Resumen de Nou model animal experimental per a lartrosi precoç
Introducció: Les malalties que afecten el sistema locomotor produeixen una gran limitació en la funcionalitat de la població, especialment en les edats avançades de la vida. Per progressar en el coneixement de lartrosi es va engegar el treball que presentem, com a model experimental que permetés estudiar tractaments en un model animal per a les fases inicials daquesta malaltia.
Material i Mètode: Per portar a terme lestudi es van utilitzar 15 bens adults de 3 anys dedat. En condicions dasèpsia, el grup danimals és sotmès a una intervenció al genoll esquerre per crear una lesió condral amb una llima als dos còndils femorals i ròtula sense lesionar tot el gruix de cartílag. En cap cas es pretén arribar a los subcondral. El genoll dret, que no es toca, servirà de control. Es divideix els animals en 3 subgrups per ser sacrificats a les 28, 48 i 104 setmanes. Es preparen mostres histològiques osteocartilaginoses per a lestudi histològic. Lestudi de les mostres ha inclòs una part histològica qualitativa i quantitativa, un estudi bioquímic i lestudi de la línia osteocondral.
Resultats: En el cartílag lesionat es produeix una necrosi cellular amb un augment del metabolisme de les cèllules restants que es tradueix en un augment en lactivitat replicativa donant lloc als clusters, que en conjunt determinen un augment de la cellularitat total a les capes superficials. Sobserven canvis histològics i bioquímics típics de lartrosi com ara disminució de glucosamina (que indica una disminució del queratan sulfat) i augment de galactosamina (que indica un augment de condroitin sulfat). Lestudi de la línia osteocondral no va mostrar diferències en els animals en els que es va crear la lesió respecte als controls. Els resultats shan analitzat estadísticament per conèixer la significació de les diferències observades entre els grups.
Conclusions: Lescarificació de la superfície del cartílag articular del genoll en el be produeix canvis histològics i bioquímics típics de lartrosi que no guareixen espontàniament. Als dos anys de produir la lesió sobserva una progressió de les lesions que no permet incloure el grup corresponent dins el model dartrosi precoç. Així doncs, els experiments que utilitzin aquest model per estudiar el tractament de lartrosi precoç hauran de realitzar-se abans dels dos anys de crear la lesió del cartílag articular.
