Amistat i Unitat en el "Lisis" de Plató. El "Lisis" com a narració d'una "synousia" dialogal socràtica
- Autores: Antoni Bosch-Veciana
- Directores de la Tesis: Jordi Rafael Sales i Coderch (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2004
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: José Luis Arce Carrascoso (presid.), Josep Monserrat i Molas (secret.), Gregorio Luri Medrano (voc.), Ignasi Roviró i Alemany (voc.), Ignasi Boada i Sanmartín (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
-
Dialnet Métricas: 1 Cita
- Resumen
Aquesta tesi defensa llegir el "Lisis" de Plató com a "narració prototípica d'una "synousia" dialogal socràtica". El text de 223b3 "(dielysamen ten synousian)", pertanyent al fragment narratiu final del "Lisis" (223a-b), és el punt de recolzament textual primari d'aquesta tesi. La investigació s'articula en tres grans capítols.
En el "capítol primer" es presenta un "status quaestionis" exhaustiu de les interpretacions hagudes sobre el "Lisis" (llibres i articles de revista), des de Schleiermacher fins a l'actualitat. En aquest recorregut se'ns obre la possibilitat d'una nova interpretació del "Lisis" que no la faci dependre ni d'altres obres platòniques ("Convit" i "Fedre"), ni d'obres aristotèliques ("Ètica a Nicòmac" i "Ètica a Eudem"). La nova interpretació que es proposa en aquesta investigació vol llegir el "Lisis" com una obra platònica completa en si mateixa i en la qual cal posar en relleu tant allò que "s'hi diu (discurs)" com allò que "s'hi fa (dramàtica)" per tal de captar-ne tot el seu sentit. El sentit del "Lisis"es troba en el text mateix del "Lisis".
En el capítol segon s'estudia el text del "Lisis"i la seva "estructura" (I. "Encontre"; II. "Synousia"; i III. "Dissolució de la synousia"), donant una importància cabdal al "final narratiu del diàleg" (223a1-b8) i, també, a aquells "elements contextuals i narratius de la "synousia"" que el "Lisis" ens presenta i escenifica (el temps: la festa de les Hermaies; l'espai: la nova palestra; i igualment els recursos toponomàstics, onomàstics, de moviment escènic, psicofísics, d'activitats, d'exemples i comparacions, etc.). Aquesta "exegesi" del text permet, després, en el capítol següent, posar en relleu el "sentit" del text del "Lisis".
En el "capítol tercer" (i darrer) s'aborda el "senti"t del "Lisis"i de la ""synousia"" dialogal. En ell s'estudia, primerament, la ""synousia"" tal i com aquesta és presentada en els anomenats, correntment, "diàlegs socràtics" ("Apologia, Protàgoras, Laques, Càrmides" i "Menó"). L'anàlisi de la ""synousia"" dialogal del "Lisis" a través de l'anàlisi de les tres converses principals que s'hi despleguen, constitueix la part més rellevant d'aquest capítol. Les tres converses es donen: 1) amb Hipotales (204b4-206d7); 2) amb Lisis (207d5-210d8); i c) amb Menexen i Lisis (211d6-222e1). Finalment, després d'haver analitzat el text del "Lisis"en al seva totalitat i després d'haver-ne defensat el seu sentit, es determina el "valor filosòfic de la "synousia" dialogal socràtica" que el "Lisis"escenifica de manera brillant.
Aquesta tesi revaloritza el "Lisis" situant-lo a un lloc més adequat dins el "Corpus platonicum". Almenys, de ben segur, aquest diàleg no resulta gens decebedor, i no pot ser considerat de cap manera un fracàs de l'escriptura platònica. Ben al contrari, es tracta d'un diàleg que situa el filosofar en el marc de les relacions humanes d'amor i d'amistat envers el Bé.
Al llarg de la tesi, en la qual s'aborda el sentit socraticoplatònic de la ""synousia"", s'examina el sentit del vocabulari platònic que està a l'entorn de la problemàtica de les relacions humanes d'estimació (siguin eròtiques, siguin d'amistat). Termes com "eros, philia, epithymia, to proton philon", etc., tots ells en el cor del "Lisis", es tracten en la seva dimensió filosòfica que Plató ens ha transmès en aquesta obra singular i completa de sentit: el "Lisis"
