Disseny duna pauta immunosupressora en un model de xenotrasplantament hepàtic en rosegadors: alteracions del sistema immunitari i del status hemostàtic.
- Autores: Mireia Morell Ginestà
- Directores de la Tesis: David García Mollevi (dir. tes.), Eduardo Jaurrieta Mas (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2005
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Juan Carlos García-Valdecasas Salgado (presid.), Emilio Ramos Rubio (secret.), Rafael Máñez Mendiluce (voc.), Pablo Ramírez Romero (voc.), Jaime Martorell Pons (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Un dels principals problemes en el camp del trasplantament clínic actualment és la seva escassetat dòrgans; el xenotrasplantament és contempla com una possible alternativa. El propòsit daquesta tesi és incrementar els coneixements en aquest camp. Els objectius marcats són: en primer lloc dissenyar una pauta immunosupressora el menys agressiva possible, que ens permeti obtenir supervivències indefinides del xenoempelt hepàtic en la combinació concordant hàmster-rata. En segon lloc la valoració dels canvis a llarg termini del sistema immunològic que es poden apreciar en la sang perifèrica dels receptors i comparar-los amb els que es donen en una situació equivalent dallotrasplantament. La caracterització histològica dels empelts a llarg termini. Caracteritzar i valorar els canvis que experimenta la cascada de la coagulació de la rata a diferents moments postrasplantament ja que el donant és de diferent espècie. Un cop aconseguit un estat protolerant amb dosis baixes danticalcineurínics, redissenyar i valorar la pauta immunosupressora per tal de poder aconseguir la tolerància de lempelt hepàtic amb ladministració dun immunomodulador com és lantagonista del PAF UR-12670 i Avaluar-ne els canvis histològics. I finalment aprofundir en el coneixement dels antígens contra els que van dirigits els xenoanticossos.
Les principals conclusions a que shan arribat són que en el model de xenotrasplantament hepàtic ortotòpic hàmster-rata, es poden aconseguir supervivències indefinides en monoteràpia amb Tacrolimus a dosis baixes sense que es manifesti cap signe de rebuig i amb una correcta funció de lempelt. Sha vist que lincrement de la subpoblació de limfòcits T CD4+CD45RC- i la presència de gran quantitat de cèllules B (i no cèllules plasmàtiques) en els empelts de les rates xenotrasplantades, juntament amb el bon estat general dels animals, una preservació total de la histologia, una bona funció hepàtica, un equilibri de lstatus hemostàtic acompanyat duns nivells molt baixos dimmunosupressió, ens fa assegurar que en aquests animals sestà donant un procés dacceptació indefinida de lempelt que anomenem protolerant. Que els canvis de les proporcions i del nombre total de cada subpoblació limfocitària en sang perifèrica són bons indicadors del que està succeint a lempelt i no sobserven diferències entre allotrasplantament i xenotrasplantament. En el model utilitzat de xenotrasplantament hepàtic es produeix una activació de la trombosi en els primers dies postrasplantament deguda a un desequilibri general com a conseqüència del recanvi de tots els components de síntesi hepàtica, però que no comporta més problemes perquè és corregida amb el temps i lanimal receptor adopta el perfil de paràmetres hemostàtics de lespècie donant. Ladministració continuada de lantagonista del PAF UR-12670 a una dosi de 20 mg/kg no és suficient per perllongar la supervivència de lempelt i induir tolerància. Tanmateix modula la resposta cellular, redueix la infiltració leucocitària, condiciona les subpoblacions limfocitàries infiltrants al parènquima, té un efecte citoprotector sobre els hepatòcits i millora lestat general de lempelt suggerint la implicació del PAF en el rebuig tardà del xenoempelt (LXR). I finalment podem dir que en el model de xenotrasplantament hepàtic hàmster-rata no es dóna un canvi despecificitat dels anticossos disotip IgM a diferents dies postrasplantament. Així mateix, aquests anticossos polireactius de lisotip IgM presents al sèrum de les rates xenotrasplantades a diferents dies postrasplantament no són específics despècie.
