From corpora amylacea to wasteosomes
- Autores: Marta Riba Baques
- Directores de la Tesis: Carme Pelegri Gabalda (dir. tes.), Jordi Vilaplana Hortensi (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2022
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Mercé Pallás Liberia (presid.), Gemma Manich Raventós (secret.), Renzo Mancuso (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Investigación, Desarrollo y Control de Medicamentos por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Els corpora amylacea (CA) del cervell humà són uns agregats de poliglucosà que van ser descrits per primera vegada per J.E. Purkinje el 1837. Són cossos astrocítics intracel·lulars que s'acumulen principalment a les regions perivasculars, periventriculars i subpials del cervell durant l’envelliment, però també es troben en grans quantitats en àrees específiques del cervell en condicions neurodegeneratives. Diferents estudis postulen que la funció dels CA consisteix en atrapar productes residuals derivats de l'envelliment o processos degeneratius. Tot i que els CA estan essencialment constituïts per hexoses polimeritzades, principalment glucosa, s'han descrit una gran diversitat de components en els CA, com ara productes derivats de neurones, astròcits, oligodendrocits o de la sang, o fins i tot relacionats amb infeccions virals, fúngiques o microbianes. La seva localització a les regions perivasculars, periventriculars i subpials del cervell, totes elles connectades o properes a cavitats plenes de líquid cefalorraquidi (LCR), suggereix que els CA podrien ser extruïts des d'aquestes regions cap al LCR. A més, els CA contenen uns neo-epítops (NE) de naturalesa desconeguda que són reconeguts per anticossos naturals de tipus IgM. Aquesta interacció IgM-NE indica que si els CA fossin alliberats del sistema nerviós central (SNC), podrien interaccionar amb el sistema immunitari natural, el qual podria intervenir en la seva eliminació. Aquest conjunt d'evidències va permetre considerar que els CA no només recullen productes residuals, sinó que també actuen com a contenidors de substàncies de rebuig i estan involucrats en un mecanisme de neteja del SNC. D’acord amb això, la present tesi va tenir com a objectiu verificar aquesta hipòtesi. Els estudis realitzats van revelar la presència de CA al LCR i als ganglis limfàtics cervicals, als quals el LCR drena mitjançant el sistema limfàtic meningi. Als ganglis cervicals, es van observar CA en contacte amb algunes cèl·lules que, segons la seva localització, forma i propietats de tinció, podrien ser macròfags. Posteriorment, estudis in vitro van revelar que els CA són fagocitats i degradats pels macròfags. També es va observar que hi hauria mecanismes redundants involucrats en el desencadenament de la fagocitosi, cosa que asseguraria l'eliminació dels CA. A més, aquests mecanismes estan relacionats amb respostes no inflamatòries, que permeten eliminar la CA sense causar dany tissular. D'altra banda, es va determinar que els NE presents a CA, que poden actuar com a senyals eat-me que potenciarien la fagocitosi de CA, tenen naturalesa de glucídica. En conjunt, aquests resultats donen suport a la hipòtesi esmentada anteriorment, que indica que els CA poden actuar com a contenidors que eliminen productes de rebuig del cervell i estan involucrats en un mecanisme de neteja del SNC. D'acord amb aquests resultats, la tesi es va ser ampliada per estudiar també la funció dels CA presents a altres òrgans i teixits. En aquest aspecte, l’objectiu va ser establir una hipòtesi global i integradora sobre la funció i la significança dels CA de tot l'organisme. Els resultats van permetre suggerir que els CA dels diferents òrgans són generats per cèl·lules específiques, les quals recol·lecten productes de rebuig i els acumulen dins d'una estructura glucídica, i els secreten al medi extern o a espais intersticials sent, en aquest segon cas, fagocitats per macròfags. En general, es proposa que els CA del cos humà actuen com a contenidors de productes de rebuig. Finalment, per evitar l'ambigüitat dels termes amiloide o amylacea (que indiquen estructures similars al midó però també poden referir-se a proteïnes fibril·lars insolubles), es proposa canviar el nom dels CA a "wasteosomes", emfatitzant la captació de productes de rebuig en lloc dels seus confuses propietats amiloides.
