Prudenci Bertrana, el caçador d'enyorances. Estudi periodístic (1896-1938)
- Autores: Judit Pujol
- Directores de la Tesis: Xavier Pla Barbero (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2023
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Mariàngela Vilallonga (presid.), Lídia Carol Geronès (secret.), Sílvia Coll-Vinent Puig (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Ciencias Humanas, del Patrimonio y de la Cultura por la Universidad de Girona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
- español
El presente estudio se centra en la faceta periodística de Prudenci Bertrana (1867-1941), puesto que es la menos estudiada, con el propósito de llenar un vacío bibliográfico. Prudenci Bertrana fue escritor, pintor y periodista por necesidad porque, por encima de todo, fue un artista incapaz de renunciar al ideal del arte, por lo que se vio empujado a malvivir con la pluma. Aun así, colaboró en las cabeceras principales de la primera mitad del siglo XX y su producción periodística supera los 2.700 textos. Para poner en valor el periodismo, la tesis doctoral se divide en dos partes. La primera corresponde a la biografía intelectual del autor y se resaltan las dos etapas en las que desarrolló el ejercicio periodístico: la etapa iniciática y del despertar artístico, en Girona, y la etapa de consolidación en Barcelona, la más prolífica pero también la más trágica a nivel personal. La segunda parte se ocupa de su obra periodística y, después de presentar la relación de artículos recogida en el anexo, aborda las secciones más destacadas del autor en Barcelona: las crónicas de 'LEsquella de la Torratxa', los idearios de 'El Poble Català' y 'La Publicidad', y los impromptus de 'La Veu de Catalunya'. Estas secciones mantienen una unidad de carácter: en todas se describe el paisaje urbano barcelonés desde la perspectiva irónica y perspicaz de un añorado de la naturaleza que siente que no acaba de encajar en la ciudad. En conjunto, el estudio pretende reivindicar una de las figuras más relevantes del panorama literario catalán contemporáneo.
- italiano
Il presente studio si sofferma sull'aspetto giornalistico di Prudenci Bertrana (1867-1941), dato che è il meno studiato, allo scopo di colmare una lacuna bibliografica. Prudenci Bertrana è stato pittore, scrittore e giornalista per necessità perché, soprattutto, è stato un artista incapace di rinunciare all'ideale dell'arte, motivo per cui è stato spinto a vivere male con la penna. Tuttavia, ha contribuito ai principali titoli della prima metà del XX secolo e la sua produzione giornalistica supera i 2.700 testi. Per valorizzare il giornalismo di Bertrana, la tesi di dottorato è divisa in due parti. La prima corrisponde alla biografia intellettuale dell'autore ed evidenzia le due tappe in cui sviluppò la sua attività giornalistica: la fase iniziatica e di sviluppo artistico, a Girona, e la fase di consolidamento a Barcellona, la più prolifica ma anche la più tragica su un livello personale. La seconda parte tratta del suo lavoro giornalistico e, dopo aver presentato l'elenco degli articoli raccolti in allegato, affronta le sezioni più significative dell'autore a Barcellona: le cronache de L'Esquella de la Torratxa, le idee da El Poble Català e La Publicidad e gli improvvisi de La Veu de Catalunya. Queste sezioni mantengono un'unità di carattere:
descrivono tutte il paesaggio urbano di Barcellona dalla prospettiva ironica e perspicace di chi ha nostalgia della natura e non si sente del tutto a suo agio nella città. Nel suo insieme, lo studio mira a rivendicare una delle figure più rilevanti della scena letteraria catalana contemporanea.
- English
The present study focuses on the journalistic facet of Prudenci Bertrana (1867-1941), which is the least studied among the literary, pictorial facets of his career. That being so, the aim of this work is to fill a bibliographic gap. Prudenci Bertrana was not only a painter and writer, but he also became a journalist out of necessity. In fact, he was an artist unable to renounce the ideal of art that led Bertrana to scrape out a living with his quill. Despite this, he contributed to the main headlines of the first half of the 20th century, and his journalistic output exceeds 2,700 texts. In order to give value to Bertrana's journalism, this doctoral thesis is divided into two parts. The first corresponds to the intellectual biography of the author, where the two stages in which he developed his journalistic practice are highlighted: the initiatory phase and the artistic awakening of Bartrana in Girona, as well as the consolidation stage in Barcelona -which was the most prolific, but it also was the most tragic on a personal level-. The second part of this study deals with his journalistic work, as well as it approches the most outstanding sections of the author in Barcelona, after presenting the list of articles collected in the annex: the chronicles of L'Esquella de la Torratxa, the ones from El Poble Català and La Publicidad, and the impromptu ones from La Veu de Catalunya. These different sections maintain a unity of character: they all describe the urban landscape of Barcelona from the ironic, perceptive perspective of someone longing for nature and feeling that he does not quite belong to the city. All things considered, this work aims to vindicate one of the most relevant figures of the contemporary Catalan literary scene.
- català
El present estudi se centra en la faceta periodística de Prudenci Bertrana (1867-1941), tenint en compte que és la menys estudiada, amb el propòsit d’omplir un buit bibliogràfic.
Prudenci Bertrana va ser pintor, escriptor i periodista per necessitat perquè, per sobre de tot, va ser un artista incapaç de renunciar a l’ideal de l’art, per la qual cosa es va veure empès a malviure amb la ploma. No obstant això, va col·laborar a les principals capçaleres de la primera meitat del segle XX i la seva producció periodística supera els 2.700 textos. Per tal de donar valor al periodisme de Bertrana, la tesi doctoral es divideix en dues parts. La primera correspon a la biografia intel·lectual de l’autor i s’hi ressalten les dues etapes en què desenvolupa l’exercici periodístic: l’etapa iniciàtica i del desvetllament artístic, a Girona, i l’etapa de consolidació a Barcelona, la més prolífica però també la més tràgica a nivell personal. La segona part s’ocupa de la seva obra periodística i, després de presentar la relació d’articles recollida a l’annex, aborda les seccions més destacades de l’autor a Barcelona: les cròniques de L’Esquella de la Torratxa, els idearis d’El Poble Català i La Publicidad, i els impromptus de La Veu de Catalunya. Aquestes seccions mantenen una unitat de caràcter: en totes s’hi descriu el paisatge urbà barceloní des de la perspectiva irònica i perspicaç d’un enyorat de la natura que no sent que acabi d’encaixar a la ciutat. En conjunt, l’estudi pretén reivindicar una de les figures més rellevants del panorama literari català contemporani.
- español
