Antoni M. Alcover polemista: els anys de La Aurora (1910-1916)
- Autores: Llorenç Mas
- Directores de la Tesis: Maria Pilar Perea (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2022
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Murgades i Barceló (presid.), Caterina Valriu Llinàs (secret.), Joan Miralles i Monserrat (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Estudios Lingüísticos, Literarios y Culturales por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
a trajectòria vital d’Antoni M. Alcover (Manacor, 1862-Palma, 1932) és molt àmplia i inclou diversos vessants (folklorista, dialectòleg, historiador, arquitecte, etc.). Una de les seves facetes més desconegudes és la de polemista, que s’inicià en els anys de joventut del canonge. Alcover va sostenir múltiples polèmiques (sobre religió, llengua, patrimoni, educació, etc.) amb moltes persones (Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Joaquim Ruyra, Miguel de Unamuno, etc.) i des de diferents mitjans escrits (El Centinela, El Tambor, el Bolletí del diccionari de la llengua catalana, etc.). Un d’aquests mitjans va ser el setmanari manacorí La Aurora, una de les publicacions periòdiques en les quals va participar més activament, sobretot entre el 1910 i el 1916, anys en què n’assumí la direcció amb la finalitat sobretot de frenar l’auge del moviment obrer que es congriava als principals nuclis urbans de l’illa. La tesi Antoni M. Alcover polemista: els anys de La Aurora (1910-1916) és un estudi exhaustiu del vessant d’Alcover com a polemista a través dels textos que pràcticament cada dissabte va publicar al setmanari durant aquests gairebé set anys.
Per elaborar el treball, s’ha fet un buidatge, una classificació i una anàlisi de tots els textos polèmics que van publicar-se al periòdic durant els anys esmentats. Aquesta feina ha permès obtenir tota una sèrie de dades que s’han organitzat en sis capítols i sis annexos.
El primer capítol inclou informació de caràcter eminentment descriptiu: s’explica com s’estructurava el setmanari, les seccions que el configuraven, els canvis que es van produir al llarg dels anys; els inventaris de noms de gran part de les persones que escrivien a La Aurora i de gran part dels adversaris d’Alcover; la llista de pseudònims rere els quals s’ocultaven alguns dels col·laboradors; o els temes al voltant dels quals giraven els textos polèmics.
El segon capítol és un repàs a la història de la polèmica des de l’Antiguitat fins als nostres dies. En aquest apartat, s’han estudiat, d’una banda, quins elements del discurs alcoverià s’emmarquen dins una tradició que va iniciar-se a l’antiga Grècia i, d’altra banda, quins elements singularitzen el canonge manacorí com a polemista.
El tercer capítol se centra en l’anàlisi dels textos polèmics de La Aurora que tracten sobre política, la qüestió més recurrent que recull aquest setmanari durant el període estudiat. A través de fragments il·lustratius, es mostra quin era el pensament d’Alcover sobre els grans temes del seu temps, fet que ha possibilitat definir en quin estadi de la seva evolució ideològica es trobava el manacorí durant la segona dècada del segle XX, en uns anys clau de la seva vida i de gran projecció pública.
El quart capítol és un estudi sobre els elements discursius i els recursos estilístics que caracteritzen els textos polèmics alcoverians. S’hi il·lustren quines estratègies utilitzava Alcover tant per escometre els seus adversaris com per defensar-se’n.
El cinquè capítol està dedicat als aspectes lingüístics. És una descripció amb exemples de la varietat escrita que feia servir Alcover a La Aurora i que va anar construint al llarg dels anys. El capítol inclou diferents apartats que tracten sobre grafies i signes ortogràfics, fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic.
Després d’ordenar i classificar tota la informació esmentada, s’han pogut extreure un seguit de conclusions que s’han explicat al capítol sisè i que tot seguit s’esbossen sumàriament: Alcover, a través dels seus articles a La Aurora, va aconseguir bastir una varietat escrita pròpia, que és el resultat de fer convergir les Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans amb els criteris personals; La Aurora constitueix un corpus de primer ordre per conèixer el vessant polemista d’Alcover i permet fer aportacions a altres facetes de la trajectòria alcoveriana; s’han pogut també aportar noves dades sobre alguns dels pseudònims utilitzats per col·laboradors del setmanari. La informació que inclou és tan àmplia que resten encara diverses línies d’investigació per desenvolupar.
