Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Efectos de un programa de rehabilitación domiciliario sobre la capacidad física y funcional, la autonomía y la calidad de vida de las personas mayores con fractura proximal de fémur

  • Autores: Jordi Joan Gómez Tomás
  • Directores de la Tesis: Bernat Carles Serdà Ferrer (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2023
  • Idioma: español
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Rosa María Cabanas Valdés (presid.), Carles Escalona-Marfil (secret.), Mariano Luis Gacto Sánchez (voc.)
  • Calificación: Sobresaliente Cum Laude
  • Materias:
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en: TDX
  • Resumen
    • español

      Introducción. La fractura proximal de fémur (FPF) corresponde a una lesión relativa a la persona mayor que determina un grave problema en la salud pública. Los datos epidemiológicos confirman el aumento progresivo de la incidencia de la FPF en España, que corresponde a 45 mil fracturas de fémur anuales. El perfil sociodemográfico observado coincide con una persona mayor de género femenino, laboralmente retirada, mayor de 80 años, con un alto índice de comorbilidad y de fragilidad. Las principales causas observadas que se relacionan con el mecanismo de la lesión son la osteoporosis y la caída.

      La FPF provoca una disminución de la capacidad física, funcional y psicosocial, con riesgo de incapacidad y muerte prematura que impacta en la calidad de vida relacionada con la salud (CVRS). Considerando que la FPF es una lesión altamente incapacitante y que los programas de rehabilitación presentan como objetivo principal recuperar la funcionalidad de la marcha, es necesario una nueva generación de estudios para diseñar e implementar un programa de rehabilitación multidimensional adaptado a las necesidades individuales de la persona mayor.

      En este contexto para recuperar la mayor autonomía posible, se ha identificado la necesidad de diseñar e implementar un programa de rehabilitación domiciliaria con un enfoque holístico y multimodal adaptado a la fractura proximal de fémur (PREDA-FPF). Esta propuesta permitiría mejorar la capacidad de recuperación multidimensional de la persona mayor.

      Objetivo principal. Evaluar los efectos de un programa de rehabilitación domiciliaria de 24 semanas de duración adaptado a la FPF (PREDA-FPF) en la capacidad física, la capacidad funcional, la autonomía, la percepción de la salud y la CVRS.

      Metodología. El diseño de este estudio es cuasi-experimental de carácter prospectivo longitudinal con un único grupo de tratamiento en el ámbito de la atención domiciliaria. Se incluyeron 37 participantes en el grupo de intervención entre mayo de 2016 y noviembre de 2017. Se realizó una evaluación al inicio, a la semana 12 y a la semana 16, para valorar las actividades básicas de la vida diaria (Índice de Barthel; IB), la velocidad de la marcha (10 meter walk test; 10MWT), el equilibrio estático y dinámico (Escala Tinetti), la fuerza muscular (Medical Research Council; MRC), la funcionalidad de la marcha (Functional Ambulation Classification; FAC), el miedo a caer (Falls efficacy scales; FES), el dolor (Numerical rating scale; NRS), la depresión (Geriatric Depression Scale; GDS-15) y la CVRS (Short Form 12 Health Survey; SF-12). En la semana 24 se valoró la adherencia al programa y el síntoma del dolor.

      Las pruebas de inferencia estadística utilizadas correspondieron a la prueba ji-cuadrado (o chi-cuadrado), en las variables categóricas y el test t de Student en las variables continuas.

      Para estudiar la relación entre dos variables cuantitativas se aplicó el coeficiente de correlación de Pearson. Se incluyó el modelo de regresión lineal mixto para determinar la relación entre las variables. Para establecer los determinantes de recuperación se realizó un análisis multivariante de regresión logística ajustado por las variables asociadas. Se predeterminó el valor p de significación con un valor de 0,05 con un nivel de confianza del 95% y un error asumible del 5%.

      Resultados. Los resultados confirman la mejora de todas las variables durante el periodo de intervención (semana 1-12), mientras que, en el periodo semiautónomo (semana 13-16) el incremento es menor con tendencia a estabilizarse.

      Se observan mejoras significativas en todas las variables analizadas excepto en la escala de depresión de Yesavage GDS-15 (p¿0,461) y el componente mental del cuestionario de calidad de vida SF-12 (p¿0,080).

      La disminución continuada del síntoma del dolor ha sido significativa y presenta una relación inversamente proporcional con las ABVD.

      La adherencia observada es significativa con una tasa de sesiones registradas del 95,2% y una tasa de actividades completadas del 70,5%.

      Conclusiones. En los resultados se confirma la mejora continuada y progresiva de la autonomía del participante, aunque no consigue recuperar el estado funcional prefractura.

