Resumen de Experiències traumàtiques en la infància i conductes suïcides en pacients amb un primer episodi psicòtic
Introducció: L'impacte de les experiències traumàtiques en la infància (ETI) té conseqüències importants en la salut física i mental d'infants i adolescents no només en aquesta etapa vital sinó també conseqüències en l'edat adulta. Patir una ETI s'ha associat amb una pitjor salut mental i amb un increment de trastorns psiquiàtrics, entre aquests, els trastorns psicòtics. Per altra banda, les conductes suïcides (CS) han augmentat en el últims anys, associant-se també a una pitjor salut mental. Concretament, en les persones que pateixen un primer episodi psicòtic (PEP) aquestes conductes són d'especial importància ja que es donen en un 60%. La relació entre les ETI i les CS en PEP no ha estat gaire estudiada, però en població general s'ha vist una increment de CS en persones que han patit una ETI. Per tant, una detecció precoç de les ETI i alhora, de les CS pot esdevenir de vital importància per prevenir problemes de salut mental, entre aquests el fet de patir un PEP.
Objectius: 1. Revisar la literatura sobre les experiències traumàtiques en la infància i la seva influència en l'aparició d¿un primer episodi psicòtic, tenint present els instruments utilitzats en la seva avaluació, la seva definició i característiques, les diferències d¿aquestes entre les persones que pateixen un primer episodi psicòtic en comparació amb altres mostres clíniques i sanes, les diferències de sexe i la relació entre aquestes experiències i la simptomatologia i el funcionament dels pacients amb un primer episodi psicòtic.
2. Analitzar els tipus d¿experiències traumàtiques en la infància i la seva prevalença en una mostra de pacients amb un primer episodi psicòtic i comparar-ho amb un mostra de persones control sanes, i estudiar quines variables clíniques, psicosocials i sociodemogràfiques en l¿inici d¿un primer episodi psicòtic estaven relacionades amb haver patit alguna experiència traumàtica en la infància.
3. Analitzar la freqüència de la conducta suïcida en una mostra de pacients amb un primer episodi psicòtic i comparar-ho amb una mostra de persones control sanes, estudiar les diferències de sexe en les conductes suïcides en els i les pacients amb un primer episodi psicòtic i estudiar la relació entre les conductes suïcides i les variables sociodemogràfiques, clíniques i psicosocials a l¿inici del primer episodi psicòtic.
4. Estudiar l¿impacte de les experiències traumàtiques en la infància en les conductes suïcides en pacients amb un PEP, controlant per variables sociodemogràfiques, clíniques i psicosocials rellevants per a les conductes suïcides Mètode: Estudi descriptiu observacional transversal d¿una mostra de persones amb un primer episodi psicòtic i una mostra de persones control sanes. Les persones amb un PEP van ser reclutades de les unitats d¿Urgències i dels Centres de Salut Mental d¿Adults del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i de la Unitat d¿Urgències i dels Centres de Salut Mental Infanto-Juvenil del Hospital Sant Joan de Déu i van ser avaluades al moment de l¿ingrés. Per altra banda, el grup control, que eren persones voluntàries sense malalties mentals i sense antecedents familiars de l'espectre psicòtic van ser reclutades a través de les xarxes socials del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, així com a través de les xarxes socials de l'equip de recerca. A tots i totes les participants se¿ls va administrar l¿escala d¿experiències traumàtiques en la infància (CTQ-SF) per avaluar les ETI i l¿escala de Risc Suïcida de Plutchik (SRSP) per avaluar les CS. A més a més, també se'ls hi va administrar una sèrie d¿escales i qüestionaris per obtenir dades sociodemogràfiques, clíniques i funcionals.
Resultats: Els resultats van mostrar una prevalença de ETIs del 59% en els i les pacients amb un PEP i del 17% en la mostra de controls. Tenir un pare o mare amb una malaltia mental i presentar més símptomes positius a l¿inici del PEP es va relacionar amb el fet d¿haver patit més ETI. L'edat d'inici de la psicosi, els anys d'educació, la duració de psicosi no tractada, la simptomatologia psicòtica, l¿estrès percebut, el funcionament personal i social i el risc suïcida van ser variables que es van relacionar amb algunes ETI específiques.
Pel que fa a les CS, el 47% dels i les pacients amb un PEP van reportar haver presentat ideació suïcida i el 16.7% algun intent de suïcidi en algun moment de la seva vida, enfront al 20,5% i al 1.6% respectivament de la mostra controls.
Una edat més primerenca d¿inici de la psicosi, presentar nivells més alts d¿estrès percebut i de desesperança, i presentar més simptomatologia depressiva van ser les variables que van predir les CS.
Finalment, de totes les ETIs, l¿abús emocional, juntament amb la presència de més nivell d¿estrès percebut van ser les variables predictores per a les CS.
Conclusions: Aquesta tesi ha demostrar l'alta prevalença de CS i ETIS en els i les pacients amb un PEP o l'impacte d'aquestes últimes en l'aparició de la malaltia. A més, el fet d¿haver patit ETI va ser una variable important en l¿aparició de les CS, mostrant una relació entre les dues variables. Per tant, per una banda, la present tesi posa de manifest la importància de detectar les ETIs i de crear intervencions específiques amb l'objectiu de prevenir els trastorns mentals, sobretot els trastorns psicòtics. I per altra banda, la importància d'ajudar en la detecció i prevenció de les CS, i en la millora del benestar personal, per proporcionar una millora de la salut mental i la qualitat de vida i alhora ajudar a la prevenció de trastorns mentals.
