Procés dapropiació de lentorn: una proposta explicativa i la seva contrastació, El

• Autores: Tomeu Vidal i Moranta
• Directores de la Tesis: Enric Pol Urrutia (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2003
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TDX
• Dialnet Métricas: 3 Citas
• Resumen

  • La pregunta inicial daquesta tesi doctoral és comprendre els processos pels quals les persones es vinculen als seus barris de residència. Un interrogant que semmarca dintre duna curiositat més general per la relació de les persones i els entorns i pels processos de creació de lespai públic, principalment des del seu vessant psicosocial, i la relació daquests processos amb altres aspectes com el significat i la identitat dels llocs, a més de la forma de viure un del entorns quotidians més immediats com és el barri.

    Lobjectiu general de la recerca és elaborar un model teòric danàlisi del procés de lapropiació de lespai i realitzar la seva contrastació empírica en un barri de Barcelona.

    Es parteix duna aproximació teòrica centrada en lapropiació del espai (Korosec-Serfaty, 1976; Pol, 1996, 2002a; Wiesenfeld, 1997), tenint en compte altres desenvolupaments teòrics propers en la relació de les persones amb els entorns, com són: la topophilia (Tuan, 1974a); la dependència del lloc (Stokols, 1981); la identitat de lloc (Proshansky, Fabian i Kaminoff, 1983); el sentit de lloc (Hay, 1998); la satisfacció residencial (Amérigo, 1990, 1995); la satisfacció i el sentit de comunitat (Hummon, 1992); la identitat d'assentament (Feldman 1990); la identitat urbana (Lalli, 1992); la identitat social urbana (Valera, 1993, 1996a, 1997; Valera i Pol, 1994); lespai simbòlic urbà (Valera, Guàrdia i Pol, 1998); laferrament o lligam amb el lloc (Altman i Low, 1992; Hidalgo, 1998).

    El model danàlisi del fenomen de lapropiació elaborat finalment ve configurat per tres dimensions. El lligam amb el barri o el que podem anomenar la manifestació del que els veïns experimenten envers la vivència dapropiació del seu barri, és la dimensió que pretén ser explicada per les altres dues dimensions: lacció i la identificació. La dimensió de lacció es subdivideix en tres components: accions quotidianes, accions orientades cap el barri i accions envers el projectes de futur.

    La contrastació empírica del model contempla una aproximació metodològica de caire qualitatiu, a partir dobservació participant, entrevistes i la consulta de documents, amb una altra aproximació de signe quantitatiu a partir de laplicació dun qüestionari a una mostra de la població del barri de la Trinitat Nova de Barcelona.

    Laproximació qualitativa, caracteritzada per una actitud etnogràfica, va permetre conèixer la realitat en la qual sefectuà el contrast, el barri de la Trinitat Nova, els seus espais, la seva gent, les seves vivències i els significats atorgats per la gent que hi viu, a més de la seva narració històrica del barri i les seves inquietuds i accions empreses davant la futura remodelació urbanística. Juntament amb la recerca teòrica i la indagació envers la història del barri, aquest atansament permeté construir linstrument de mesura de caràcter més quantitatiu. Laproximació quantitativa suposà lelaboració dun qüestionari distribuït en una mostra conformada per 400 persones del barri, respectant les quotes presents en la població del barri relatives als grups dedat, el gènere i lafectació del propi habitatge per la futura remodelació urbanística del barri.

    La triangulació dels resultats obtinguts en una i altra aproximació metodològica permeten continuar sostenint el model proposat, delimitat per la relació que lacció i la identificació tenen sobre el lligam amb el barri, com a principals dimensions del fenomen de lapropiació.