      Se observa que la velocidad y el equilibrio son capacidades altamente relacionadas con la mejora del miedo a caer (MAC) lo que sugiere que el programa de rehabilitación debe considerar específicamente. La disminución del MAC determina la disminución del riesgo de caída y se relaciona con la recuperación en la capacidad física, y funcional del participante.

      La disminución del síntoma del dolor se relaciona con la mejora de la autonomía del participante. Se ha conseguido una alta tasa de adherencia al programa de rehabilitación.

      En virtud de los resultados se confirma una mejora en la capacidad física, la capacidad funcional, la autonomía y el componente físico de la CVRS, lo que este estudio determina que los efectos del programa PREDA-FPF corresponden a una mejora de la salud multidimensional de la persona mayor.

    • English

      Introduction. Proximal femoral fracture (PFF) is a condition primarily affecting older individuals, posing a significant public health problem. Epidemiological data confirms the progressive increase in PFF incidence in Spain, accounting for 45,000 femoral fractures annually. The observed sociodemographic profile corresponds to older females who are retired, aged over 80 years, and exhibit a high index of comorbidity and frailty. The main observed causes related to the injury mechanism are osteoporosis and falls.

      PFF leads to a decrease in physical, functional, and psychosocial capacity, with a risk of disability and premature death that impacts health-related quality of life (HRQoL). Considering that PFF is a highly disabling injury, and that rehabilitation programs main aim is to restore gait functionality, a new generation of studies is necessary to design and implement a multidimensional rehabilitation program tailored to the individual needs of older patient.

      In this context, to regain the maximum possible autonomy, there is a need to design and implement a home-based rehabilitation program with a holistic and multimodal approach adapted to proximal femoral fracture (PREDA-PFF). This proposal would enhance the multidimensional recovery capacity of older individuals.

      Main Objective. To evaluate the effects of a 24-week home-based rehabilitation program adapted to PFF (PREDA-FPF) on physical capacity, functional capacity, autonomy, health perception, and HRQoL.

      Methodology. The design of this study is a cuasi-experimental, prospective, longitudinal study with a single treatment group in the context of home care. 37 participants were included in the intervention group between May 2016 and November 2017. Assessments were conducted at baseline, week 12, and week 16 to evaluate basic activities of daily living (Barthel Index; BI), gait speed (10- meter walk test; 10MWT), static and dynamic balance (Tinetti Scale), muscle strength (Medical Research Council; MRC), gait functionality (Functional Ambulation Classification; FAC), fear of falling (Falls Efficacy Scale; FES), pain (Numerical Rating Scale; NRS), depression (Geriatric Depression Scale; GDS-15), and HRQoL (Short Form 12 Health Survey; SF-12). Adherence to the program and pain symptom were also assessed at week 24.

      Statistical inference tests employed included the chi-square test for categorical variables and the Student's t-test for continuous variables.

      Pearson's correlation coefficient was used to study the relationship between two quantitative variables. A mixed linear regression model was applied to determine the relationship between variables. A multivariate logistic regression analysis adjusted for associated variables was conducted to identify recovery determinants. A pre-determined significance level of p≤0.05 was adopted, with a 95% confidence level and a 5% acceptable error rate.

      Results. The results confirm improvement in all variables during the intervention period (week 1-12), while the increase during the semi- autonomous period (week 13-16) is smaller, with a tendency to stabilize.

      Significant improvements were observed in all analyzed variables, except for the Yesavage GDS-15 depression scale (p≤0,461) and the mental component of the SF-12 quality of life questionnaire (p≤0,080).

      The continuous decrease in pain symptoms was significant and inversely proportional to activities of daily living (ADLs).

      Observed adherence was significant, with a registered session rate of 95,2% and a completed activities rate of 70,5%.

      Conclusions. The results confirm continuous and progressive improvement in participant autonomy, although functional status pre-fracture is not fully restored.

      Walking Speed and balance are highly related to improvements in fear of falling (FoF), suggesting that the rehabilitation program should specifically address these aspects. Decreased FoF corresponds to decreased fall risk and is associated with the recovery of physical and functional capacity in participants.

      The reduction in pain symptom is related to the improvement in the individual’s autonomy. A high adherence rate to the rehabilitation program was achieved.

      Based on the results, improvements in physical capacity, functional capacity, autonomy, and the physical component of HRQoL are confirmed. This study determines that the effects of the PREDA-PFF program correspond to a multidimensional improvement in the health of older individuals.

    • català

      Introducció. La fractura proximal de fèmur (FPF) correspon a una lesió relativa a la persona gran que genera un greu problema a la salut pública. Les dades epidemiològiques confirmen l'augment progressiu de la incidència de la FPF a Espanya, que correspon a 45 mil fractures de fèmur anuals. El perfil sociodemogràfic observat coincideix amb una persona gran de gènere femení, laboralment retirada, més gran de 80 anys, amb un alt índex de comorbiditat i de fragilitat. Les causes principals observades que es relacionen amb el mecanisme de la lesió són l'osteoporosi i la caiguda.

