La lingüística forense s’ha definit, en sentit ampli, com la interfície entre la llengua i el dret i, en sentit restrictiu, com l’aplicació de la sociolingüística a processos judicials i investigacions policials i privades. Actualment, aquesta branca de la lingüística aplicada es troba en expansió a molts països, inclosos els territoris de parla catalana. La perfilació sociolingüística de mostres dubitades és una de les aplicacions de la lingüística a contextos forenses que es poden sol·licitar en el marc de processos judicials o d’investigacions policials i privades. Per a l'elaboració de perfils sociolingüístics fiables, calen estudis empírics sobre les varietats contemporànies de la llengua. Aquesta tesi sorgeix d'una necessitat específica de la perfilació sociolingüística de mostres dubitades en català: comptar amb estudis que descriguin les varietats col·loquials utilitzades per parlants adolescents i que correlacionin els trets lingüístics d'aquestes varietats amb variables socials, com l'edat, el sexe i la llengua inicial dels parlants. La revisió bibliogràfica realitzada en aquesta investigació mostra que, en el cas del català, encara no existeixen estudis que cobreixin aquesta necessitat, ja que tant els que s'ocupen de la variació com els que tracten l'ús de la llengua que fan els parlants adolescents presenten diverses limitacions importants per a la seva aplicació en la perfilació lingüística relacionades amb les dades utilitzades (per exemple, per la seva antiguitat, mida o localització geogràfica, massa específica). En aquest estudi s’analitza un corpus de parla adolescent de 69 informants de dues localitats catalanes des del plantejament metodològic de la sociolingüística de la variació, al qual es dona l'enfocament pràctic de la lingüística forense per investigar la pregunta de recerca ¿hi ha variables lingüístiques que permeten identificar l'edat, el sexe i la llengua inicial més probable en el discurs d'un parlant adolescent en català? Per respondre-la, s’analitzen 22 variables lingüístiques en relació amb l’edat, el sexe i la llengua inicial dels informants mitjançant diverses tècniques estadístiques: l’Anàlisi de Components Principals, la prova dels rangs amb signe de Wilcoxon, la prova U de Mann-Whitney i la prova de Kruskal-Wallis. En total, catorze variables lingüístiques es correlacionen de forma significativa amb l’edat, deu amb la llengua inicial i sis amb el sexe. Des de la perspectiva inversa, s’utilitza una tècnica inferencial de mineria de dades (arbres de classificació) per caracteritzar els grups d’edat, sexe i llengua inicial a partir de les variables lingüístiques. El percentatge de classificació correcta per als grups d’edat arriba al 85,5 %, per als grups de sexe, al 78,3 % i, en el cas de la llengua inicial, al 70,3 %. Per tant, es conclou que aquests resultats són aplicables a la perfilació sociolingüística de produccions anònimes en català comparables al corpus analitzat i que l’explotació de la sociolingüística de la variació ofereix un gran ventall d’oportunitats per a l’impuls de la lingüística forense catalana.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados