Els virus JC i BK pertanyen a la família "Polyomaviridae" i fan infeccions al ronyó dun 60-80% dindividus adults arreu del món sense causar en principi cap simptomatologia. En condicions dimmunosupressió JC pot ocasionar una malaltia letal del cervell anomenada leucoencefalopatia multifocal progressiva (PML) que afecta un 4% de pacients de SIDA, BK pot ocasionar nefropatia en pacients trasplantats de ronyó. Ambdós virus shan relacionat recentment amb tumors de cervell i JC amb tumors colorectals. La ruta de transmissió daquests virus roman desconeguda.
Entre els anys 1955-1961, SV40, un poliomavirus que infecta micos rhesus, va ser administrat a la població en ser un contaminant de les cèllules utilitzades per produir les vacunes de la polio. Recentment, SV40 ha estat detectat en tumors humans i la possibilitat de que infecti la població està sent considerada.
Lobjectiu daquesta tesi doctoral va ser el destudiar lexcreció daquest virus per part de la població de diverses zones geogràfiques. En la primera part de lestudi es va dissenyar un mètode per detectar els poliomavirus BK, JC i SV40 en mostres daigua residual urbana i altres mostres ambientals. La detecció de virus en aquestes mostres permet estudiar els virus excretats per comunitats senceres en un moment i en un indret determinat. El mètode desenvolupat va permetre concentrar i detectar per PCR niada les partícules víriques (PV) de JC, BK i SV40 presents en un total de 52 mostres daigua residual urbana de Barcelona, Umeå (Suècia), Nancy (França), Pretoria (Sudàfrica), Cairo (Egipte), Patras (Grècia) i Washington DC (EUA). També es va estudiar la presència de poliomavirus humans i SV40 en 10 mostres de molluscs bivalves (Tarragona) i en 23 mostres ambientals del Nord de la Índia.
Es van detectar elevades concentracions de JC i BK (10 elevat a 3 i 10 elevat a 2 PV/ml respectivament) i absència de resultats positius per SV40. Es va estudiar lestabilitat a 20ºC dels JC i BK presents en aquest tipus de mostres.
En una segona part de lestudi, els virus detectats van ser tipificats, analitzats filogenèticament i lestructura de la seva regió reguladora (RR) va ser caracteritzada. Lestudi de la regió intergènica (RI) de JC va permetre construir un arbre filogenetic que relacionava les soques detectades amb lorigen ètnic de les poblacions estudiades. Lestudi de la RR de JC va permetre concloure que la majoria dels JC presents en aigües residuals presenten una configuració arquetípica daquesta regió (al igual que passa amb BK) tot i que es va detectar un petit percentatge de soques amb RR reorganitzades en laigua residual de Washington DC. En la tercera part daquest estudi, es descriu per primera vegada com PV dels JC i BK arquetípics presents en una mostra dorina duna dona embarassada van infectar cèllules SVG.
JC Mad-4 (soca control) tractat amb tripsina va infectar cèllules SVG al igual que Mad-4 sense tractar. Mad-4 tractat amb pH 3 durant 1 hora va infectar les cèllules produint però un descens en el títol de la progènie.
Aquests resultats ens van fer suggerir una ruta de transmissió de JC a partir daigües o aliments contaminats a través del tracte gastrointestinal.
Es va estudiar lexcreció de les PV de SV40 excretades per una població de micos Cynomolgus naturalment infectats amb el virus. Es van detectar soques arquetípiques de SV40 en la meitat de les gàbies analitzades confirmant que el mètode desenvolupat permet detectar SV40 en mostres ambientals. Labsència de SV40 en les mostres estudiades indica que el virus no està sent excretat per la població estudiada que està present en molt baixes concentracions (<5PV/ml daigua residual).
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados