Impacte d'una sobrecàrrega bacteriana i vírica sobre el sistema immunitari de rates lactants i paper preventiu d'un postbiòtic en la diarrea induïda per rotavirus
- Autores: Carla Morales Ferré
- Directores de la Tesis: Francisco José Pérez Cano (dir. tes.), Maria José Rodriguez Lagunas (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2022
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: José Francisco Pérez Hernández (presid.), Raquel Martín Venegas (secret.), Maria Rodriguez Palmero Seuma (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Alimentación y Nutrición por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
El sistema immunitari del nounat és immadur i, per tant, predisposa al nadó a patir infeccions, que en el cas dels nounats del gènere masculí semblen presentar una incidència i una gravetat majors que el femení. La llet materna conté diferents components bioactius que promouen el desenvolupament immunitari o protegeixen al nounat durant els primers mesos de vida. Les fórmules infantils són l’alternativa dels nounats que no reben lactància materna. Tenen una composició que busca reproduir la de la llet materna, pel que és freqüent l’addició de compostos bioactius com els prebiòtics, probiòtics i postbiòtics.
L' objectiu d’aquesta tesi consisteix en establir els efectes sobre el desenvolupament del sistema immunitari neonatal de dues infeccions comunes durant el període de lactància (mastitis infecciosa materna i gastroenteritis vírica de l’infant) i avaluar el paper del dimorfisme sexual i dels prebiòtics scGOS-lcFOS i del postbiòtic Lactofidus® sobre el desenvolupament del sistema immunitari i la infecció per rotavirus (RV) durant la lactància.
Per determinar l’efecte de la sobrecàrrega bacteriana que pot rebre un nounat a través de la llet materna en un context de mastitis, es van suplementar diàriament la rates nounades amb dues dosis (alta i baixa) d’un dels principals agents etiològics, el Staphylococcus epidermidis. Ambdues dosis van induir petits canvis en les subpoblacions de limfòcits, van reduir la concentració d’immunoglobulines (Ig) plasmàtiques i van retardar l’assoliment de l'equilibri Th1/Th2 característic d’aquesta etapa. Únicament la dosi alta va causar leucocitosi i limfocitosi i va influir en la maduració de la barrera intestinal.
Respecte a la infecció per RV, es va establir el paper del dimorfisme sexual en aquest procés. Es van infectar oralment amb el RV les rates durant la primera setmana de vida. Tot i que el sexe dels animals no va influir en la incidència de diarrea, sí que es van trobar diferències en la resposta humoral, que permetria explicar la major gravetat de diarrea observada en mascles.
Per determinar els efectes del Lactofidus® i la seva combinació amb el scGOS-lcFOS, es van suplementar oralment les rates lactants sanes amb Lactofidus® i/o scGOS-lcFOS des del segon dia de vida fins al final de l’estudi. A dia 5 de vida, la meitat de les rates de cada grup es van infectar oralment amb el RV i es va fer el seguiment del procés.
En el cas de les rates sanes, totes les suplementacions van modificar el perfil d’Ig. El scGOS-lcFOS va modular la composició de la microbiota i el perfil d’àcids grassos de cadena curta (AGCC). El Lactofidus® va augmentar l’expressió gènica d’alguns dels receptors de tipus Toll (TLR). La combinació de tots dos productes va mostrar els efectes observats amb la barreja de prebiòtics.
Enfront la diarrea causada per RV, totes les intervencions van resultar ser efectives en reduir la incidència i la gravetat d’aquesta. Bloquejaven el virus, canviaven el perfil d’Ig, la microbiota intestinal i l’expressió gènica intestinal. La suplementació amb scGOS-lcFOS va enfortir la funció de barrera intestinal i va modificar el perfil d’AGCC mentre que el postbiòtic va potenciar l’expressió dels TLR i va reduir el pH fecal. La combinació d’ambdós suplements va preservar molts dels efectes observats individualment i va provocar-ne de nous com un major reclutament leucocític durant la infecció.
En resum, el contacte amb patògens durant el període de lactància afecta el desenvolupament del sistema immunitari. A més, el dimorfisme sexual de la resposta defensiva enfront infeccions sembla estar present en aquestes primeres etapes de vida. Les intervencions experimentals de prebiòtics i/o postbiòtics, semblen una bona estratègia per millorar el desenvolupament microbià i immunitari dels lactants i la seva capacitat defensiva enfront infeccions, suggerint la utilitat de la seva addició a fórmules infantils.
