Infeccions relacionades amb l'assistència sanitària en el pacient pediàtric crític: factors de risc i evolució, i estudi de resistències
- Autores: Mònica Girona Alarcón
- Directores de la Tesis: Iolanda Jordán García (dir. tes.), Sara Bobillo Perez (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2022
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Maria Carmen Muñoz Almagro (presid.), Mariona Fernández de Sevilla Estrach (secret.), Francisco Javier Nuvials Casals (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina e Investigación Traslacional por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Les infeccions relacionades amb l'assistència sanitària (IRAS) són una de les principals causes de morbimortalitat en els pacients hospitalitzats. Quan les IRAS estan causades per bacteris resistents o multiresistents, la dificultat en iniciar l'antibioteràpia empírica amb un tractament antibiòtic efectiu contra la infecció, empitjora el pronòstic dels pacients. Els pacients ingressats a les Unitats de Cures Intensives (UCIs) són els més susceptibles a patir una IRAS, donat que la seva situació de base és greu, i a que solen requerir més proves invasives, i també més dispositius invasius. D¿entre les IRAS, destaca la pneumònia associada a ventilació mecànica (PAVM), per la seva freqüència i rellevància clínica, ja que té una mortalitat atribuïble elevada. S'han estudiat múltiples factors de risc relacionats amb les IRAS i amb les resistències antibiòtiques, però gairebé tota la informació fa referència a la població adulta. Aquesta tesi, realitzada per compendi de quatre articles, es centra en l'estudi de les IRAS en pediatria, especialment en l¿estudi de resistències i de la PAVM.
Els objectius d'aquesta tesi són: 1. Determinar la incidència de les IRAS a la UCI pediàtrica (UCIP), i quantificar quantes d¿aquestes estan causades per microorganismes resistents, així com identificar els factors de risc i analitzar les diferències en l'evolució en funció del patró de resistència.
2. Analitzar les diferències entre la PAVM i la pneumònia adquirida a la comunitat (PAC), en quant als microorganismes causants, els factors de risc i l'evolució.
3. Avaluar el paper de la colonització respiratòria prèvia per l¿aparició de PAVM posterior.
4. Desenvolupar un score amb els factors de risc independentment associats a l¿aparició de PAVM per estratificar els pacients en cohorts de risc.
Cada article ha respost e a un dels objectius, i es s¿han obtingut els següents resultats: Un 2% dels pacients ingressats a la UCIP van desenvolupar alguna IRAS associada a dispositiu invasiu. D'aquestes, un 40,8% van ser causades per microorganismes resistents, i un 22,5% per multiresistents. Dos dels principals factors de risc relacionats amb les resistències antibiòtiques van ser tenir una malaltia cardiovascular i ser menor d¿un any. Els pacients amb infeccions per bacteris mutiresistents van requerir més dies d'ingrés i van tenir una mortalitat més elevada.
Es va determinar que els pacients amb PAVM van tenir pitjor evolució que els pacients amb PAC, ja que van requerir més suport inotròpic, més dies de ventilació mecànica, més dies d¿ingrés hospitalari, i van tenir una mortalitat més elevada.
Es va concloure que la colonització respiratòria prèvia, en pediatria, és un factor de risc pel desenvolupament de PAVM, especialment quan és causada per Enterobacterals.
En l'últim estudi, es van determinar els factors de risc independentment associats amb l'aparició de PAVM, que van ser: la ventilació mecànica durant més de 4 dies, més de 7 dies d'ingrés a UCIP, la colonització prèvia, i el sexe femení. Amb els factors de risc prèviament esmenats, es va desenvolupar el RISVAP score. Aquest score, assigna una puntuació a cada pacient en funció dels factors de risc presents o absents, i els classifica en tres cohorts de risc per PAVM: baix risc (0-5 punts), risc intermig (6-12 punts) i risc alt (13-16 punts). Per tant, podria ser útil per monitoritzar els pacients i detectar aquells més vulnerables per implementar les mesures preventives i terapèutiques el més precoçment possible.