      La FPF provoca una disminució de la capacitat física, funcional i psicosocial, amb un alt risc d'incapacitat i de mort prematura, que impacta en la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS). Considerant que la FPF és una lesió altament incapacitant i que els programes de rehabilitació presenten com a objectiu principal recuperar la funcionalitat de la marxa, cal una nova generació d’estudis per dissenyar i implementar un programa de rehabilitació multidimensional adaptat a les necessitats individuals de la persona més gran.

      En aquest context per recuperar la major autonomia possible, s'ha identificat la necessitat de dissenyar i implementar un programa de rehabilitació domiciliari amb un enfocament holístic i multimodal adaptat a la fractura proximal de fèmur (PREDA-FPF). Aquesta proposta permetria millorar la capacitat de recuperació multidimensional de la persona gran.

      Objectiu principal. Avaluar els efectes d'un programa de rehabilitació domiciliari de 24 setmanes de durada adaptat a la FPF (PREDA-FPF) sobre la capacitat física, la capacitat funcional, l'autonomia, la percepció de la salut i la QVRS.

      Metodologia. El disseny d’aquest estudi és quasi-experimental de caràcter prospectiu longitudinal amb un únic grup de tractament en l’àmbit de l’atenció domiciliària. Es van incloure 37 participants al grup d'intervenció entre maig de 2016 i novembre de 2017. Es va realitzar una avaluació a l'inici, a la setmana 12 i a la setmana 16, per valorar les activitats bàsiques de la vida diària (Índex de Barthel; IB) , la velocitat de la marxa (10 meter walk test; 10MWT), l'equilibri estàtic i dinàmic (Escala Tinetti), la força muscular (Medical research council;

      MRC), la funcionalitat de la marxa (Functional Ambulation Classification;

      FAC), la por de caure (Falls efficacy scales; FES), el dolor (Numerical rating scale; NRS), la depressió (Geriatric Depression Scale; GDS-15) i la QVRS (Short Form 12 Health Survey; SF-12). A la setmana 24 es va valorar l'adherència al programa i el símptoma del dolor.

      Les proves d'inferència estadística utilitzades van correspondre a la prova ji- quadrat (o chi-quadrat), a les variables categòriques i el test t de Student a les variables contínues.

      Per estudiar la relació entre dues variables quantitatives es va aplicar el coeficient de correlació de Pearson. S'hi va incloure el model de regressió lineal mixt per determinar la relació entre les variables. Per establir els determinants de recuperació es va fer una anàlisi multivariant de regressió logística ajustada per les variables associades. Es va predeterminar el valor p de significació amb un valor de 0,05 amb un nivell de confiança del 95% i un error assumible del 5%.

      Resultats. Els resultats confirmen la millora de totes les variables durant el període d’intervenció (setmana 1-12), mentre que, en el període semiautònom (setmana 13-16) l’increment és menor amb tendència a estabilitzar-se.

      S'observen millores significatives en totes les variables analitzades excepte a l'escala de depressió de Yesavage GDS-15 (p≤0,461) i el component mental del qüestionari de qualitat de vida SF-12 (p≤0,080).

      La disminució continuada del símptoma del dolor ha estat significativa i presenta una relació inversament proporcional amb les ABVD.

      L'adherència observada és significativa amb una taxa de sessions realitzades del 95,2% i una taxa d'activitats completades del 70,5%.

      Conclusions. Als resultats es confirma la millora continuada i progressiva de l'autonomia del participant, encara que no aconsegueix recuperar l'estat funcional anterior a la fractura.

      S'observa que la velocitat i l'equilibri són capacitats altament relacionades amb la millora de la por de caure (MAC), cosa que suggereix que el programa de rehabilitació ha de considerar específicament. La disminució de la MAC determina la disminució del risc de caiguda i es relaciona amb la recuperació de la capacitat física i funcional del participant.

      La disminució del símptoma del dolor es relaciona amb la millora de l’autonomia del participant. S'ha aconseguit una taxa d'adherència alta al programa de rehabilitació.

      En virtut dels resultats es confirma una millora en la capacitat física, la capacitat funcional, l'autonomia i el component físic de la QVRS, fet que aquest estudi determina que els efectes del programa PREDA-FPF corresponen a una millora de la salut multidimensional de la persona gran.

      Paraules clau: persona gran; fractura proximal de fèmur; programa de rehabilitació; rehabilitació domiciliària; autonomia funcional; comorbiditat;

      dolor; depressió; qualitat de vida.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno