Diferències fenotípiques i funcionals dels limfócits CD4+ de sang de cordó umbilical i sang perifèrica d'adult

• Autores: Elisabet Cantó i Navés
• Directores de la Tesis: Trinitat Cambras Riu (dir. tes.), José Luis Rodríguez Sánchez (dir. tes.), Silvia Vidal Alcorisa (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2003
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Resumen

  • Des de lany 1989 en que es va realitzar el primer trasplantament de cèllules hematopoiètiques procedents de la sang de cordó umbilical (SCU) a un pacient amb anèmia de Falconi, ha anat creixent linterès per les característiques immunològiques de la sang de cordó umbilical. Un dels principals avantatges que presenta la SCU és la baixa incidència en la malaltia de linjert contra lhoste (GVHD) que es desencadena després del trasplantament entre pacients no emparentats. Fins el moment tots els treballs han demostrat que els limfòcits T de SCU presenten un fenotip CD45RA+ que indicaria en un principi la manca dexposició prèvia a antígens i aquesta característica ha comportat que es considerés als limfòcits "naive" de SCU com immunològicament immadurs i amb una resposta peculiar enfront a diversos estímuls. Lús de diferents condicions experimentals i sistemes dactivació han donat lloc a resultats no comparables i a vegades fins i tot contradictoris. Per una banda, lús de tècniques de separació que comportin la pèrdua sellectiva de poblacions cellulars o produeixin pertorbacions funcionals, i per laltra la utilització de diversos agents per activar les cèllules que intervenen a diferents nivells de la cascada de senyalització, han donat lloc a resultats difícils dinterpretar. Lobjectiu general daquest treball ha estat de caracteritzar la població majoritària CD4+CD45RA+ de SCU utilitzant un anticòs monoclonal anti-CD3 humà (OKT3), que permet una activació de tots els limfòcits independentment de la seva especificitat.

    Per abordar aquest objectiu, es va obtenir la població majoritària CD4+CD45RA+ de la sang de cordó umbilical i de sang perifèrica dadult, utilitzant una selecció negativa, que consistia en lobtenció dels limfòcits CD3+ a partir de les cèllules mononuclears obtingudes per gradient de Ficoll, i una segona selecció negativa a partir dels limfòcits CD3+ per poder obtenir la població CD4+CD45RA+ purificada. El grau de purificació es va determinar per citometria de flux.

    Lestudi fenotípic i funcional dels limfòcits CD4+CD45RA+ de sang de cordó umbilical va demostrar que aquesta població limfocitària presentava característiques que la diferenciava de la població CD4+CD45RA+ de la sang perifèrica dadult. Així sobservà, que els limfòcits "naive" de SCU presentaven una major tendència a entrar en apoptosi espontània comparat amb la SPA, i que aquesta mort podia ser en part revertida per la presència dinterleuquina 2 (IL2). Una activació via TCR/CD3 amb una sola senyal anti-CD3 portà als limfòcits "naive" de SCU a activar-se, dividir-se i finalment a morir per apoptosi. Aquesta activació anava acompanyada duna fosforilació diferencial en Tyr de proteïnes implicades en els primers processos de la cascada de senyalització via TCR, transformació blàstica, expressió de marcadors dactivació en superfície i divisió cellular. La coestimulació via CD28 feia que els dos tipus cellulars assolissin uns graus dactivació similars, excepte en lcoexpressió de CD45RO que només sobservava amb la SCU.

    No sabem si la resposta de les cèllules naive observada "in vitro" pot ser sobrepassada in vivo per altres factors i tampoc coneixem el paper de les cèllules de SCU en lexpansió perifèrica després del trasplantament. Després del trasplantament amb cèllules de SCU, la primera onada de reconstitució de cèllules T sorigina per les cèllules T donants madures presents en linjert. Lestimulació de les cèllules de SCU a través del receptor per lantigen sense coestimulació podria induir un estímul toleritzant mitjançant lactivació subòptima i la posterior eliminació duna gran part de les cèllules activades. En aquest cas, lapoptosi és possiblement sellectiva per cèllules reactives donants, fenomen que es contempla com la base de la tolerància en el trasplantament i que podria explicar laparent reducció del GVHD en els individus trasplantats amb SCU.