Resumen de Funció plàstica de le lletres en les publicacions periòdiques il·lustrades espanyoles del anys '50

Ricard Huerta

• español

  Esta tesis es una investigación que trata sobre los aspectos estéticos, estilísticos y plásticos que genera la tipografía, el gesto escrito y las composiciones con letras impresas. La documentación e investigación de datos realizada para terminar el trabajo se ha centrado en uno de los medios de comunicación de masas más popular: la revista ilustrada. El hecho de haber elegido este material como base del estudio está en función de la capacidad que tienen las publicaciones periódicas para actualizar constantemente los valores de los testimonios gráficos. Así mismo, en las revistas se reúnen y combinan de manera espontánea por un lado los elementos gráficos de cariz icónico (fotografía, ilustración) y por otro los de carácter verbal (letras, textos, marcas, cabeceras). Una de los objetivos principales de esta tesis consiste en recuperar y reivindicar figuras del arte de la tipografía y de la gráfica en general que todavía no han logrado el rango de consideración que merecen. Hombres que configuraron la estética mostrada en los campos de la gráfica y la publicidad. Figuras de la talla d 'Enrie Crous-Vidal, loan Trochut Blanchard, Enrie Miret y Ricard Giralt-Miracle. Artistas que merecen nuestro reconocimiento y admiración. Un tratamiento especial se le rinde a la tarea como diseñador gráfico terminada por Alexandre Cirici Pellicer. Este profesor, crítico, investigador, escritor y hombre público desarrolló un importante papel innovador con sus anuncios. Fundador de gabinetes publicitarios de gran repercusión (Zen, Pan) e introductor de los nuevos conceptos de mobiliario y decoración funcional, Cirici Pellicer influirá de manera decisiva en la construcción de un modelo gráfico de tónica libre. El presente estudio no aspira a convertirse en un tratamiento actualizado del material impreso con exclusivas pretensiones de estructura semiótica. Aportaremos una visión de la estética del texto impreso y las características visuales generadas por una época concreta, basándonos en los documentos gráficos editados para las masas de consumidores. Una primera intención consistió al recopilar y archivar una serio de datos, para poder así analizar la bibliografía y hemerografía de todo aquello que se editó en la España de los años intermedios del actual siglo XX. A pesar de aportar un catálogo de publicaciones con más de 500 títulos, el presente estudio no se queda en un archivo referencial, sino que constituye un análisis de los factores estilísticos propiciados por el entorno histórico y social. En el tema de la relación letra-figura y su capacidad para determinar situaciones, se ha desarrollado una análisis semiológico del material, después de documentar y organizar la investigación, catalogación, observación y reflexión a partir de las publicaciones más insólitas. La pretensión de esta tesis es transformar la creencia generalizada existente según la cual se ha visto desde siempre en el texto impreso un mensaje exclusivamente verbal, más o menos ornamental, sin contar con una tradición grafica que configura nuestras capacidades y modalidades de percepción.

• català

  Aquesta tesi és una investigació que tracta sobre els aspectes estètics, estilístics i plàstics que genera la tipografia, el gest escrit i les composicions amb lletres impreses. La documentació i investigació de dades realitzada per a acabar el treball s'ha centrat en un dels mitjans de comunicació de masses més popular: la revista il·lustrada. El fet d'haver triat aquest material com a base de l'estudi està en funció de la capacitat que tenen les publicacions periòdiques per a actualitzar constantment els valors dels testimoniatges gràfics. Així mateix, en les revistes es reuneixen i combinen de manera espontània d'una banda els elements gràfics de caire icònic (fotografia, il·lustració) i per un altre els de caràcter verbal (lletres, textos, marques, capçaleres). Una dels objectius principals d'aquesta tesi consisteix a recuperar i reivindicar figures de l'art de la tipografia i de la gràfica en general que encara no han aconseguit el rang de consideració que mereixen. Homes que van configurar l'estètica mostrada en els camps de la gràfica i la publicitat. Figures de la talla d'Enrie Crous-Vidal, loan Trochut Blanchard, Enrie Miret y Ricard Giralt-Miracle. Artistes que mereixen el nostre reconeixement i admiració. Un tractament especial se li rendeix a la tasca com a dissenyador gràfic acabada per Alexandre Cirici Pellicer. Aquest professor, crític, investigador, escriptor i home públic va desenvolupar un important paper innovador amb els seus anuncis. Fundador de gabinets publicitaris de gran repercussió (Zen, Pa) i introductor dels nous conceptes de mobiliari i decoració funcional, Cirici Pellicer influirà de manera decisiva en la construcció d'un model gràfic de tònica lliure. El present estudi no aspira a convertir-se en un tractament actualitzat del material imprès amb exclusives pretensions d'estructura semiòtica. Aportarem una visió de l'estètica del text imprès i les característiques visuals generades per una època concreta, basant-nos en els documents gràfics editats per a les masses de consumidors. Una primera intenció va consistir en recopilar i arxivar una seriós de dades, per a poder així analitzar la bibliografia i hemerografía de tot allò que es va editar a l'Espanya dels anys intermedis de l'actual segle XX. Malgrat aportar un catàleg de publicacions amb més de 500 títols, el present estudi no es queda en un arxiu referencial, sinó que constitueix una anàlisi dels factors estilístics propiciats per l'entorn històric i social. En el tema de la relació lletra-figura i la seua capacitat per a determinar situacions, s'ha desenvolupat una anàlisi semiològica del material, després de documentar i organitzar la investigació, catalogació, observació i reflexió a partir de les publicacions més insòlites. La pretensió d'aquesta tesi és transformar la creença generalitzada existent segons la qual s'ha vist des de sempre en el text imprès un missatge exclusivament verbal, més o menys ornamental, sense comptar amb una tradició grafica que configura les nostres capacitats i modalitats de percepció.