Aquesta tesi doctoral estudia l’obra assagística de Gabriel Ferrater, en concret els seus assaigs sobre literatura. L’objectiu de la tesi és exposar de quina manera es relacionen les idees de Gabriel Ferrater amb la literatura comparada, i endreçar i explicar els textos sobre literatura de Ferrater per demostrar que el conjunt forma una obra coherent construïda al llarg de trenta anys de producció intel·lectual. La tesi comença situant la figura de Ferrater com a intel·lectual del seu temps, emmarcant-la en un context teòric i fent un estat de la qüestió sobre la recerca al voltant dels seus assaigs. A continuació s’analitzen a nivell teòric les visions contemporànies i complementàries de Joan Ferraté i Jaime Gil de Biedma. El gruix de la tesi consisteix en l’anàlisi de l’obra de Ferrater sobre literatura catalana per tal d’exposar les seves tesis sobre crítica literària en aquesta disciplina. Així, s’analitza la posició del teòric davant la literatura catalana i es fa una proposta de cànon dels segles XIX i XX a partir dels seus textos. Per últim, s’estudien els seus assaigs sobre literatura estrangera, els seus informes de lectura per a editorials i la seva crítica pictòrica per veure de quina manera dialoguen amb els seus estudis sobre literatura.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados