Estudi dels factors genètics i ambientals que condicionen el rendiment físic.
- Autores: Gil Rodas Font
- Directores de la Tesis: Ramón Segura i Cardona (dir. tes.), Josep Lluís Ventura Farré (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2003
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio Torralba Rodríguez (presid.), Antonio Balagué López (secret.), Franchek Drobnic Martínez (voc.), Ramon Balius i Juli (voc.), Natàlia Balagué Serre (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Aquesta tesi és el compendi de 14 treballs originals realitzats per l'autor dintre de làmbit dels factors genètics i ambientals que condicionen el rendiment físic. Entenem que el rendiment físic està influenciat per molts factors, que van des de laport energètic fins l'estat d'ànim, passant per factors genètics cada vegada més coneguts.
Mitjançant estudis d'epidemiologia genètica, on sestudia la importància dels gens en la contribució de determinats fenotips mitjançant estudis amb germans bessons, monozigots i dizigots , es va poder veure que diferents índexs d'heredabilitat (IH) permeten estimar la importància relativa de la influència genètica per cada fenotip determinat, és a dir ens dóna una idea de la proporció de la variació atribuïble a la genètica. També vam identificar un marcador genètic per l'associació entre els allels A2,A11 situat a la regió p21.3 del Cromosoma 6 humà i el rendiment físic, i més concretament amb la potència aeròbica màxima. Seguint amb aquesta línia dels estudis genètics, també shan trobat diferencies tant interracials com intraracials .
En els estudis interracials es van observar respostes fisiològiques diferents condicionades genèticament i marcadors delles i també diferències fisiològiques entre races diferents. En aquest cas es va estudiar el metabolisme aeròbic i la tolerància a càrregues físiques altes en un grup d'homes de lètnia xerpa que no seguien cap entrenament especial, però que tenien globalment el més gran historial alpinístic conegut.
Es va estudiar els efectes de lexercici de predomini aeròbic sobre la contractibilitat miocàrdica i laparició de signes de fatiga. Hi havia una diferència significativa entre el ritme cardíac bassal i la mitja del ritme cardíac postexercici. El temps sistòlic era significativament major després de la cursa (p<0,005). No hi havia una diferència entre la fracció dexpulsió en descans i postexercici. Letiologia daquest fenomen és desconeguda.
Tres treballs valoren els canvis produïts per lentrenament intervàlic. L'objectiu daquests estudis van consistir en avaluar els canvis en el metabolisme aeròbic i anaeròbic produïts per dos programes dentrenament curt i llarg., per tal de valorar com el factor repòs, o descans inter-sessió pot dur a canvis importants en l'adaptació i posterior sobrecompensació als estímuls.
Des de sempre, el desenvolupament de programes dentrenament sempre han estat associats a entrenament físic, però és clar que cal tenir en compte també els entrenaments psicològic per a potenciar el rendiment en esportistes dalt nivell. Es va proposar el desenvolupament duna sèrie destratègies adreçades a comprovar leficàcia de diferents tècniques dentrenament psicològic en la millora del rendiment esportiu.
Un altre factor determinat del rendiment físic es l'aport energètic per l'alimentació. Es va comparar la repercussió sobre el rendiment físic després de beure tres begudes amb diferent composició: una amb glucosa, una amb fructosa i l'altre amb placebo. La ingesta de la beguda amb glucosa va ser la que va presentar millores més significatives.
Es va estudiar el metabolisme bassal (RBM) ja que per la laboriositat de la seva determinació sovint s'utilitzen els valors teòrics. Es va comparar el RMB entre atletes campions dEspanya i de Brasil. Els de Brasil que habiten en una zona tropical presenten un menor RMB (p<0,05) que els campions espanyols que viuen en una temperatura no tropical.
Per últim, mitjançant un estudi comparatiu de mostres de sang extretes de dos llocs: el lòbul de lorella i la punta del dit i es va apreciar que no eren idèntiques. Queda prou clar que tan sols es poden comparar proves (valorades mitjançant el lactat) en les que les mostres hagin estat obtingudes del mateix lloc.
Com a conclusió final podem dir que és evident la complexitat del rendiment físic així com la importància relativa dels factors genètics.
