Hidroxianàleg de la selenometionina com a font de seleni en cèl·lules intestinals caco- 2 i en macròfags: Expressió de selenoproteïnes i modulació de l’estrès oxidatiu i de la producció de citocines
- Autores: Joan Campo Sabariz
- Directores de la Tesis: Raquel Martín Venegas (dir. tes.), Ruth Ferrer Roig (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2022
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Anna Maria Pérez Vendrell (presid.), Alba Tres Oliver (secret.), María Vicario Pérez (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Investigación, Desarrollo y Control de Medicamentos por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
El Se és un micronutrient essencial que participa en diferents funcions en humans i en animals a través de la seva incorporació en forma de selenocisteïna (Sec) a les selenoproteïnes. Una ingesta inadequada de Se es considera un factor de risc per diverses malalties cròniques associades a l’estrès oxidatiu i a la inflamació. La seva incorporació com a suplement en les dietes d’aviram és una manera efectiva de disminuir els efectes negatius de l’estrès que pateixen els animals degut a l’increment en els paràmetres de producció de la industria avícola.
En el present estudi s’investiga el paper de l’anàleg de la hidroxi-selenometionina (àcid 2-hidroxi-4-metilselenobutanoic, HMSeBA), una font orgànica de Se, per donar suport a la síntesi de selenoproteïnes i a la protecció davant l’estrès oxidatiu, en dues línies cel·lulars: cèl·lules intestinals Caco-2 i macròfags (derivats de monòcits humans THP-1). El paper de l’HMSeBA en la resposta inflamatòria dels macròfags també s’ha estudiat.
Per estudiar els efectes de la deficiència de Se, es va desenvolupar un model de privació de Se en ambdues línies cel·lulars. L’estudi va prosseguir amb l’avaluació dels efectes de la suplementació amb aquesta font orgànica de Se. En aquests dos models, es va estudiar la capacitat de l’HMSeBA sobre l’expressió de selenoproteïnes com la glutatió peroxidasa (GPX), la tioredoxina reductasa (TXNR) o la selenoproteïna P1 (SELENOP). A més, també es va estudiar la capacitat antioxidant de l’HMSeBA en cèl·lules estimulades amb H2O2, amb Salmonella Enteritidis o amb lipopolisacàrid (LPS), a través de la determinació de les espècies reactives d’oxigen (ROS), la formació de productes secundaris d’oxidació i l’autofluorescència de les cèl·lules. Per tal d’estudiar el paper de l’HMSeBA en la resposta inflamatòria, es va determinar la producció de citocines i la capacitat fagocítica i bactericida.
En cèl·lules Caco-2, l’activitat GPX i l’expressió gènica de GPX1 juntament amb l’expressió tant proteica com gènica de SELENOP van disminuir significativament en el model de privació de Se; mentre que l’expressió gènica de GPX2 i la producció de ROS van incrementar. No es van observar canvis en l’activitat TXNRD. Quan les cèl·lules es van suplementar amb HMSeBA, l’activitat GPX i TXNRD, l’expressió gènica de GPX1 i GPX2 i l’expressió tant proteica com gènica de SELENOP van incrementar significativament. De manera similar, després de l’estimulació amb H2O2 o Salmonella Enteritidis, es va observar una disminució en la producció de ROS, en la peroxidació lipídica i en la carbonilació proteica. En macròfags, la privació de Se va induir una reducció de l’activitat GPX, de l’expressió gènica de GPX1 i de l’expressió tant proteica com gènica de SELENOP. La suplementació amb HMSeBA va incrementar l’expressió gènica de GPX1 i de SELENOP i va ser capaç de reduir la producció de ROS després de l’estimulació amb H2O2. En cèl·lules estimulades amb LPS, l’HMSeBA va incrementar l’expressió gènica de GPX1 i va reduir l’estrès oxidatiu així com la producció de citocines. La capacitat fagocítica i bactericida van incrementar també amb aquesta font de Se.
Les cèl·lules Caco-2 i els macròfags poden utilitzar HMSeBA com a font de Se per la síntesi de selenoproteïnes, protegint la cèl·lula de l’estrès oxidatiu. A més, l’HMSeBA modula positivament la resposta inflamatòria per tal d’evitar el possible dany produït per macròfags altament activats.
