Resumen de Arquitectura per a un territori. Principis de sostenibilitat en l'arquitectura vernacla de l'entorn de l'albufera
La preocupació entorn a l'efecte que el desenvolupament econòmic estava causant sobre el medi ambient ja durant la dècada dels 80 va impulsar la creació de diferents comissions de seguiment que pogueren esclarir l'abast d'aquest impacte. L'objectiu d'aquestes comissions era plantejar els principis sobre els quals establir un nou model de creixement que poguera pal·liar els efectes sobre el planeta que estava provocant el progrés de les societats industrialitzades.
Aquesta tesi reflexiona sobre la necessitat de l'arquitectura, com a motor de desenvolupament social i econòmic, de meditar i aportar solucions per tal de fer front a aquestes crisis.
La tesi parteix de la necessitat d'aprofundir en la recerca d'un model alternatiu capaç de fer front als reptes a què s'haurà de fer front els pròxims anys. Així, el treball persegueix l'objectiu de demostrar si l'arquitectura vernacla suposa un model d'arquitectura sostenible aplicable a l'arquitectura contemporània.
En tant que un dels preceptes de l'arquitectura vernacla és que aquesta suposa un exemple de construcció estrictament vinculada al territori sobre el que es construeix, la tesi defineix des de el primer moment un entorn físic concret, l'Albufera de València. Així, el primer capítol del treball es centra en l'anàlisi de l'entorn tant a nivell físic com a nivell històric i cultural. L'objectiu d'aquest primer capítol és establir, d'una banda, els recursos materials i els condicionants físics de l'entorn, i d'altra banda, els condicionants culturals que han acabat per definir una arquitectura concreta en aquesta àrea: la barraca.
Aquesta arquitectura, que és fruit dels recursos materials i dels condicionats que ofereix l'entorn, és l'eix central del segon capítol de la tesi. En aquest, es pretén descriure i analitzar la resposta que han donat els habitants de l'entorn a les seues necessitats bàsiques de protecció i producció. Així, s'analitzen les variants de la barraca que apareixen a l'entorn i que vénen en part condicionades per les persones que les habiten i les seues professions, i en part pels recursos materials que es troben a l'entorn més pròxim de la parcel·la on es construeix.
Una vegada establert l'entorn i la resposta arquitectònica que han donat els habitants a les seues necessitats, el següent capítol del treball pretén determinar fins a quin punt aquesta arquitectura, la barraca valenciana, és un model de construcció sostenible. Així, partint dels principis de sostenibilitat establerts per l'equip VerSus, es pretén demostrar com aquesta arquitectura vernacla suposa un exemple de sostenibilitat en la construcció que abasta els tres eixos de la sostenibilitat: ambiental, sociocultural i socioeconòmica.
L'arquitectura vernacla, aquella que produeixen les persones que l'habiten, és el resultat d'una reflexió continuada en la recerca d'una solució òptima per a cobrir les seues necessitats. Aquesta tesi pretén demostrar que aquesta solució és conseqüència d'una forma d'entendre i explotar el territori de forma sostenible i que un canvi de model de desenvolupament basat en els criteris d'altres temps farà més lleugeres aquestes crisis (energètica, demogràfica i ambiental).
