La selecta, centre de l'edició i de la vida literària (1943-1962)
- Autores: Mireia Sopena i Buixens
- Directores de la Tesis: Olívia Gassol i Bellet (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Manuel Llanas Pont (presid.), Maria Josepa Gallofré Virgili (secret.), Jacqueline Hurtley (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Lengua y Literatura Catalanas y Estudios Teatrales por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Si durant la postguerra la Selecta va adquirir un prestigi incontestable va ser pels models editorials que va prendre com a referència (Renaixença, Ilustració Catalana, Catalònia) i, sobretot, per la tenacitat i l’exigència del seu fundador, Josep M. Cruzet, que entre el 1943 i el 1962 va envoltar-se d’un equip plenament professional, en part depenent de la llibreria que havia fundat el 1924 amb Antoni López Llausàs i Manuel Borràs de Quadras. Més enllà de l’equip editorial (tècnics editorials, auxiliars i comercials), amb què va crear una marca editorial amb personalitat, s’estenien tres cercles concèntrics integrats per còmplices d’aquest pinyol: els professionals externs, els avaladors i els mecenes. Mentre que els primers col·laboraven amb altres empreses editores i els avaladors davant de les autoritats franquistes eren elements pròxims al règim, el grup dels mecenes compartia uns antecedents familiars burgesos i una ocupació laboral reeixida com a industrials.
Sota l’amenaça franquista, Cruzet articulà un catàleg que no sols emmiralla el paper dels intel·lectuals durant els anys quaranta i cinquanta, sinó que s’erigeix com un dels principals referents editorials del segle XX per la seva categoria literària i regularitat comercial. Així com en la selecció de títols va bastir un pont amb els editors catalans que l’havien precedit, en el disseny de les seves tres col·leccions es va inspirar en models d’èxit com el de l’editorial Aguilar per als acabats nobles de la Biblioteca Perenne i la Biblioteca Excelsa, i el de Penguin per al grafisme de la popular Biblioteca Selecta. Entossudit a publicar els principals títols de la història de la literatura catalana, Cruzet bastí una línia editorial formada per autors clàssics, moderns i contemporanis, bona part de les obres dels quals s’inscrivien en quatre tipologies editorials: les obres completes, les antologies, les traduccions i les guies de viatge.
En la planificació comercial Cruzet va mantenir el seu lideratge en el sector. A despit d’un entorn polític i mediàtic hostil, va concebre iniciatives tan heterogènies com un butlletí de novetats, un espai radiofònic, sessions literàries, concursos per als lectors i fins i tot homenatges al mateix editor. Mercès a aquesta activitat, la Selecta va esdevenir l’epicentre de la vida literària de la postguerra, un espai de trobada d’autors amb editors, entre autors i entre editors. Amb uns recursos raquítics, l’editorial i les seves distribuïdores a l’interior i a l’exili van fer una aposta decidida per invertir en publicitat a la premsa, acompanyada de la impressió de díptics, fulls volants i targetes comercials, amb motiu de l’aparició de novetats, dels aniversaris dels autors o de les campanyes pròpies del sector. No obstant aquesta inversió, els avantatges oferts als subscriptors i l’acollida d’alguns títols, les vendes escasses abocaren l’editorial a una crisi que assolí una dimensió incorregible després de la mort del fundador.
