No-catalanoparlants a Catalunya: identitats socials, desigualtats i llengua catalana
- Autores: Marina Massaguer Comes
- Directores de la Tesis: Joan Pujolar Cos (dir. tes.), Maite Puigdevall i Serralvo (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Oberta de Catalunya ( España ) en 2022
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Eva Codó Olsina (presid.), Isaac González Balletbó (secret.), Kathryn A. Woolard (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Sociedad de la Información y el Conocimiento por la Universitat Oberta de Catalunya
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Aquesta tesi doctoral estudia els posicionaments de diferents perfils de no-catalanoparlants respecte a les dinàmiques sociolingüístiques de Catalunya. Concretament, analitza com la seva trajectòria de vida marca la relació amb la llengua catalana; com aquests parlants es formen representacions de les dinàmiques sociolingüístiques catalanes a partir dels seus marcs ideològics; com circulen per aquestes dinàmiques sense parlar català, i com perceben les categories socials que contenen i posen en relació llengua, identificació nacional i estatus socioeconòmic. L¿objectiu és dilucidar com els individus que queden fora del grup catalanoparlant entenen i negocien el seu lloc en les dinàmiques sociolingüístiques de Catalunya, com es relacionen amb la llengua catalana en la seva qualitat de símbol principal de la catalanitat i quines conseqüències se¿n deriven. Per abordar aquestes qüestions adopto un enfocament teoricoepistemològic que s¿aproxima a la llengua com a pràctica social imbricada en les relacions de poder i en la construcció de desigualtats. Partint d¿una metodologia qualitativa, la font principal de dades analitzades han estat 36 entrevistes semidirigides amb no-catalanoparlants adults. He distingit sis perfils de participants: espanyols establerts a Catalunya als anys 50 i 60, espanyols establerts a Catalunya als anys 80 i 90, espanyols nascuts a Catalunya, internacionals llatinoamericans, internacionals africans i asiàtics, i internacionals europeus i australians. Aquesta categorització permet posar els diferents perfils en relació i, d¿aquesta manera, explicar els processos en què factors estructurals i factors individuals s¿interrelacionen i es materialitzen en aspectes com la disponibilitat i l¿accés a capital lingüístic i la percepció sobre els significats socials de les pràctiques lingüístiques. Els resultats apunten que la trajectòria de capitalització material, social i simbòlica de cada individu un cop establert a Catalunya defineix el seu posicionament respecte a les dinàmiques sociolingüístiques i la seva relació amb la llengua catalana. Així, haver experimentat un procés de mobilitat social ascendent propicia els posicionaments favorables a les polítiques de revitalització del català pel fet que aquesta llengua no es percep com un impediment per desenvolupar amb èxit el propi projecte de vida. Per contra, els participants que han experimentat processos de descapitalització material o simbòlica respecte a temps passats o respecte al lloc d¿origen solen interpretar la llengua catalana com un element que contribueix a aquesta descapitalització. Sobre aquesta base, s¿han identificat diferències significatives entre els participants espanyols i els internacionals tant pel que fa a maneres de circular per les dinàmiques sociolingüístiques com a la percepció dels significats socials de les pràctiques lingüístiques. Això té com a resultat tres dobles processos sociolingüístics simultanis en què dinàmiques oposades tenen lloc de manera paral·lela: 1) un doble procés de desetnificació i reetnificació de la llengua catalana, 2) un doble procés de difuminació i de reestabliment de la llengua catalana com a marca de classe social, i 3) un procés paral·lel de despolitització i repolitització dels usos lingüístics a Catalunya. Així, aquesta tesi mostra com, quan es començaven a consolidar alguns efectes de les polítiques de normalització lingüística iniciades després del franquisme, van començar processos demogràfics, polítics i socioeconòmics nous amb efectes contraposats.
