Resumen de Identificació, localització i regulació de l'iduronat-2-sulfatasa als illots pancreàtics
Imma Coronado Pons
Liduronat-2-sulfatasa (IDS) (EC. 3.1.6.13) és un enzim lisosomal involucrat en el catabolisme dels proteoglicans. La seva activitat és basa en tallar el grup sulfat de la posició 2 de làcid idurònic del dermatan i heparan sulfat. Daltra banda, el proteoglicà heparan sulfat, anomenat perlecan, ha estat identificat als illots pancreàtics i forma part dels dipòsits damiloid observats en la majoria de pacients amb diabetis tipus 2. Sha demostrat que el perlecan interaccions amb lamilina i actua afavorint la formació de les fibretes damilina. El fet que shagi detectat lexpressió de lIDS de forma preferencial als illots pancreàtics en relació al teixit exocrí, ha portat a considerar que lIDS podria tenir un paper funcional a lillot pancreàtic.
La hipòtesi de treball de la tesi, proposa que un dèficit en lexpressió de lIDS podria donar com a conseqüència una alteració del metabolisme dels proteoglicans, en concret del perlecan als illots pancreàtics, i aquest fet podria afectar a la funció secretora de la cèllula ? pancreàtica. Lobjectiu general daquest treball ha estat el destudiar lenzim IDS als illots pancreàtics humans i de ratolí, tant la seva localització, la seva regulació, com el seu efecte sobre la resposta secretora dinsulina i a lestructura morfològica de lillot.
Lestudi de la localització de lIDS al teixit pancreàtic humà i de ratolí, ens demostrà que aquest enzim sexpressa específicament als illots pancreàtics en relació al teixit exocrí. Lexpressió de lIDS es detecta tant a cèllules ? com a cèllules ? de lillot pancreàtic. També sha demostrat que lIDS es localitza als lisosomes de les cèllules ? pancreàtiques.
Lexpressió del mRNA dIDS als illlots pancreàtics de ratolí està regulada per la via glicolítica, mentre que en illots humans, lIDS no sestimula vers la glucosa. Lexpressió del perlecan, tant en illots humans com de ratolí, tampoc està regulada per la glucosa.
El bloqueig de lexpressió de lIDS provoca una disminució significativa del contingut dinsulina dels illots de ratolí i provoca que la morfologia dels illots humans estigui totalment afectada, amb un increment tant en numero com en mida dels lisosomes, així com un augment de la crinofagia.
Com a conclusió final de la tesi, liduronat-2-sulfatasa es localitza als lisosomes dels illots pancreàtics, el seu patró dexpressió als illots de ratolí no coincideix amb el dels illots humans i la reducció de lexpressió de lIDS als illots pancreàtics, provoca una alteració de la funció secretora dinsulina, a través dun increment de la crinofàgia.
