Resumen de Avenços metodològics en la detecció de virus entèrics en aigües

Laura Mocé-Llivina

• Els tres primers capítols es dediquen al desenvolupament i aplicació del mètode Viraden. En el primer es prova doptimitzar el mètode basant-nos en la modificació del medi overlay, per addició dions multivalents i/o de tripsina-EDTA o per addició del compost iode-deoxiuridina (IDU) al cultiu cellular en creixement. Laddició dIDU millora la recuperació denterovirus.

  El mètode Viraden pot aplicar-se per a la detecció de clapes víriques damunt els filtres dèsters de cellulosa emprant diferents tècniques moleculars, la hibridació amb sondes dàcid nucleic i la immunodetecció. Ambdues tècniques permeten la detecció de les zones de lisi sobre el suport però hi ha una manca en la capacitat didentificació que permeti una classificació ràpida dels diferents enterovirus.

  Ladaptació del mètode Viraden a filtres de 90 mm de diàmetre permet una major aplicació del mètode per a diferents tipus de mostres ambientals.

  Es desenvolupen diferents sistemes de clarificació i descontaminació basats en agents químics i en membranes filtrants. La descontaminació amb fenol combinada amb clarificació per filtració a través de filtres de baixa adsorció proteica (PVDF) de 0,65 µm de diàmetre de porus és un bon sistema per a la descontaminació de mostres defluent secundari quan saplica posteriorment lenumeració de virus pel mètode Viraden. La filtració a través de filtres esterilitzants (0,22 µm) de baixa adsorció proteica (PVDF o PES) és un mètode vàlid per a lobtenció de mostres descontaminades. Per a volums grans de mostres defluent secundari, riu i mar es recomana la clarificació per filtració a través de filtres de 0,65 µm PVDF.

  Es valora la possibilitat daplicar el mètode Viraden per a la realització de test de desinfectants i antisèptics amb els virus adsorbits sobre un suport. Es compara lacció de diferents desinfectants i antisèptics (clor, iode i glutaraldehid) sobre els virus adsorbits i en suspensió. Es detecta una diferència de 2 logaritmes entre els virus adsorbits i els virus en suspensió. Els virus adsorbits amb HR alta (>80%) persisteixen més que els virus en suspensió i aquests més que els virus adsorbits i mantinguts amb HR baixa (<50%).

  Es descriu un nou mètode denumeració de virus cultivables consistent en la realització duna doble capa. Sobre un cultiu confluent de cèllules es disposa una barreja composta per la suspensió viral a analitzar, una suspensió cellular (igual o diferent a la de la monocapa) i el medi overlay que conté agar. El mètode es compara amb altres mètodes denumeració de virus i en tots els casos apareix com el mètode que permet una major recuperació de virus, tant en suspensions de cultius purs de diferents enterovirus com en mostres ambientals. Quan sutilitza la línia cellular CaCo-2 per a la preparació de la suspensió cellular sobtenen majors recomptes de virus a partir de mostres daigua residual bruta i el tipus de virus diferents que sidentifiquen a partir daquest tipus de mostra és major.

  Els virus cultivables sobre BGM en aigua residual bruta presenten increments en les densitats de virus durant els mesos de primavera. En aigua de mar els enterovirus correlacionen amb colifags somàtics (0,98). En el 76% de les mostres daigua de platja que compleixen amb els paràmetres microbiològics de qualitat bacteriològics inclosos a la Directiva 76/160/CEE es detecten enterovirus infecciosos en 10 litres.

  A partir dels aïllaments denterovirus de mostres ambientals es procedeix a la seva identificació mitjançant tècniques de RT-PCR i RFLP i els resultats mostren que es detecten serotips denterovirus dels grups poliovirus, echovirus i coxsackievirus B.