Resumen de Usos del sòl a la ciutat i llibertat d'Establiment
La tesi que es desenvolupa a aquest treball és que l’urbanisme, i més específicament la zonificació dels sòls, ha estat tradicionalment emprat per a controlar qüestions no només urbanístiques, sinó també socials i econòmiques, ja que permet solucions adaptades i cas per cas per als distints conflictes socials i urbans i perquè és l’instrument clau de què gaudixen els ens locals per a incidir de manera efectiva en les qüestions del seu interés. Per això, ara que les forces de la globalització amenacen tant la identitat, autenticitat i idiosincràsia de les ciutats com les concretes tècniques urbanístiques a través del reforçament de les llibertats econòmiques, es fa també necessari aprofundir en el potencial de les regulacions i previsions urbanístiques. I això és el que fa aquest treball: analitzar aquest instrument amb la finalitat de clarificar el seu règim legal i explorar les opcions obertes pel context normatiu existent. Concebuda així com un mitjà per protegir els interessos legítims de la ciutadania i atés l’ampli marge normatiu que al respecte s’identifica, es considera que la normativa de zonificació té molt de potencial per a adreçar els conflictes tant actuals com futurs i donar resposta des del món local al model liberal, segregador i mediambientalment poc responsable que impera.
Pel que fa al concret conflicte jurídic analitzat, aquest treball és rellevant per diversos motius. En primer lloc, perquè aquestes llibertats han estat la porta d’entrada a la planificació urbanística del Dret europeu. En segon lloc, perquè el concepte mateix de llibertat d’establiment, tant en relació amb el marc jurídic espanyol com europeu, és controvertit i necessitava d’un estudi individualitzat i detallat que analitzés de manera conjunta matèries que tradicionalment havien sigut tractades separadament. I, en definitiva, perquè tot i que s’han succeït els estudis sobre l’impacte de la Directiva de serveis al nostre ordenament jurídic, el conflicte entre l’ordenament jurídic urbanístic i el relatiu a les llibertats econòmiques no havia estat analitzat en profunditat, a causa de la manera indirecta i subtil en què els canvis s’han donat i la tradicional concepció de l’urbanisme com a límit del dret a la propietat privada, però no a la llibertat d’empresa. Per això, l’interés d’aquest treball és analitzar com s’ha originat aquest conflicte, clarificar el marc normatiu actual en les decisions en què es manifesta i proposar una sèrie de criteris que poden ajudar en la seua aplicació pràctica jurídica, a partir del marc normatiu vigent. El debat que es planteja servix, alhora, per a analitzar altres qüestions que es consideren rellevants. Així, s’estudia el conflicte latent al si de la Unió Europea relatiu a la lluita entre els conceptes d’unitat i de diversitat en el mercat únic, relacionat amb el reconeixement de més competències a les Institucions europees o de més capacitat reguladora als Estats membres. Addicionalment, s’analitza el desplaçament i descontextualització de la coneguda com a regulació econòmica de la Constitució espanyola, que ha estat substituïda per la regulació europea en matèria de llibertats econòmiques del mercat interior. I, finalment, s’estudien també el tipus de control judicial desitjable de les normes que fixen els usos del sòl i la importància creixent de les ciutats en el context europeu i espanyol.
