La coordinació clínica entre nivells d'atenció en diferents entorns del sistema sanitari català
- Autores: Laura Esteve Matalí
- Directores de la Tesis: María Luisa Vázquez Navarrete (dir. tes.), Ingrid Vargas Lorenzo (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2022
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Maria Sala Serra (presid.), Ignasi Bolíbar (secret.), Elena Medarde Barragán (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Metodología de la Investigación Biomédica y Salud Pública por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Introducció: La coordinació clínica entre nivells d'atenció és una prioritat per als sistemes de salut d'arreu del món, especialment per als basats en l'atenció primària, com el sistema de salut català. La seva millora permet evitar retards en el diagnòstic o tractament, inconsistències en el pla d'atenció o repeticions innecessàries de proves, pel qual s'espera que tingui un impacte favorable tant en l'eficiència com en la qualitat assistencial. Donades aquestes implicacions, hi ha hagut una proliferació d'estratègies dirigides a promoure la coordinació, com la introducció d'estratègies d'integració de la gestió i la implementació de mecanismes de coordinació. Malgrat la seva rellevància, són limitats els estudis que avaluïn amb un enfocament comprensiu la coordinació clínica entre nivells d'atenció, els factors organitzatius i individuals que s'hi relacionen i l'efecte de les estratègies dirigides a millorar-la.
Objectiu general: Analitzar la coordinació clínica entre nivells d'atenció en diferents entorns sanitaris del sistema nacional de salut a Catalunya.
Mètodes: La tesi es desenvolupa en tres subestudis. Disseny: Estudi transversal basat en l'anàlisi d'una enquesta en línia amb autoadministració del qüestionari COORDENA-CAT. Àrees d'estudi: conjunt d'àrees bàsiques de salut d'un territori i els seus hospitals de referència (d'aguts i sociosanitaris o de llarga estada). Població d'estudi: metges/esses d'atenció primària i especialitzada. Mostra: 3.308 metges/esses de 32 àrees. Recollida de dades: entre octubre i desembre de 2017. Principals variables de resultat: experiència de coordinació de la informació i la gestió clínica, percepció general de coordinació de l'atenció a l'àrea i els seus motius, ús dels mecanismes de coordinació i suggeriments de millora per a la coordinació clínica. Principals variables explicatives: factors organitzatius i individuals relacionats amb la coordinació. Variables d'estratificació: nivell assistencial i tipus d'àrea segons la gestió de l'atenció primària i especialitzada. Anàlisis: bivariades, multivariades mitjançant models de regressió logística i models de regressió de Poisson robusta i anàlisis de les preguntes obertes. S'ha utilitzat STATA 15.
Resultats: Els resultats mostren que els metges/esses d'ambdós nivells assistencials experimenten un grau elevat de coordinació clínica, tot i que la percepció general de coordinació és predominantment negativa. Els motius més freqüents d'aquesta percepció són la manca de comunicació i contacte directe i de mecanismes de coordinació adequats. Les limitacions més significatives de coordinació es troben en l'accessibilitat entre nivells i en la falta de comunicació en el seguiment del pacient entre nivells. L'estudi també mostra millors resultats en àrees integrades que en semi-integrades, sense diferències respecte a les no integrades. Finalment, els resultats mostren importants limitacions en l'ús dels mecanismes de coordinació clínica, relacionades principalment amb elements organitzatius (problemes informàtics i incompatibilitat horària). Els suggeriments de millora per a la coordinació clínica versen sobre la millora dels mecanismes de coordinació, una major interacció entre nivells assistencials i un major suport institucional.
Conclusions: Aquest és el primer estudi que analitza la coordinació clínica entre nivells assistencials al sistema de salut català amb un enfocament comprensiu, des de la perspectiva dels metges i metgesses d'atenció primària i especialitzada. Per a millorar la coordinació clínica, es recomana implementar estratègies multicomponent basades en la retroalimentació mútua que promoguin la coordinació clínica i els factors que s'hi associen. Es requereixen polítiques que enforteixin la col·laboració entre tots els proveïdors de la xarxa assistencial, independentment de l'entitat que els gestioni. Finalment, seria convenient que les organitzacions enforteixin els mecanismes d'intercanvi d'informació entre nivells i que promoguin vies de comunicació directa i espais de col·laboració. Es recomana tenir en consideració els suggeriments de millora per a la coordinació clínica exposats pels metges/esses, per a incrementar l'efectivitat de les intervencions dirigides a millorar la coordinació clínica i així millorar la provisió sanitària al context català.
