Resumen de Obesitat severa i ateroesclerosi subclínica: biologia molecular, marcadors i efecte de la cirurgia bariàtrica
L'obesitat severa està en augment i s'associa a comorbiditats com ara la diabetis mellitus tipus 2 (T2DM), la dislipèmia (DLP) i la hipertensió, així com a un major risc de desenvolupar malalties cardiovasculars. La cirurgia bariàtrica (BS) és el procediment quirúrgic més efectiu per al tractament de l'obesitat severa.
L’ateroesclerosi és una malaltia caracteritzada per l’engruiximent, l’enduriment i la pèrdua d’elasticitat dels vasos a causa del dipòsit de plaques ateromatoses que n’envaeixen la llum i pot resultar en esdeveniments cardiovasculars greus.
Donada la dificultat per diagnosticar l’ateroesclerosi a temps en persones amb obesitat severa i l’alt risc associat, els objectius principals són: primer, estudiar si hi ha paràmetres antropomètrics, bioquímics, genètics o fisiològics diferencials entre individus amb ateroma i sense, que puguin explicar perquè individus amb perfil d’obesitat severa similar, tenen diferent risc cardiovascular. Segon, analitzar l’efecte de la BS sobre l’evolució de l’ateroesclerosi subclínica i el risc cardiovascular. I tercer, establir si entre els paràmetres que resultin rellevants en el desenvolupament del procés ateromatós hi ha candidats per a l’ús com a biomarcadors amb bona capacitat predictiva per a l’ateroesclerosi subclínica i/o indicadors de l’evolució del risc cardiovascular.
Els resultats obtinguts fan referència a una població de 66 individus amb obesitat severa sotmesos a BS. Aquesta cohort es va dividir en dos grups segons la presència o absència de plaques (32 individus en presentaven i 34 no). Es va fer un seguiment mèdic de la cohort i es van obtenir mostres de plasma a 3 temps: un mes abans de l’operació, als 6 mesos, i fins a 12 mesos després.
En l’obesitat severa hem detectat alteracions lligades a les comorbiditats, com ara nivells lipídics elevats, que incrementen el risc d’ateroesclerosi. A més, hem vist nivells elevats de factors inflamatoris i l’augment d’estrès oxidatiu (OS) especialment en les persones amb placa. El cercle viciós entre la inflamació i l’OS sembla ser una de les causes de la disfunció endotelial.
La progressió de la disfunció endotelial fins a l'ateroesclerosi és complexa i implica diferents factors. Entre ells, hem observat un increment en el gruix de l’íntima-mitja, un augment de l’angiogènesi, un estat vasoconstrictor i protrombòtic i l’augment de l'expressió de molècules d'adhesió, especialment en les persones amb placa. A mesura que la funció endotelial es deteriora, incrementa la permeabilitat de l’endoteli per les LDL petites i l’acumulació d’oxLDL a l’íntima.
L’entorn proinflamatori, prooxidant i la disfunció endotelial observats als individus amb obesitat severa promou la formació d’ateromes i incrementa el risc de trencament dels ateromes. La BS disminueix el context proaterogènic trencant el cercle viciós entre inflamació i OS, el afavoreix el bon funcionament de l’endoteli vascular. Tot i que ambdós grups milloren, les plaques no remeten i els beneficis són més evidents en les persones sense placa. Per tant, la BS no només podria prevenir la formació d’ateromes, sinó també frenar la progressió de la placa i el risc de trencament de les plaques ja existents.
L’estudi realitzat d’aquest ampli panell de paràmetres implicats en l’obesitat, en les comorbiditats, en la inflamació, en l’OS i en la disfunció endotelial ha permès obtenir una apreciació àmplia de l’inici silenciós de l’ateroesclerosi durant l’obesitat severa i trobar-ne possibles marcadors. En concret s’han identificat 26 paràmetres que podrien esdevenir biomarcadors i proporcionar una signatura molecular de l’ateroesclerosi en individus amb obesitat severa.
El model format per les variables: DLP, T2DM, glucèmia, HOMA-IR i TM té una elevada capacitat de predicció de la presència de placa, del 97%, i podria suposar un primer pas per al diagnòstic temprà de la presència de placa en l’obesitat severa.
