La delimitació municipal al montseny
- Autores: Luis Miguel Lopez Lopez
- Directores de la Tesis: Abel Albet i Mas (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jesús Burgueño Rivero (presid.), M. Carme Montaner García (secret.), Joan Capdevila Subirana (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Geografía por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Els municipis gestionen administrativament la seva hisenda local. Ho fan en base a un conjunt de béns immobles que conformen finques. Aquestes finques s’adscriuen als municipis, però no els hi corresponen de manera possessòria. Per determinar la mesura fiscal (determinada per l’Estat), en funció de la superfície, de la qualitat i de la productivitat de cada parcel·la, s’han de registrar al cadastre (com a registre estadístic i cartogràfic) totes les parcel·les adscrites als municipis. Les actes de delimitació municipal acaben determinant quines d’aquestes parcel·les corresponen a cada municipi.
A Espanya, la delimitació municipal històrica des de 1812 es va relacionar definitivament amb aquesta modalitat de registre territorial cadastral. A partir d’aquest moment històric, les dificultats tècniques, l’evolució política i els immensos recursos necessaris van ocasionar un considerable retard en la seva elaboració. A mitjans del segle XIX, la situació es va complicar, encara més, amb la decisió de fer alhora l’aixecament topogràfic i parcel·lari de tot el territori espanyol. Aquest retard va anar comportant la imperiosa necessitat de delimitar jurisdiccionalment els municipis. L’any 1889 es va realitzar, ràpida i precipitadament, la primera redacció d’actes de delimitació municipal de manera generalitzada. Posteriorment es va realitzar una segona redacció i la conformació dels perímetres municipals topogràfics per part de les brigades topogràfiques de l’Instituto Geográfico i Estadístico que es van fer al Montseny, entre els anys 1919 i 1927, també amb una gran celeritat.
L’evolució de la documentació cartogràfica durant el segle XX, tant del cadastre com del mapa topogràfic de base, va provocar l’existència d’una discordança entre ambdues línies jurisdiccionals. Actualment, la incongruència d’aquesta doble delimitació municipal s’ha fet palesa, de manera que gairebé torba l’enteniment per no ser coincidents. La recerca de fonts documentals, l’ús de la tecnologia de posicionament per satèl·lit, la interpretació de les fotografies aèries històriques, i sobretot el treball de camp, han estat els fonaments per poder assolir l’objectiu d’entendre la traçabilitat dels dos límits i la realitat jurisdiccional municipal, inequívoca i única. Aquest enteniment pot evitar la generació de dubtes sobre la delimitació municipal al Montseny. Així doncs, s’ha analitzat la importància de la unificació dels dos límits i sota quins criteris s’han de prendre les decisions corresponents. Aquests criteris emanen del consens per l’homogeneïtzació de les competències cartogràfiques del decret 1545/2007 de regulació del sistema cartogràfic. També s’ha analitzat la inacció de l’administració que, coneixedora del problema, ha incomplert la seva obligació de tenir cura de la manera com s’ha d’entendre la delimitació municipal, la seva significació, conservació i manteniment. La conclusió és que la inacció administrativa o política no va estar prou justificada i que només s’han adoptat, en casos concrets, solucions parcials i no integrals pel conjunt de la xarxa de límits municipals.
