La nova cançó: aportació musical, repressió i censura (1958-1978)
- Autores: Maria Salicrú-Maltas
- Directores de la Tesis: Borja de Riquer i Permanyer (dir. tes.), Jaume Ayats Abeyà (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Joan B. Culla (presid.), Concepción Mir Curcó (secret.), Gianni Ginesi (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Historia Comparada, Política y Social por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
- español
Partiendo del estudio de los músicos y de un corpus de canciones del colectivo Els Setze Jutges y de Raimon, he realizado el análisis estilístico del movimiento de la Nova Cançó entre 1959 y 1975. El estilo que han aportado a la historia de la música popular en catalán bebe de la Chanson francesa pero también, aunque eso haya pasado muy desapercibido, de la propia tradición musical catalana, y en algunos casos, como en el de Raimon, de Modugno, de la Canzone italiana. El análisis detallado de diez canciones que hoy son populares, ha mostrado la diversidad de elementos musicales y sociales que las han hecho perdurables y por qué se ha difundido alguna canción internacionalmente, como es el caso de “L'Estaca” de Lluís Llach. La otra aportación de la tesis es el estudio sistemático – más allá de las anécdotas – de la represión que sufrieron estos músicos y, especialmente, de los mecanismos de la censura. Documentación inédita y vivencias de los protagonistas – censores, policías y funcionarios incluidos, además de organizadores, managers discográficos, público y músicos – permiten reconstruir al detalle los procedimientos y las acciones de esta represión al movimiento musical. Se han localizado los responsables ejecutivos de la censura y los correspondientes informes y argumentos. En el proceso se han recuperado algunas letras inéditas de canciones de la Nova Cançó que se prohibieron.
- català
A partir de l’estudi dels músics i d’un corpus de cançons del col·lectiu Els Setze Jutges i Raimon realitzo l’anàlisi estilística del moviment de la Nova Cançó entre 1959 i 1975. L’estil que han aportat a la història de la música popular en català beu d’una part de la Chanson francesa però també, i això ha estat molt menys percebut, de la pròpia tradició musical catalana, i en alguns casos, com el de Raimon, de Modugno, de la Canzone italiana. L’anàlisi detallada de deu peces que avui són populars ha demostrat la diversitat d’elements musicals i socials que les ha fet perdurables i per què s’ha difós alguna cançó internacionalment, com és el cas de “L’estaca” de Lluís Llach.
L’altra aportació de la tesi és l’estudi sistemàtic —més enllà de les anècdotes— de la repressió que van patir aquests músics i, especialment, dels mecanismes de la censura. Documentació inèdita i vivències dels protagonistes —censors, policies i funcionaris inclosos, a més d’organitzadors, mànagers discogràfics, públic i músics— permeten reconstruir en detall els procediments i les accions d’aquesta repressió al moviment musical. S’han localitzat els responsables executius de la censura i els corresponents informes i arguments. En l’entremig, es recuperen algunes lletres inèdites de cançons de la Nova Cançó que es prohibiren.
- English
Based on the study of the musicians and a song corpus of the group Els Setze Jutges and of Raimon I undertake the stylistic analysis of the movement Nova Cançó between 1959 and 1975. The style with which they have contributed to the history of popular music in Catalan partially drinks from the French Chanson but also, which has been less detected, from the Catalan musical tradition itself and in some cases, such as that of Raimon, also from Modugno, the Italian Canzone. The detailed analysis of ten pieces that are nowadays popular has shown the diversity of the musical and social elements that have made them perdurable and the reasons behind the international success of some, such as is the case of “L’estaca” by Lluís Llach. A second contribution of the thesis is the systematic study - beyond the anecdotes - of the repression suffered by these musicians and, especially, of the mechanisms of censorship. Unpublished documentation and experiences of the protagonists - including censors, police officers and civil servants, as well as music promoters, record managers, the audience and musicians - allow us to reconstruct the mechanisms and results of this repression of the music movement in detail. The executive agents responsible of censorship and their reports and arguments have been identified and documented. The research process also recovers some unreleased lyrics of songs from the Nova Cançó that were banned.
- español
