Resumen de Simone Weil: Una filosofia política sorgida del compromís radical de no mentir-se
En aquest treball s’analitzen les propostes polítiques concretes que Simone Weil va elaborar per combatre l’auge del totalitarisme. Per fer-ho, s’ha optat per seguir el desenvolupament del seu pensament polític parant atenció als canvis i contradiccions que trobem en els seus textos, respectant l’ordre cronològic en què van ser escrits. Al primer capítol s’analitza el diàleg que Weil establí amb les teories revolucionàries del seu temps, i en especial amb el marxisme, per tal de comprendre les condicions de possibilitat d’una revolució capaç alhora de vèncer el feixisme i eliminar l’opressió capitalista. S’hi estudien les característiques essencials del que per Simone Weil és la gran aportació de l’obra de Marx, a saber, l’elaboració d’un mètode materialista d’anàlisi social, i es mostra de quina manera Weil utilitza aquest mètode per criticar la teoria marxista de la revolució. S’hi destaquen, així mateix, les aportacions que Weil fa a aquest mètode, que li permeten definir un «art de la política» alliberat de la teleologia històrica marxista. Al segon capítol s’estudia com determinades experiències –l’experiència com a obrera entre 1934 i 1935, l’experiència de la guerra civil espanyola el 1936 i les experiències místiques de 1935, 1937 i 1938– l’obliguen a incorporar nous elements en la seva comprensió de la realitat social, modificant significativament algunes de les seves concepcions anteriors. S’analitza de quina manera s’incorporen aquests elements al mètode d’anàlisi social descrit en el primer capítol i l’ús que en fa Simone Weil per elaborar una explicació de l’eficàcia de les tècniques de dominació totalitàries. Es mostra que el descobriment de l’obra de T. E. Lawrence li serveix per imaginar un tipus d’acció política que hauria de poder contrarestar els efectes d’aquestes tècniques de dominació –descrit al text «Projet d’une formation d’infirmières de première ligne»– i s’analitzen els motius que la portaren a renunciar al pacifisme el 1939. Finalment, s’aporten les raons per les quals Weil considera que la intervenció d’un element «sobrenatural» és políticament indispensable. Al tercer i últim capítol s’analitzen les condicions de possibilitat de la intervenció d’aquest element sobrenatural, l’únic, segons Simone Weil, capaç de capgirar algunes de les tendències humanes causants de l’opressió. Es mostra també que en els escrits weilians trobem explicacions significativament diferents d’aquesta intervenció, algunes de les quals són incompatibles entre si. Finalment, s’estudien els diversos intents que Simone Weil feu per garantir la influència política d’aquest element sobrenatural, sense deixar de mostrar les contradiccions evidents entre alguns d’aquests intents i altres aspectes del seu pensament polític.
