Tabaquisme i esport. Modificacions metabòliques, cardiopulmonars i subjectives durant l'exercici físic
- Autores: Agustí Comella Cayuela
- Directores de la Tesis: Ramón Segura i Cardona (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2003
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Eduardo Goñalons Sintes (presid.), Joan Ramon Barbany Cairó (secret.), Federic Manresa Presas (voc.), Eduardo Garrido Marín (voc.), Josep Lluís Ventura Farré (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Introducció: La nicotina causa una estimulació simpàtica per mitjà de mecanismes centrals i perifèrics. Els mecanismes mediats pel SNC inclouen lactivació dels quimioreceptors perifèrics, particularment els quimioreceptors carotidis i dels cossos aòrtics, i efectes directes sobre el tronc de lencèfal i la medulla espinal. Aquesta resposta simpaticomimètica a la nicotina, amb lactivació dels quimioreceptors, produeix per via reflexa vasoconstricció, taquicàrdia i elevació de la pressió arterial. Els mecanismes perifèrics inclouen lalliberament de catecolamines des de la medulla suprarenal i les terminacions nervioses vasculars. Aquesta descàrrega adrenèrgica que sinicia amb el fumar pot afectar la resposta de lorganisme durant lesforç.
Objectiu: La finalitat de lestudi és la de conèixer les respostes fisiològiques i subjectives en el curs de lexercici físic fins a lextenuació, en els individus en funció del seu hàbit tabàquic i, si existeixen diferències entre els mateixos fumadors actius i en situació dabstinència tabàquica.
Material i mètode: Shan estudiat 38 subjectes dedats compreses entre 18 i 48 anys (mitjana de 32,7). La distribució en funció de lhàbit tabàquic ha estat: 25 fumadors (F)(17 homes i 8 dones)i 13 no fumadors (NF)(8 homes i 5 dones). Lestudi ha constat de dues parts: 1ª. Comparació del comportament dels F i NF al llarg duna prova desforç (PE) amb anàlisi dels gasos espirats mitjançant cicloergòmetre. La temperatura cutània (TC) sha registrat de forma contínua i simultània amb dos sensors tèrmics, un a la regió dorsal i laltre a la cuixa, sobre el quadríceps. També shan determinat parametres bioquímics i hematològics. 2ª. Repetició de la PE, comparant els fumadors en situació de fumador actiu i en abstinència tabàquica. Labstinència tabàquica sha detectat i confirmat mitjançant la determinació dels nivells de COHb en sang venosa abans de la PE.
Resultats i conclusions: En el nostre estudi, hem comprovat que lhàbit tabàquic, com a efecte crònic, no modifica de forma significativa la capacitat màxima de treball durant lesforç en els individus sans i amb edats compreses entre els 18 i 48 anys, independentment del gènere i del grau dactivitat física. Però encara que el consum de cigarretes en individus acostumats a fumar no restringeix significativament el seu rendiment físic, sí que es modifica, de forma notable, la seva resposta fisiològica durant lactivitat física de lleugera i moderada intensitat. Aquesta es manifesta amb un increment significatiu en la despesa metabòlica i loxidació dhidrats de carboni com a substrat energètic, un increment en la resposta cardiocirculatòria i pulmonar (en menor grau), i una deficient resposta termoreguladora al llarg de lesforç. El fumar cigarretes, al ritme habitual i sense evitar el seu consum les hores prèvies a lactivitat física, pot afectar de forma significativa els mecanismes implicats en la termoregulació i provocar una resposta hemodinàmica alterada durant lexercici. Lassociació de tabac i activitat física dalta intensitat pot fer augmentar la temperatura central al pertorbar els mecanismes de pèrdua de calor mitjançant la redistribució del flux vascular cutani. A més, durant exercicis perllongats com els exercicis de resistència, i en ambients calorosos, el consum de cigarretes pot actuar com a factor limitant en el rendiment esportiu, i incrementar el risc dhipertèrmia. En canvi, el consum de tabac disminueix de forma significativa la percepció de lesforç durant lactivitat física dalta intensitat en els fumadors actius.
