Estudi de l'anopexia mucosa grapada per al tractament de la malaltia hemorroïdal: indicacions, aspectes tècnics i resultats
- Autores: Encarna Piedrafita Serra
- Directores de la Tesis: Luis A. Hidalgo Grau (dir. tes.), Salvador Navarro Soto (codir. tes.), Pere Clavé i Civit (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2021
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Eloi Espin Basany (presid.), Sebastiano Biondo Agio (secret.), Antoni Codina Cazador (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Cirugía y Ciencias Morfológicas por la Universidad Autónoma de Barcelona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
RESUM ESTRUCTURAT TESI INTRODUCCIÓ La malaltia hemorroïdal afecta a un gran nombre de persones adultes en tot el món, representant un problema mèdic i socioeconòmic.
El tractament definitiu és el quirúrgic, tant en les hemorroides grau I i II que no han respost al tractament mèdic o instrumental com en les hemorroides grau III i IV i en el prolapse mucós, és per això que tenim un ampli ventall de tècniques quirúrgiques.
Amb relació al tractament quirúrgic de la malaltia hemorroidal, nosaltres ens hem interessat per estudiar els resultats de la tècnica de Longo, anopèxia mucosa grapada (AMG), tècnica no exerètica. Analitzarem la recurrència i alguns aspectes que poden influir en la seva aparició.
En aquesta tesi partim de tres hipòtesis: 1. L’eficàcia de la tècnica de l’anopèxia mucosa grapada en termes de recidiva és inferior a la cirurgia exerètica.
2. La taxa de recidiva pot disminuir si l’alçada de la línia de grapat és més propera a la línia dentada.
3. L’anopèxia mucosa grapada pot ser un tractament quirúrgic segur i efectiu en la malaltia hemorroïdal.
I ens plantegem tres objectius: 1. Revisió sistemàtica segons el mètode PRISMA del tractament de la malaltia hemorroïdal amb la finalitat de valorar l’eficàcia de l’anopèxia mucosa grapada en termes de recidiva.
2. Avaluació de l’estudi de pacients diagnosticats d’hemorroides grau III i IV tractats amb la tècnica de l’anopèxia mucosa grapada separats en dos grups segons l’alçada del grapat.
3. Revisió dels resultats dels pacients intervinguts amb la tècnica de l’anopèxia mucosa grapada en un estudi observacional, longitudinal amb seguiment llarg.
RESULTATS En primer lloc, la revisió sistemàtica i el metanàlisi ens demostren comparant la tècnica de l’AMG amb la tècnica de Milligan-Morgan, emprada amb ambdues fonts d’energia, que l’AMG és un factor de risc de recidiva respecte a la tècnica del Milligan-Morgan amb significació estadística. Al contrari, l’AMG sembla ser un factor protector de recidiva respecte al DGHAL-RAR sense significació estadística. A banda, l’anàlisi dels subgrups de seguiment de més o menys de 48 mesos, ens demostra que a menys de 48 mesos l’AMG segueix sent un factor de risc de recidiva i a més de 48 mesos aquesta diferència deixa de ser significativa. En segon lloc, els resultats del clinical trial NCT 03383926 ens informen que la recidiva de tot el conjunt és del 10%, en un grup és del 10,41% i a l’altre és del 10,71% amb una p de 0.95 sense significació estadística. En tercer lloc, els 431 pacients intervinguts, en un 84,6% en règim de cirurgia sense ingrés, presenten una recidiva del 10,2% i la mitjana de seguiment ha estat de 11,08 ± 5,2 anys.
CONCLUSIONS 1. La tècnica de l’AMG és un factor de risc de recidiva respecte a la tècnica de Milligan-Morgan, independentment de la font d’energia emprada. A banda, l’AMG sembla un factor protector de recidiva respecta al DGHAL-RAR malgrat que no és estadísticament significatiu. El temps de seguiment ens demostra que a més de 48 mesos malgrat que no és significatiu la tendència a la recidiva en el grup de l’AMG no és tan superior al grup de Milligan-Morgan.
2. Pel que fa a l’alçada del grapat en la tècnica de l’AMG no condiciona els resultats postoperatoris ni la recidiva. Tot i així, és important que la línia de grapat es trobi a una distància no inferior a dos centímetres de la línia dentada.
3. Quant a la tècnica de l’AMG és un tractament quirúrgic segur i efectiu en la malaltia hemorroïdal, encara que amb una xifra de recidives superior a les tècniques exerètiques però amb menys dolor postoperatori.
