Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Estrés asociado al uso de tecnologías de la información y comunicación en trabajadores y trabajadoras de instituciones educativas

  • Autores: Carla Estrada Muñoz
  • Directores de la Tesis: Joan Boada i Grau (dir. tes.), Alejandro Vega Muñoz (codir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2022
  • Idioma: español
  • Número de páginas: 176
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Francisco Gil Rodríguez (presid.), Beatriz Sora Miana (secret.), Natalia Salas Guzmán (voc.)
  • Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Salud, Psicología y Psiquiatría por la Universidad de Almería y la Universidad Rovira i Virgili
  • Materias:
  • Enlaces
    • Tesis en acceso abierto en: TDX
  • Resumen
    • español

      La introducción de las tecnologías de la información y comunicación en sectores como la educación brinda nuevas oportunidades para la enseñanza y el aprendizaje, no obstante, su implementación ha significado que las y los trabajadores deban aprender a adaptarse a su uso. Las demandas que imponen el uso de las tecnologías de la información y comunicación, sobre todo durante el teletrabajo, modalidad de trabajo a distancia, pueden generar estrés asociado a su utilización, lo que se denomina tecnoestrés, el cual está compuesto por cuatro factores, la ansiedad, la fatiga, el escepticismo y la ineficacia, y puede manifestarse como tecnoansiedad o tecnofatiga. Existen condiciones precursoras e inhibidoras del tecnoestrés, llamados tecno-estresores y tecno-inhibidores. El tecnoestrés puede originar consecuencias a nivel individual, laboral y organizacional. El principal objetivo de esta tesis doctoral fue medir las manifestaciones del tecnoestrés y establecer las correlaciones con variables demográficas, y con los tecno-estresores y tecno-inhibidores para conocer cómo influye el uso de las tecnologías de la información y comunicación en trabajadores y trabajadoras de instituciones de educación infantil, primaria y secundaria de Chile. Para cumplir con este objetivo, se realizaron tres estudios, en los cuales se aplicaron instrumentos de medición psicométricos, validados en las muestras estudiadas, en conjunto con la consulta de información sociodemográfica y laboral a los participantes, quienes, en los Estudios 1 y 2, correspondieron a docentes de educación primaria y secundaria, y en el Estudio 3, a directores de instituciones de educación infantil. En los Estudios 1 y 2, se determinó el porcentaje de docentes con manifestaciones de tecnoestrés y se analizó la relación de las variables demográficas consideradas, con estas manifestaciones, y en el Estudio 3, se predice el impacto de los tecno-estresores y tecno-inhibidores sobre el tecnoestrés. En el Estudio 1 se concluye que, el 10,7% de los participantes presentaron ambas manifestaciones del tecnoestrés, con diferencias estadísticamente significativas por género, a favor de las personas del género masculino, y sin diferencias significativas según la edad. En el Estudio 2 se concluye que, el 6,8 % presentaron ambas manifestaciones del tecnoestrés, sin diferencias estadísticamente significativas por género. En el Estudio 3 se concluye que, los tecno-estresores se correlacionan de forma positiva y significativa con todos los factores del tecnoestrés, y los tecno-inhibidores se correlacionan de forma negativa y significativa con los factores de ansiedad y fatiga, y con los tecno-estresores, pero no con los factores de escepticismo e ineficacia.

    • català

      La introducció de les tecnologies de la informació i comunicació en sectors com l'educació brinda noves oportunitats per a l'ensenyament i l'aprenentatge, no obstant això, la seva implementació ha significat que les i els treballadors hagin d'aprendre a adaptar-se al seu ús. Les demandes que imposen l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, sobretot durant el teletreball, poden generar estrès associat a la seva utilització, que s'anomena tecnoestrès. Hi ha factors precursors i factors inhibidors del tecnoestrès, anomenats, tecnoestressors i tecnoinhibidors. El tecnoestrès pot originar conseqüències a nivell individual, laboral i organitzacional. El principal objectiu d'aquesta tesi doctoral va ser mesurar les manifestacions del tecnoestrès, i establir les correlacions amb variables demogràfiques, i amb els tecnoestressors i tecnoinhibidors, en treballadors i treballadores d'institucions d'educació infantil, primària i secundària de Xile. Per complir amb aquest objectiu, es van realitzar tres estudis, en els quals es van aplicar instruments de mesurament psicomètrics, validats a les mostres estudiades, en conjunt amb la consulta d'informació sociodemogràfica i laboral als participants, que, als Estudis 1 i 2, van correspondre a docents d'educació primària i secundària, ia l'Estudi 3 a directors d'institucions d'educació infantil.

    • English

      The introduction of information and communication technologies in sectors such as education provides new opportunities for teaching and learning, however, its implementation means that workers must learn to adapt to its use. The demands imposed by the use of information and communication technologies, especially during teleworking, can generate stress associated with their use, which is called technostress. There are precursor factors and inhibitory factors of technostress, called techno-stressors and techno-inhibitors. Technostress can cause consequences at the individual, work and organizational levels. The main objective of this doctoral thesis was to measure the manifestations of technostress, and establish correlations with demographic variables, and with techno-stressors and techno-inhibitors, in male and female workers of child, primary and secondary education institutions in Chile. To meet this objective, three studies were carried out, in which psychometric measurement instruments were applied, validated in the studied samples, together with the consultation of sociodemographic and labor information to the participants, who, in Studies 1 and 2, they corresponded to teachers of primary and secondary education, and in Study 3, to directors of early childhood education institutions.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno