La bifurcació dialectal del sistema demostratiu Valencià en l'època moderna

• Autores: Pau Martín Miñana
• Directores de la Tesis: Emili Casanova Herrero (dir. tes.), Manuel Pérez Saldanya (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de València ( España ) en 2022
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Beatrice Schmid (presid.), Josep Ribera Condomina (secret.), Mar Massanell i Messalles (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Lenguas, Literaturas y Culturas, y sus Aplicaciones por la Universitat de València (Estudi General) y la Universitat Politècnica de València
• Materias:
  • Lingüística
    • Lingüística diacrónica
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: TESEO
• Resumen

  • Aquesta investigació té com a objectiu principal identificar i localitzar els diversos processos pels quals el valencià forma el seu propi sistema demostratiu, diferent del sistema català general. Al final de l’edat mitjana, el català gesta un sistema ternari a través d’un nou grau intermedi, que emergeix a partir de formes inicialment anafòriques ((aqu)eix, això, aquí) que entren en terreny díctic. No obstant això, durant l’edat moderna ocorren més alteracions. En algunes àrees com la valenciana i la ribagorçana es manté el sistema ternari amb la modificació d’algunes formes (ex. este o ahí). En canvi, en la major part del català el sistemademostratiu es redueix a una organització binària. Progressivament, el català general deixarà de banda algunes formes demostratives (com ara ací, açò i aqueix) i establirà un sistema de dos graus (amb les formes aquí, això i aquest). En aquest estudi ens centrarem en la bifurcació del sistema ternari demostratiu valencià enfront del sistema binari que preval en el català general. Per això, hem reunit un corpus format per textos des del segle XVI fins a la primera meitat del segle XIX. En total, hem obtingut 60183 ocurrències entre demostratius primer i segon grau (ací, aquí, ahí, açò, això, (aqu)est, (aqu)eix...), així com dels adverbis de tercer grau (allí, allà) i algunes partícules relacionades com el clític hi o el pronom ço. Segons els resultats del corpus, hem observat que l’estigmatització de les formes amb aqu- en els textos valencians arriba abans a l’adverbi aquí que als determinants reforçats aquest i aqueix. El test estadístic revela que la decadència de les formes aquí, aquest i aqueix està associada, encara que la magnitud de l’efecte és dèbil. En canvi, en els textos valencians el decreixement de aquí (i hi) enfront de l’assentament de ahí també estan associats, amb una magnitud més alta. Hem examinat també els determinants no reforçats paragògics valencians (este, eixe) i hem detectat diversos casos en què aquesta terminació produeix confusió entre el masculí i femení en altres dialectes (ex. esta plat). En canvi, en textos no valencians, ens ha sorprés l’increment de est a partir del segle XVIII, un fenomen promogut per la influència de la gramàtica escolar que inclús arriba a superar en freqüència el reforçat aquest. A banda de l’anàlisi, aquest treball durà a terme una revisió de la gramàtica tradicional, dels sistemes demostratius romànics i, a grans trets, del funcionament general del demostratius a fi de tindre una visió general d’aquest fenomen.