius y Singh (1999). En este sentido, se presentan en forma de tablas y gráficos estadísticos los porcentajes correspondientes a cada una de las dimensiones estudiadas, con el objetivo de clarificar la información y proporcionar un tratamiento sistemático de los datos (Creswell, 2018; Fisher et al., 2009).
En total, se realizaron 14 entrevistas individuales a jóvenes con discapacidad intelectual de edades que comprenden entre los 19 y los 27 años, 16 entrevistas a profesores universitarios entre los 30 y los 52 años de edad y con un promedio de años de experiencia en la docencia de 19 años, y 20 entrevistas individuales a estudiantes universitarios de diferentes grados universitarios: Educación social, Educación Infantil, Doble Titulación y Trabajo Social de la Universidad de Girona. Por otra parte se recopilaron 25 fichas de observación realizadas por dos observadoras quienes completaron las fichas por separado, y finalmente la aplicación de 25 cuestionarios para la evaluación de las sesiones completados por los jóvenes con DI. El análisis de la información se realizó mediante un análisis temático.
Con un estudio exploratorio no exhaustivo se han identificado programas de formación para personas con discapacidad en educación superior a nivel nacional e internacional, así como también se revisaron los planes de estudio que poseen los programas. Se pretende ofrecer una mirada global de las opociones formativas disponibles para los jóvenes con DI y las competencias recurrentes en sus planes de estudio como: el tecnológico, el prácticum, el de autonomía y contabilidad. Mientras que algunos programas, tienen su competencia específica en áreas asociadas al arte, a la pedagogía, investigación para la elaboración del trabajo, fin de curso e idiomas. Esta revisión permitió indagar las diferentes modalidades de cursos formativos que fueron de base para este trabajo.
El presente trabajo contribuye con una nueva propuesta de formación para personas con discapacidad intelectual en el ámbito universitario. Esta propuesta se ha inspirado en algunas iniciativas a nivel nacional e internacional, además de basarse en investigaciones que enfocan la atención en la educación inclusiva en educación superior.
Los resultados obtenidos de este estudio indican que el proyecto piloto propuesto ha logrado facilitar la participación en la universidad, generando una satisfacción positiva tanto en profesores, estudiantes universitarios como en jóvenes con discapacidad intelectual (DI). Las percepciones de los estudiantes con DI sobre la evaluación y en concreto sobre la satisfacción que dichos estudiantes sostienen es muy elevada, esto debido a que han tenido la oportunidad de participar en el contexto universitario les ha permitido interactuar con otros estudiantes sin discapacidad como con el profesorado.
Los resultados sugieren que a pesar que sea una iniciativa que permite la participación aún falta camino por recorrer respecto a la sensibilización, formación de profesores (Cortés-Vega, Moriña-Díez, et al., 2016) y nuevas opciones de formación para jóvenes con DI. Las percepciones de los estudiantes universitarios respecto a la educación inclusiva ponen de relieve la participación de todos, así como la accesibilidad y la igualdad de oportunidades y derechos de las personas con o sin DI.
Entre las sugerencias que se presentan, basadas en los resultados de este estudio, para futuras mejoras se incluyen las siguientes: extender la duración del programa formativo, mantener la continuidad desde un enfoque inclusivo, proporcionar formación a los profesores universitarios y realizar ajustes en las políticas educativas. El programa educativo para fomentar la educación inclusiva ha sido muy bien recibido y tiene potencial para ser replicado en futuras versiones (Diaz, Pallisera, Mejía, y Rey, 2021) con mejoras basadas en la evaluación del proyecto piloto.
- English
The university is a unique academic challenge that can either become an unattainable place, or otherwise, an opportunity in academic training for people with intellectual disabilities (ID). Unfortunately, access to university for people with ID has been limited, which is reflected in the low percentage of students enrolled in this educational level (Chennat, 2020; Fundación Universia, 2021). These difficulties may be due to factors associated with the lack of knowledge of educators regarding educational needs, the complex selectivity tests, and the lack of cultural preparation of university systems to include students with ID (Devine, 2022; Mejía and Pallisera, 2020).The main objective of this thesis is to design, apply and evaluate an educational program for people with intellectual disabilities at the Faculty of Education and Psychology of the University of Girona. In addition, it seeks to identify the barriers that hinder the participation of people with intellectual disabilities in higher education, as well as the strategies that promote inclusive education.
For this research, a methodology has been used from an interpretive paradigm with a qualitative approach (Erickson, 1989; Flick, 2004), based on the perceptions of the participants: professors and university students and people with ID. It is intended to know the perceptions from comprehensive evaluation criteria (Stake, 2004) in three moments of the program: planning, application, and completion. Tools such as semi-structured interviews (initial and final), observation sheets (during the sessions) and an evaluation questionnaire (at the end of the sessions) were used.
The treatment of the data collected in the questionnaires has been very useful as additional support to the data and results obtained through other instruments applied in this doctoral thesis. These data were analyzed using descriptive statistics, following the guidelines of authors such as Creswell (2018), Fisher and Marshall (2009), and Liu, Parelius and Singh (1999). In this sense, the percentages corresponding to each of the dimensions studied are presented in the form of tables and statistical graphs, with the aim of clarifying the information and providing a systematic treatment of the data (Creswell, 2018; Fisher et al., 2009).
In total, 14 individual interviews were conducted with young people with intellectual disabilities between the ages of 19 and 27, 16 interviews with university professors between the ages of 30 and 52 and with an average number of years of teaching experience of 19 years, and 20 individual interviews with university students. On the other hand, 25 observation sheets were collected by two observers who completed the sheets separately, and finally the application of 25 questionnaires for the evaluation of the sessions completed by the young people with ID. The analysis of the information was carried out through a thematic analysis.
With a non-exhaustive exploratory study, training programs for people with disabilities in higher education have been identified at a national and international level, as well as the study plans that the programs have. It is intended to offer a global view of the training options available to young people with ID and the recurring skills in their study plans such as: technology, practicum, autonomy, and accounting. While some programs have their specific competence in areas associated with art, pedagogy, research for the preparation of work, end of course and languages. This review allowed us to investigate the different modalities of training courses that were the basis for this work.
This paper contributes with a new training proposal for people with intellectual disabilities in the university environment. This proposal has been inspired by some national and international initiatives, as well as being based on research that focuses attention on inclusive education in higher education.
The results obtained from this study indicate that the proposed pilot project has managed to facilitate participation in the university, generating positive satisfaction in both professors, university students and young people with intellectual disabilities (ID). The perceptions of students with ID about the evaluation and specifically about the satisfaction that these students maintain is very high, this because they have had the opportunity to participate in the university context has allowed them to interact with other students without disabilities as well as with the teaching staff. The results suggest that even though it is an initiative that allows participation, there is still a long way to go regarding awareness, teacher training (Cortés-Vega, Moriña-Díez, et al., 2016) and new training options for young people with ID. The perceptions of university students regarding inclusive education highlight the participation of all, as well as the accessibility and equal opportunities and rights of people with or without ID.
Based on the results of this study, several suggestions are proposed for future improvements, including the following: extend the duration of the training program, maintain continuity from an inclusive approach, provide training to university professors and adjust educational policies. The educational program to promote inclusive education has been very well received and has the potential to be replicated in future versions (Diaz, Pallisera, Mejía, & Rey, 2021) with improvements based on the evaluation of the pilot project.
- español
