La tragèdia del Park Güell. Una aproximació relacional a la política del turisme
- Autores: Albert Arias Sans
- Directores de la Tesis: Antonio Russo (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2022
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Salvador Antón Clavé (presid.), Núria Benach (secret.), Pau Obrador Pons (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Turismo y Ocio por la Universidad Rovira i Virgili
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La present tesi doctoral analitza la controvèrsia sorgida al voltant de la regulació d’accés al Park Güell (Barcelona) entre 2007 i 2013. A través dels postulats teòrics i metodològics del pensament relacional s’extreuen un seguit d’aprenentatges amb l’objectiu de contribuir al debat acadèmic a l’entorn de la política del turisme, desplegant així una sèrie de qüestions que volen ampliar i complementar les possibilitats analítiques de les aproximacions normatives, comunicatives i crítiques dels estudis de turisme.
Per fer-ho, en un primer capítol, s’introdueixen les disposicions inicials, la proposta metodològica així com també el context acadèmic en el que participa aquesta recerca. En aquest sentit, les premisses metodològiques provinents del gir relacional així com l’assumpció de la controvèrsia com a objecte d’estudi ens imposen un doble moviment. Per una banda, ens obliguen a seguir un mètode inductiu, radicalment empíric, amb una mirada simètrica que impedeix predefinir d’antuvi el rol i la importància de cadascuna de les agències, descrivint cursos d’acció entre associacions heterogènies - humanes i no-humanes -; posant l’èmfasi en com es desplega la política, a través de quins dispositius i mecanismes es produeix i distribueix el poder, de quina forma el turisme ordena la realitat. Per altra banda, el que està en joc en el marc de la controvèrsia és la veu que al·lega tenir la millor solució als problemes comuns. La controvèrsia ens permet explorar com es construeixen les qüestions de fet, considerant els documents de planificació polític no com a punt de partida sinó com a punt de disputa d’un procés de construcció cientificotècnica.
Per explorar el capítol central de la memòria, s’exposen de forma detallada els fets i les qüestions al voltant de la controvèrsia de la regulació de l’accés del Park Güell entre 2007 i 2013. Una descripció en profunditat que constitueix el cos empíric d’aquesta tesi doctoral que es presenta a través de la metàfora de d’una tragèdia grega. Aquesta decisió estètica ens permet estructurar un relat dels fets a través de diferents veus i protagonistes i estructurar, a través del diferents episodis, els esdeveniments amb un final conegut. Alhora, ens permet connectar amb la discussió al voltant de la massificació turística i els béns comuns.
En un tercer capítol, s’exposen les exploracions analítiques al voltant del cas d’estudi. En un primer apartat, es construeix un dispositiu teòric que proposa una ontologia relacional per pensar i abordar el turisme com a objecte polític. Una proposta beu de diferents aproximacions i escoles relacionals i en constant referència al cas del Park Güell, que permet copsar el turisme com a efecte d’associacions heterogènies, com una ecologia de pràctiques mundanes, com un esdeveniment en moviment i com una esfera de negociació a través de l’espai i la seva multiplicitat. En un segon apartat s’analitza la controvèrsia a través dels dispositius d’anàlisis dels estudis de la ciència i la tecnologia (STS) a fi d’explicar la política turística en acció, això és, el procés de desbordament de les qüestions en joc, del procés de traducció dels interessos de les agències que hi participaven per part de l’ajuntament, del desplaçaments del turisme com a objecte polític en el procés de negociació i, per últim, la desarticulació del debat públic al voltant del turisme com a mecanisme per tancar la controvèrsia. En un tercer apartat, es presenta una reflexió al voltant de l’acció de la Plataforma Defensem el Park Güell en el procés de reivindicar el parc com a bé comú en un marc de desacord vers la normalització de la regulació d’accés com a única solució possible al problema de la massificació turística.
Per acabar, al darrer capítol de la tesi s’exposen els aprenentatges principals de l’experiència del Park Güell al voltant de l’anàlisi de la política del turisme. S’evidencia, en primer lloc, les possibilitats generatives que té el postulat relacional en el marc de l’anàlisi turístic així com el rol clau que pot tenir l’acadèmia en seguir mantenint obertes aquestes possibilitats a través d’una proposta cosmopolítica; això és, que no alimenti el tancament d’opcions a través de la construcció dels fets sinó que exercici de diplomàtic per mantenir vives les qüestions d’interès. En segon lloc, s’evidencia la necessitat de descentrar el turisme com a objecte polític; això és, de no predefinir d’entrada el seu camp d’acció en tant que el turisme no és un objecte discret sinó que es desplega a través de les pràctiques i el coneixement. L’acadèmia ha de garantir la multiplicitat i evidenciar la complexitat a través de la recerca empírica. El tercer dels aprenentatges es centra en la necessitat de transcendir l’esfera comunicativa com a àgora política en els marcs de governança. Ni el consens és sempre possible, ni els acords arriben imposant la racionalitat comunicativa sinó que sovint esdevenen a través de la construcció material i espacial de la realitat i l’emergència de nous assemblatges. Per acabar, l’anàlisi de la controvèrsia ens aporta algunes respostes al voltant del factor diferencial de la política del turisme respecte altres fenòmens socials. L’anàlisi per la negociació de l’espai turístic ens permet evidenciar el poder associat a les formes de mobilitat del turisme i a les infraestructures i assemblatges sòcio-tècnics que les sostenen. El diferencial de mobilitat és un element clau a l’hora d’entendre la transformació dels espais turístics en tant són un factor mútuament constitutiu
